Com recorda la instructora judicial en una providència dictada aquest dimecres i per la qual acorda reactivar la CRI, l’Audiència Provincial de Madrid va acordar el juliol de l’any passat “no donar lloc a l’execució de la comissió rogatòria internacional adreçada atès que la mateixa no concreta una exposició sumària dels fets i encara menys una descripció individualitzada dels fets que s’imputen a cada un dels querellats”. Era una argumentació una mica rocambolesca però que van fer servir les autoritats judicials espanyoles, després de donar altres tombs formals previs, per treure’s de sobre la CRI.
És a dir, formalment Rajoy i Cia saben que se’ls investiga però, formalment, no haurien de saber res més perquè no es va permetre que se’ls traslladés res del cas. Tot sobre el paper, perquè en una de les compareixences al Congrés en el marc de la investigació de la denominada ‘Operació Catalunya’, l’expresident espanyol va deixar ben clar com n’estava de preocupat per la derivada andorrana. I és que la querella inicialment impulsada per l’Institut de Drets Humans d’Andorra amb el suport legal del col·lectiu de juristes sobiranistes catalans Drets està ben fonamentada i altament documentada.
I acusa els polítics espanyols i diversos comandaments policials sigui de l’òrbita política (com Ignacio Cosidó), sigui de terreny estrictament uniformat (com Eugenio Pino, Marcelino Martín Blas o Celestino Barroso…), de diversos delictes que es poden tots acabar confluint, i de fet així ho feia especialment una ampliació de la querella, en una operació orquestrada per tal que un Estat n’ataqués un altre. Un ‘crim d’Estat’, vaja, que tindria la seva mostra més evident amb la ‘desarticulació’ de BPA.
El que ha decidit la batlle, com era d’esperar tot i que per acordar-ho ha trigat un any, ha estat enviar novament la comissió rogatòria i activar-la amb una documentació annexa suposadament més detallada i amb una explicació més precisa i individualitzada, en relació amb cadascun dels querellats, sobre aquells fets que s’atribueixen a cadascú d’ells i, en conseqüència, quins delictes se’ls atribueixen. És a dir, s’exposen millor i més concretament els supòsits de fet per associar-hi una conseqüència jurídica.
ALTRES DILIGÈNCIES
I la batlle no només reactiva la CRI en el marc de la instrucció de l’atac a la sobirania andorrana que s’hauria articulat al tomb de la denominada ‘Operació Catalunya’ si no que també ha acordat altres actuacions d’instrucció. Per exemple, ha demanat a la seva col·lega d’una altra oficina judicial especialitzada que li faciliti la consulta d’una causa que s’instrueix contra persona desconeguda per una suposada revelació de secrets i que entroncaria amb la mateixa qüestió. En aquest cas, l’aparició de dades relatives a comptes de la família de l’expresident català Jordi Pujol.
I no només això. També s’acorda prendre declaració a quatre persones que la batlle que instrueix el ‘cas Rajoy’ considera que és interessant escoltar per poder emmarcar la situació, el suposat atac a la sobirania andorrana. Així, “esdevé útil i necessària la declaració en qualitat de testimonis” de l’exministre de Finances i actual integrant del consell d’administració de la CASS i president del Fons de Reserva de Jubilació, Jordi Cinca. Un altre exministre que se cita és l’extitular d’Afers Exteriors Gilbert Saboya.
La batlle instructora de la causa també vol escoltar el testimoni de dos personatges més, en aquest cas espanyols. A un d’ells no li calen ni presentacions. Es tracta del controvertit excomissari de policia espanyol José Manuel Villarejo, que via comissió rogatòria ja ha prestat diverses declaracions en causes judicials andorranes. Villarejo hauria de declarar durant la tarda del 4 de novembre vinent. Cinca i Saboya han estat citats per al matí, igual com l’advocat José María Fuster Fabra, un jurista amb molt bona entrada en les forces de seguretat espanyoles i que, alhora, també va mantenir vincles al seu dia amb BPA.
Comentaris (19)