Mazón manté que “per tot l’impacte que la violència digital i de gènere digital te en els drets i llibertats fonamentals de les persones, en la seva dignitat i en les seves vides, cal proposar la creació d’un marc legal sòlid per combatre-la, impulsar la prevenció des de tots els sectors de la societat, avaluar l’efecte que el desenvolupament de la societat de la informació i del coneixement i la generalització en l’ús de les noves tecnologies ha tingut en la violència de gènere”.
En aquest sentit, “per tal de garantir la reparació i recuperació de les víctimes resulta necessària la creació d’una llei d’esborrat de l’empremta digital i una altra llei que limiti l’accés dels menors d’edat a les xarxes socials a fi de protegir el seu benestar i la seva salut física i mental”. Alhora reclama la fiscal adjunta que “els sistemes per limitar aquest accés, han d’oferir una aplicació de verificació de l’edat, han de ser fiables i han de protegir la privacitat dels menors. Igualment, aquests sistemes no poden eximir de responsabilitat a les plataformes de garantir que els seus productes siguin segurs i adequats per les diferents franges d’edat”.
Mazón inicia el seu estudi-informe tractant, en certa forma, què és violència digital. Així, la integrant del ministeri públic manté que “la violència digital, també coneguda com violència en línia o ciberviolència, es refereix a l’ús de la tecnologia i els mitjans digitals per perpetrar actes de violència, agressió o assetjament envers una persona. A diferència del ciberassetjament, la violència digital no es limita a un context d’intimidació repetitiva, sinó que contempla un ampli ventall de comportaments agressius i perjudicials en línia”.
I abans de citar les classes de violències que hi ha, la majoria batejats amb anglicismes -‘sexting’, ‘happy slapping’, ‘dead naming doxing’… i tants d’altres-, Roser Mazón assegura que és “és important abordar la violència digital de manera integral i, per tant, això significa conscienciar i educar sobre el respecte en línia, fomentar la responsabilitat digital, enfortir les lleis i regular la protecció de les víctimes, així com prendre fermes mesures contra els perpetradors de la violència digital”. I hi afegeix que “resulta fonamental brindar suport i recursos a les persones afectades per la violència digital i promoure entorns en línia segurs i respectuosos, on prevalgui la tolerància i la convivència pacífica”.
COSES POSITIVES, COSES NEGATIVES
La fiscal reflexiona sobre les oportunitats i les disfuncions, per dir-ho així, que afavoreix la tecnologia. “En moltes ocasions, les xarxes socials proporcionen alegria, tranquil·litat, plaer, diversió, suport, comprensió, energia, eufòria, però també, inseguretat, soledat, exclusió o discriminació. Sovint, els adolescents interpreten que les xarxes socials ajuden a ser una persona popular, a facilitar ser acceptat per un col·lectiu determinat de persones, a integrar-se en una comunitat i a poder mostrar-se com és cadascú lliurement, però també existeixen nombrosos riscos que són invisibles, gairebé imperceptibles, en la majoria dels casos i, sobretot, pel que respecta a infants i adolescents.”
“El món digital suposa avantatges en molts aspectes i àmbits de la vida diària però també comporta riscos que cal afrontar amb perspectiva i vetllar perquè aquesta violència digital no afecti ni vulneri els drets dels menors, adolescents, gent gran i persones amb discapacitat”
Però “també existeix un altre factor que s’oblida, però que cada vegada està més present i és que aflora una acceptació extensa i massiva de desconeguts a les xarxes socials, el que propicia el contacte amb desconeguts a través d’internet, xats, xarxes socials, mitjançant un llenguatge planer, lliure de riscos i proper, ple de trampes digitals, amb promeses de beneficis econòmics, entre altres, a través dels quals s’efectuen propostes per tal d’entaular inicialment una simple relació d’amistat per a arribar i/o aconseguir la realització d’actes i/o comportaments de caràcter sexual i/o altres, independentment de l’edat”.
