Miquel segueix amb la seva llarga declaració i amb l’objectiu de deixar clar que BPA, lluny de ser una màquina per ajudar a blanquejar diners, intentava complir al màxim amb la normativa per, justament, evitar aquestes pràctiques. El banc, ha remarcat, se sotmetia a controls exhaustius per certificar que la seva forma de fer i operar era la correcta. Durant un període de quinze anys, entre 2000 i fins a la intervenció provocada per la nota del FinCEN es va sotmetre a “més de 300 auditories” de tots els processos.
Miquel ha pogut anar explicant els diferents documents, malgrat no estalviar-se una crítica a la presentació que s’ha trobat en aquesta part de sumari: “La carpeta és un caos en si mateixa; no sé qui l’ha treballat”
I, justament, bona part de la sessió d’aquest dilluns s’ha centrat en l’anàlisi del que deien aquests informes sobre l’entitat financera. Gairebé un per un, i sense gaires interrupcions, Miquel ha pogut anar explicant els diferents documents, malgrat no estalviar-se una crítica a la presentació que s’ha trobat en aquesta part de sumari. “La carpeta és un caos en si mateixa; no sé qui l’ha treballat”, ha comentat.
I el resum global d’aquestes hores d’explicacions és, al seu entendre, senzill. BPA complia amb la normativa andorrana sobre prevenció de blanqueig i feia cas fil per randa a les instruccions que podia rebre dels organismes supervisors. “El nostre model d’intervenció es va considerar eficient”, ha afirmat amb contundència davant el Tribunal de Corts.
L’ex-CEO de l’entitat bancària ha continuat al llarg de tot el matí, analitzant diferents documents que obren a l’enorme sumari de la causa general del ‘cas BPA’. Al seu entendre, demostren que hi havia una considerable diligència, fins i tot avançada a les normatives de cada moment, per controlar que els fons dels clients no provinguessin del blanqueig. I, també, ha remarcat que en els casos en els quals s’havia detectat algun possible problema, com els vinculats a afers judicialitzats a Espanya, com ‘Emperador’ o ‘Clotilde’ o a Veneçuela, s’havia informat als organismes corresponents. “Eren perfectament coneguts pels supervisors”, ha assegurat.
Una “sensibilitat” que venia de fa anys i que, fins i tot, va anticipar-se a les obligacions que, anys després, es van anar imposant a la legislació, com per exemple amb les auditories KyC -“know your costumer”- que es van fer des del 2005. En alguns casos, aquestes pràctiques es van fer per voluntat pròpia i sense seguir cap normativa oficial perquè, bàsicament, aquestes no existien. “El regulador, fins al 2015, no va emetre guies de com fer aquestes pràctiques”, ha indicat.
Comentaris (11)