En efecte, el Superior manté que cal aplicar el Codi penal del 2005 malgrat que els fets enjudiciats eren anteriors. De fet, la causa es va obrir el 2004 i encara ara dansa pels tribunals. Perquè el Superior es manté ferm en què cal aplicar la legislació penal del 2005 perquè considera que és més beneficiosa per als acusats perquè la pena de presó és més baixa que la que establia el Codi penal del 1990. Però el Constitucional li reclama ja en un parell o tres d’ocasions que raoni bé perquè tria el Codi penal del 2005 i no el del 1990. I li recorda que no tot s’ha de deure només a la penalitat, que hi ha altres factors que també juguen.
És clar, segurament, aplicant el Codi penal del 1990, els fets que es jutgen no es podrien considerar delicte i, en conseqüència, tan hi fa la pena que estigui prevista. No hi ha delicte no hi ha pena i… I aquí rau el quid de la qüestió. Perquè, al cap i a la fi, a ningú no agrada que el condemnin, però les penes de presó imposades són condicionals. La qüestió és la multa milionària imposada als tres acusats i, sobretot, que derivada de la condemna hi ha el comís dels béns immobles embargats des de fa dues dècades o més.
Els tres condemnats van adquirir els pisos durant la dècada de 1980 i la de 1990. I els van explotar a nivell d’arrendament. Des que es va obrir la causa el 2004, es van embargar tots els béns. No només els habitatges en qüestió. També el fruit del seu lloguer. És a dir, les rendes, que es deuen haver anat dipositant a l’AFA. ¿S’imaginen la de diners que deuen haver donat, per molt baixes que siguin les rendes, una quinzena d’immobles des de fa més de 20 anys? Doncs ara imaginin que s’han de declarar absolts aquests acusats i se’ls han de retornar els pisos… i les rendes dels darrers vint anys.
O sia, la qüestió ja no és si s’ha d’aplicar el Codi penal del 1990 o el del 2005, que jurídicament i parlant de tribunals, sembla que és el que hauria de ser. La clau de volta de tot plegat és justificar una condemna -o no- per tal de poder comissar uns habitatges i unes rendes que fa anys i panys rep en dipòsit l’AFA. I mentrestant, el Tribunal Constitucional i la sala penal del Tribunal Superior van jugant al gat i a la rata. Una de tantes coses que no s’acaben d’entendre de la Justícia andorrana.