En aquest sentit, Mazón manté que “aquest tipus de violència comporta unes conseqüències molt greus que no poden passar desapercebudes: ansietat, trastorns d’estrès, depressió, traumes, atacs de pànic, pèrdua d’autoestima, impotència, humiliació, vergonya, manca de confiança, por a les represàlies, relacions de dependència, entre moltes altres i sobre les quals s’ha de poder reaccionar”. En aquest context i, amb l’ús globalitzat de la xarxa, “el paper dels professionals de l’administració pública, representants polítics, jutges, magistrats, fiscals, advocats, cossos especials de seguretat, protecció i acollida de menors, serveis socials, sanitaris, docents, entitats del tercer sector, immobiliàries i, en general, la societat, prenen un paper molt important en la detecció d’aquest tipus de violències”.
Sobre allò bo i allò que no ho és tant, Mazón conclou que “el món digital suposa avantatges en molts aspectes i àmbits de la vida diària però també comporta riscos que cal afrontar amb perspectiva i vetllar perquè aquesta violència digital no afecti ni vulneri els drets dels menors, adolescents, gent gran i persones amb discapacitat. La protecció d’aquests en l’entorn digital esdevé urgent i necessari per una comunitat lliure, en un estat de dret, social i democràtic”.
La fiscal adjunta convida a “autoprotegir-se, cercar la privacitat en les xarxes socials, no compartir contingut sensible i denunciar qualsevol tipus de violència en línia; cal promoure programes i campanyes de sensibilització i informació per prevenir la violència digital i amb perspectiva de gènere per conscienciar dels riscos de les TIC; cal exigir responsabilitat a les plataformes digitals que promouen aquests tipus de violències; cal treballar en l’elaboració d’un marc jurídic que ofereixi seguretat jurídica en relació al contingut d’imatges o vídeos en línia; cal regular la IA”.
“Cal proposar la creació d’un marc legal sòlid per combatre-la, impulsar la prevenció des de tots els sectors de la societat, avaluar l’efecte que el desenvolupament de la societat de la informació i del coneixement i la generalització en l’ús de les noves tecnologies ha tingut en la violència de gènere”
Roser Mazón repassa els marcs normatius no només d’Andorra si no els d’altres països, i no només de l’entorn europeu, on cita allò establert per la UE, o per França o Espanya. També es refereix, per exemple, a la legislació australiana. “Ara bé, tot i existir aquests avenços i modificacions legislatives per part de molts estats, existeixen plataformes que prioritzen pagar les sancions que se les imposa a eliminar el contingut il·lícit, argumentant entre altres, que la propietat del contingut ja no és de la persona en qüestió sinó de la plataforma. En aquest sentit, resulta necessari la creació d’una normativa digital al respecte i una aplicació estricta amb sancions per les plataformes incomplidores de la promoció i/o creació d’aquests tipus de continguts”, manté la component del ministeri públic.
“També ens trobem amb obstacles en l’àmbit de les jurisdiccions, ja que, les grans plataformes digitals poden tenir la seu principal en un estat i operar des d’un altres, pet tant, dificulta l’aplicació de les lleis nacionals que s’hagin pogut crear per regular i sancionar aquests fets, tenint que recórrer, en molts casos, a la cooperació i altres mitjans o recursos, provocant processos llargs i costosos, que perjudiquen a la víctima i vulneren el seu dret a l’oblit o esborrat de l’empremta digital o indemnització pertinent”, ressalta la fiscal adjunt.
Mazón fa referencia al necessari joc d’equilibris i a la necessitat, també, d’allò que es venir a dir ‘discriminació positiva’ quan parla que “si bé no podem obviar la balança de ponderació de drets com la intimitat, l’honor, la pròpia imatge, la llibertat d’expressió i la llibertat d’informació, tampoc podem deixar de banda a les víctimes”. I en aquest sentit “hem d’oferir una resposta integral, protegir a les víctimes, els drets humans i lluitar per un espai tecnològic i digital segur”.
Per tot allò que exposa i sobre allò que reflexiona en el seu dictamen, “per tot l’impacte que la violència digital i de gènere digital te en els drets i llibertats fonamentals de les persones, en la seva dignitat i en les seves vides, cal proposar la creació d’un marc legal sòlid per combatre-la, impulsar la prevenció des de tots els sectors de la societat, avaluar l’efecte que el desenvolupament de la societat de la informació i del coneixement i la generalització en l’ús de les noves tecnologies ha tingut en la violència de gènere”.
Comentaris