L’AREB admet que la revisió de BPA es va fer amb criteris del 2015 i no de quan dataven els comptes

La segona jornada de declaració en el judici de la causa del ‘cas BPA’ per part del director de l’agència estatal i administrador del banc en resolució se centra en el procés d’anàlisi de comptes

Una imatge de les dependències judicials aquest migdia.
Una imatge de les dependències judicials aquest migdia. Toni Solanelles

El director general de l’Agència estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB), Òscar Gelabert, ha admès que els criteris internacionals i andorrans que es van fer servir per revisar els clients de Banca Privada d’Andorra (BPA) eren els vigents el 2015 i no quan es van obrir els respectius comptes analitzats i les operatives que es van fer a través seu. Gelabert ha fet aquestes apreciació en la segona jornada de declaració en qualitat de testimoni davant el Tribunal de Corts que jutja la causa general del ‘cas BPA’.

La sessió amb el primer dels testimonis que passen per davant del tribunal s’ha centrat en gran mesura en analitzar la documentació de què el banc disposava o no -perquè Gelabert va declarar en la primera jornada de la seva compareixença que hi havia molt desordre i mancances d’informació- i, sobretot, els advocats defensors dels processats, a qui els tocava el torn d’interrogatori, han fet moltes qüestions en relació amb el procés d’anàlisi de comptes dels clients.

Com ja va ressaltar aquest dimarts, durant la sessió d’aquest dimecres, Gelabert, que també és el representant de l’AREB a BPA com a administrador únic de l’entitat en resolució, ha explicat que la revisió de comptes i clients es va fer tenint en compte els més alts estàndards en matèria financera tant internacionals com andorrans, sense concretar quines normes eren, perquè el que sí que ha quedat acreditat és que durant el procés el propi Gelabert va reconèixer que fins al 2014 no es van prohibir els intercanvis d’efectiu.

Gelabert ha anunciat que a BPA es mantenen bloquejats 198 clients que suposen uns 700 milions; tot plegat correspondria a aquells casos que ja estaven judicialitzats i sota control

A preguntes de les defenses, el directiu de l’AREB també ha deixat entreveure que la revisió de comptes es va fer tenint en compte els criteris del 2015, el que ha portat a recordar que les operacions que són matèria de judici eren molt anteriors, quan la plaça financera era clarament ‘off shore’ i, per tant, certes pràctiques que avui poden ser “incongruents”, com s’han titllat, eren del tot normals. Com per exemple el fet que des d’un compte personal s’abonessin despeses d’una societat atès que els diners dipositats a Andorra per aquella societat eren diners en B i no es podia aixecar cap llebre.

Gelabert ha enumerat alguns dels motius que fan que un client no sigui traspassable, com per exemple que “no hagi justificat la licitud dels fons; que amb la documentació aportada no es garanteixi la traçabilitat; que surti en llistes negres o al World Check; que tingui una causa oberta o estigui involucrat en un procés judicial”. Hores d’ara, ha anunciat per primer cop públicament el responsable de l’AREB, romanen bloquejats a BPA 198 clients que es tradueixen en uns 700 milions d’euros. El director general de l’AREB no ha sabut dir si les persones que estan encara bloquejades ja eren en la seva immensa majoria objecte de processos judicials oberts ja abans de la intervenció bancària.

“Una vegada lliuro una declaració de sospita jo no en sé res més a no ser que sigui retornada per la UIFAnd”, ha declarat Gelabert, sense entrar a explicar-se si abans de lliurar dita declaració sabia o no que el cas estava judicialitzat. Però el cert és que els clients bloquejats són pràcticament tots aquells vinculats amb els casos ja judicialitzats (com els relatius a transferències a la Xina o els clients veneçolans) o que BPA tenia sota control monitoritzat abans de la intervenció bancària (com les cases de canvi a l’Argentina).

