En un concurs de mèrits, el Consell Superior es va decantar per una jutgessa catalana que tenia interès en exercir a Andorra després d’una basta experiència en la carrera judicial espanyola, com a instructora i com a jutjadora, i també en altres tasques de l’òrbita judicial, més centrades en la cooperació internacional o la formació. Entre la candidatura de Míriam de Rosa, que va ser aquesta l’escollida, i la batlle Alexandra Terés, que eren les dues aspirants a la plaça del Tribunal de Corts per a jurista extern no hi havia color. A la plaça de promoció interna només s’hi va presentar Nàdia Alís, que ja fa alguns mesos que exerceix.
Terés va decidir impugnar el procés que l’havia deixat fora amb el suport de dos pesos pesants de la magistratura andorrana: l’exfiscal general ara magistrat del Tribunal de Corts Alfons Alberca i l’actual jutgessa d’Andorra al Tribunal Europeu dels Drets de l’Home (TEDH), Canòlic Mingorance. Cap dels dos voldria elements ‘externs’ i no controlables al Tribunal de Corts. I la qüestió que es plantejava o la justificació de fons és que s’ha d’optar d’una vegada per totes per andorranitzar la jurisdicció. El plenari del Superior té el plet molt avançat, encara que podria elevar una qüestió incidental de constitucionalitat per acabar de resoldre.
“Nosaltres hem tingut una línia de defensa de dir que el que es plantejava aquí en aquest cas no era la impugnació pròpiament dita de per què havíem escollit aquella magistrada en concret, sinó que aquí el que es posava en dubte era que si la llei era constitucional o no era constitucional”
Preguntat per l’Altaveu, el president del Consell Superior, Josep Maria Rossell, manté que “nosaltres hem tingut una línia de defensa de dir que el que es plantejava aquí en aquest cas no era la impugnació pròpiament dita de per què havíem escollit aquella magistrada en concret, sinó que aquí el que es posava en dubte era que si la llei era constitucional o no era constitucional”. Per al president de la cúpula judicial, la fórmula emprada és constitucional. I com a part implicada en el plet així s’ha fet constar. “Hi ha quatre maneres de poder accedir a la carrera judicial”, recorda d’entrada Rossell.
“N’hi ha tres d’internes i una d’externa. nosaltres hem utilitzat totes les vies, I aquí l'únic que es posa en dubte és això. Si aquesta via externa, el fet que hi hagi una persona de fora és constitucional o no en mèrits d’una disposició transitòria en la Constitució. Això és el que s'està discutint, no s'està discutint res més”, afirma un Rossell que manté que “nosaltres diem que això és constitucional, que això es va fer correctament. I que en aquell moment els que van elaborar la Constitució ja ho van deixar molt clar de la manera que es va fer i, posteriorment, a través de llei qualificada de la Justícia, es va establir de la manera que s’havien de fer aquests procediments. Altra cosa és que això agradi o no agradi. Altra cosa és si això molesta o no. Això és un altre tema”.
El president de la cúpula judicial va indicar que “nosaltres pensem que amb el sistema actual, és a dir, amb tres maneres de poder accedir a la carrera a nivell interna i un d’extern, ja es garanteix que hi hagi andorranització, l’andorranització ja hi és. Ara bé, quan jo vaig dir que l’andorranització s’havia mal entès era justament per això: o sigui, l’andorranització no ha de ser del 100% perquè en un petit país com el que tenim actualment, amb les circumstàncies demogràfiques que tenim, doncs és molt complex de poder-ho fer”. En tot cas, Rossell “nosaltres no estem en contra de l’andorranització; hi estem a favor”.
Comentaris