I és que el comú va promoure al seu dia una declaració de lesivitat de tot un seguit de decisions relatives a la parcel·la denominada Terres del Solà de l’Estany, algunes de feia tres dècades, i al final va obtenir, de la Batllia i el Superior, l’anul·lació dels plans d’urbanisme escaldencs només per allò que tenia a veure amb la naturalesa o la qualificació dels terrenys on Casa Xirro pretén fer una urbanització, que ja estava aprovada molt abans que hi hagués una llei del sòl i encara abans que hi haguessin plans urbanístics però, certament, no es va urbanitzar com s’hauria d’haver fet. Més encara, la parcel·la semblava literalment abandonada.
Però el Tribunal Constitucional, donant la raó a la família Tomàs, propietària dels terrenys, el que diu és que en un cas molt similar, llavors, però, a la parròquia de la Massana, el 2010, el Superior va arribar a la conclusió que era sol urbà consolidat. I, per tant, obliga el tribunal a tornar a dictar sentència. No és que en el fons del fons doni la raó del tot a Casa Xirro. El que li diu al Superior és que si vol canviar la seva pròpia jurisprudència ho ha de motivar bé, de forma clara, sense embuts. Raonadament. I això és el que es considera que no s’ha fet.
FONAMENT JURÍDIC
El Constitucional, en el fonament jurídic clau per a la resolució, almenys momentània, de la controvèrsia, indica que “com bé assenyalen els recurrents, el raonament de la sala administrativa parteix d’una premissa errònia, ja que aquesta va incórrer en un error en l’estudi i en l’anàlisi d’una sentència concreta de la mateixa Sala Administrativa que va ser al·legada, a bastament, pels recurrents en el seu escrit d’apel·lació”. I hi afegeix que, “en efecte, els interessats van invocar de manera indiscutible, davant la sala administrativa, la seva sentència 20-2010 del 12 d’abril del 2010, com consta en el cos de la sentència avui discutida”.
Recorda que “el comú d’Escaldes-Engordany va tenir, fins i tot, l’oportunitat d’argumentar sobre aquest precedent en el seu escrit de contesta al recurs d’apel·lació. De forma inesperada, la sala administrativa es refereix a una altra sentència, concretament, la 13-2010 del 3 de març del 2010, la qual està massa allunyada del cas en litigi”. En qualsevol cas, però, i si es va a la sentència del 2010, “en aquell moment, la sala administrativa va declarar que uns terrenys de la Massana, que tenien una urbanització aprovada amb anterioritat a l’entrada en vigor de la LGOTU, havien de ser qualificats com a sòl urbà consolidat i inclosos en una sola unitat d’actuació”.
Ordena la repetició de la sentència exigint una justificació clara i molt millorada de la decisió que vulgui adoptar el Superior. Especialment si s’allunya de la jurisprudència que fins ara havia mantingut la pròpia sala. En definitiva, Casa Xirro ha guanyat la batalla però, encara no definitivament la guerra
Això es va decidir d’aquesta manera “basant-se en una lectura combinada de l’article 83 de la LGOTU, dels articles 8.1.2 i 11.1 del reglament urbanístic, de l’article 130 de les normes urbanístiques del POUP corresponent i d’acord amb el fet que els terrenys litigiosos havien estat objecte d’un tractament unitari mitjançant un projecte d’urbanització anteriorment aprovat”. El Constitucional recorda que l’afer de la Massana “presentava una analogia suficient amb el cas que ara ens ocupa” i, per tant, la sala administrativa “hauria d’haver explicat, amb detall, si el supòsit actual era similar i, si resultava ser el cas, si confirmava la seva sentència anterior o bé procedia a un gir motivat de la seva jurisprudència com ho exigeix el principi constitucional de seguretat jurídica, juntament amb l’article 339.2 del Codi de procediment civil, aplicable supletòriament al procés contenciós administratiu, d’acord amb la disposició addicional primera de la Llei del procediment contenciós administratiu”.
Davant d’aquest fet, que el Constitucional qualifica d’ “error” sobre “un greuge que podia resultar decisiu”, es “genera una fractura lògica en l’aparell argumental de la sentència del 5 de març del 2026, dictada per la sala administrativa”. A més, diu l’Alt tribunal, la motivació emprada pel Superior no és suficientment comprensible, amb la qual cosa “és procedent declarar la vulneració del dret a la jurisdicció, reconegut a l’article 10 de la Constitució, en el seu vessant relatiu al dret a obtenir una decisió fonamentada en Dret, juntament amb els seus efectes correlatius”.
I ordena la repetició de la sentència exigint una justificació clara i molt millorada de la decisió que vulgui adoptar el Superior. Especialment si s’allunya de la jurisprudència que fins ara havia mantingut la pròpia sala. En definitiva, Casa Xirro ha guanyat la batalla però, encara no definitivament la guerra.