El responsable de l’AREB, que ha explicat que s’han revisat “tots i cadascun dels clients de BPA”, ha assegurat davant l’estupefacció d’alguns dels advocats, que han considerat que no era cert, com ha dit Gelabert, que s’hagin desvinculat clients d’altres clients que estan bloquejats perquè puguin ser considerats traspassables.

Òscar Gelabert ha arribat a afirmar que quan va accedir a BPA, després de la intervenció, havia sentit dir a les dones que assumien les tasques de neteja de les instal·lacions, que “en aquell banc mai s’havia triturat tant paper com en aquella època”. Aquesta afirmació ha causat entre estupor i somriures i fins i tot el president del tribunal ha recordat que les dones de la neteja no havien estat citades com a testimoni i, per tant, hi havia afirmacions que calia deixar de banda. Amb tot, Gelabert pretenia en certa manera acusar els treballadors de BPA d’haver fet desaparèixer documentació.

En canvi, ha assegurat que l’AREB havia establert un registre i un protocol de tractament de la documentació rebuda i ha assegurat que “no em consta” quan alguns advocats li han demanat si no era cert que informació, dades, documentació facilitada al consultors de PricewaterhouseCoopers (PwC) s’havia extraviat.

EL PROBLEMA

Gelabert, ha assegurat que té diverses querelles i demandes interposades en contra seva per la seva tasca professional per alguns dels processats i persones amb ells relacionats, ha garantit que no té animadversió contra cap dels implicats, però, certament, ha continuat deixant anar aquest dimecres elements que permetessin criminalitzar els acusats.

En aquest sentit, i a preguntes de la representació lletrada de BPA en tant què responsable civil, Gelabert ha assegurat que PwC va constatar que el banc tenia una normativa ben definida en matèria de prevenció del blanqueig, però “el problema és que alguns dels directius i empleats de l’entitat no complien aquesta normativa”. I ha esmentat un correu electrònic entre dos dels dirigents de l’entitat que suposadament evidenciaria aquest incompliment.

Els advocats defensors han mostrat la seva protesta per la manera de mala fe processal que l’AREB i la BPA intervinguda haurien mostrat, mirant d’introduir correus criminalitzadors per via indirecta

Ha estat en la darrera fase de l’interrogatori que s’ha embolicat fort la troca. Gelabert, per incriminar a directius i treballadors, ha anat oferint un degoteig de correus electrònics que suposadament juguen en contra dels processats i que evidenciarien, en paraules del director de l’AREB, que el compliment normatiu era bastant “estètic”, ja que es rebien transferències i el control es feia a posteriori.

“Es fabricava la documentació ad hoc per a cada transferència”, ha dit l’administrador únic de BPA, que ha considerat que ni els auditors interns ni els externs no haurien pogut fer la feina de manera adequada. Òscar Gelabert ha assegurat -davant la contrarietat dels advocats defensors- que BPA només permetia operacions d’intercanvi d’efectiu a “clients molt rentables”.

L’aportació de ‘mails’ per part del director general de l’AREB ha comportat que la processada que al seu dia era la responsable de compliment de normatiu hagi hagut de tornar a la taula de declaració i ha justificat els correus electrònics que suposadament l’incriminaven. I ha intentat contextualitzar els correus. Amb tot, els advocats defensors han mostrat la seva protesta per la manera de mala fe processal que l’AREB i la BPA intervinguda haurien mostrat, mirant d’introduir correus per criminalitzar per via indirecta.

De fet, i més enllà de la mala fe, tant els processats com els seus advocats defensors han posat de relleu que s’havien tret totalment de context els correus que s’han posat sobre la taula, una situació que ha indignat fortament els implicats i el seus lletrats, que han advertit de les males arts de l’administració i la fiscalia. Segons els implicats, els correus, sesgats, el que demostren es que es feia la feina, que s'estava al damunt dels casos i operatives que podien ser més complexes o que més interrogants aixecaven i que es reportava la informació de manera transparent i sense embuts.

Comentaris (4)

Trending