La defensa de l’home, que ja va estar més de dos anys empresonat arran de la detenció i la instrucció inicial i, després, de la sentència del Tribunal de Corts primera, considera que hi ha prejudicis i elements que doten de contingut constitucional l’observança que hi ha hagut vulneracions flagrants. I malgrat que es reconeix que l’ordenament andorrà expressa clarament que una sentència dictada pel Superior és ferma i executiva, el mateix fet que en aquell moment fos detingut i traslladat al centre penitenciari es veu com un abús.
Les fonts consultades han assegurat que l’home continua defensant la seva innocència i veient una tergiversació de fets per part de la seva filla. Això sempre segons la versió de l’home, que remarca el fet que malgrat el que li haurien aconsellat moltes de les seves amistats, de marxar a Portugal d’on és originari per després acabar establint-se al Brasil on els convenis d’extradició amb Andorra són inexistents, ha preferit continuar amb la seva vida al Principat considerant que no hauria fet allò que se li atribueix i pel qual ha estat condemnat en dues ocasions tant pel Tribunal de Corts com per la sala penal del Superior.
Al seu dia, això sí, el Constitucional va fer repetir el procediment de vista oral des de la primera instància perquè durant la primera de les vistes, el president del tribunal jutjador, llavors Josep Maria Pijuan, va fer unes asseveracions que podien pressuposar que estava prejutjant l’home i, per tant, no respectava el deure d’imparcialitat que ha de mostrar qualsevol jutge. Pijuan hauria deixat anar durant la vista un comentari del tipus que qualsevol que ha estat víctima d’abusos es pot convertir en abusador. I ho avalava per la seva experiència en múltiples processos penals.
Comentaris