Codi penal del 1990 o del 2005 o… qui es queda els pisos i els lloguers percebuts des de fa 20 anys?

El Tribunal Constitucional admet per tercera vegada com a mínim un recurs d’empara d’un antic promotor immobiliari aragonès i dues exparelles seves condemnats per blanqueig de diners procedents del narcotràfic; hi ha una lluita aferrissada amb el Superior

Els condemnats tenien béns adquirits en l'edifici la Cabanota de la Massana, entre altres llocs. ARXIU

El Tribunal Constitucional ha admès, ben bé per tercera vegada, un recurs d’empara d’un antic promotor immobiliari aragonès establert a l’Amèrica Llatina i dues exparelles seves condemnats tots ells per blanqueig de diners procedents del narcotràfic. Més enllà de defensar la seva innocència quant a la droga i, per tant, de considerar que no estaven blanquejant res, la pugna rau en considerar que els anys que van adquirir un bon grapat d’habitatges a Andorra, fonamentalment a la Massana i Encamp, la legislació penal andorrana ni tan sols preveia, pràcticament, la qüestió del blanqueig. Per acabar-ho d’adobar, hi ha una batalla duríssima entre el Tribunal Constitucional i la sala penal del Tribunal Superior. I tot està encallat.

En efecte, el Superior manté que cal aplicar el Codi penal del 2005 malgrat que els fets enjudiciats eren anteriors. De fet, la causa es va obrir el 2004 i encara ara dansa pels tribunals. Perquè el Superior es manté ferm en què cal aplicar la legislació penal del 2005 perquè considera que és més beneficiosa per als acusats perquè la pena de presó és més baixa que la que establia el Codi penal del 1990. Però el Constitucional li reclama ja en un parell o tres d’ocasions que raoni bé perquè tria el Codi penal del 2005 i no el del 1990. I li recorda que no tot s’ha de deure només a la penalitat, que hi ha altres factors que també juguen.

Codi penal de 1990 o de 2005?

És clar, segurament, aplicant el Codi penal del 1990, els fets que es jutgen no es podrien considerar delicte i, en conseqüència, tan hi fa la pena que estigui prevista. No hi ha delicte no hi ha pena i… I aquí rau el quid de la qüestió. Perquè, al cap i a la fi, a ningú no agrada que el condemnin, però les penes de presó imposades són condicionals. La qüestió és la multa milionària imposada als tres acusats i, sobretot, que derivada de la condemna hi ha el comís dels béns immobles embargats des de fa dues dècades o més.

Els tres condemnats van adquirir els pisos durant la dècada de 1980 i la de 1990. I els van explotar a nivell d’arrendament. Des que es va obrir la causa el 2004, es van embargar tots els béns. No només els habitatges en qüestió. També el fruit del seu lloguer. És a dir, les rendes, que es deuen haver anat dipositant a l’AFA. ¿S’imaginen la de diners que deuen haver donat, per molt baixes que siguin les rendes, una quinzena d’immobles des de fa més de 20 anys? Doncs ara imaginin que s’han de declarar absolts aquests acusats i se’ls han de retornar els pisos… i les rendes dels darrers vint anys.

El cas de blanqueig que balla entre el Codi penal del 1990 i el del 2005 acabarà a Estrasburg

O sia, la qüestió ja no és si s’ha d’aplicar el Codi penal del 1990 o el del 2005, que jurídicament i parlant de tribunals, sembla que és el que hauria de ser. La clau de volta de tot plegat és justificar una condemna -o no- per tal de poder comissar uns habitatges i unes rendes que fa anys i panys rep en dipòsit l’AFA. I mentrestant, el Tribunal Constitucional i la sala penal del Tribunal Superior van jugant al gat i a la rata. Una de tantes coses que no s’acaben d’entendre de la Justícia andorrana.