Durant anys, molts vam guardar silenci. Alguns per prudència, d’altres per por, o per confiar ingènuament que la veritat acabaria imposant-se. Però l’operació Catalunya —una de les trames de manipulació política i policial més greus de la democràcia espanyola— va deixar víctimes més enllà de les fronteres de l’Estat espanyol. Andorra també en va ser una. I dins d’ella, desenes de persones vam ser colpejades, directament o indirectament, per una maquinària corrupta disfressada d’Estat.

El que es va conèixer públicament com la intervenció de Banca Privada d’Andorra (BPA) l’any 2015 va ser, en realitat, el resultat d’una operació encoberta orquestrada per estructures paral·leles del Ministeri de l’Interior espanyol, a través del que s’ha denominat la policia patriòtica. El seu objectiu: obtenir informació financera sobre líders catalans per atacar el moviment sobiranista, utilitzant pressions, xantatges i filtracions fora de tota legalitat. Quan em vaig negar a participar en aquest abús, es va desencadenar una ofensiva que va arrasar no només amb una entitat bancària andorrana, sinó amb la vida de moltes persones innocents.

No vaig ser l’únic. No vam ser els únics.

“No busquem venjança. Però sí memòria, justícia i reparació. Perquè sense veritat no hi ha justícia. I sense justícia, no hi pot haver ni dignitat ni futur”

La destrucció de BPA no va ser només un episodi financer. Va ser una catàstrofe humana. Desenes de treballadors van perdre la feina i el prestigi. Famílies senceres van quedar assenyalades socialment. Professionals de tots els nivells —directius, tècnics, administratius— van ser estigmatitzats, investigats o apartats sense haver comès cap delicte. Molts, com la meva família i jo, vam ser exclosos de la vida social i política del nostre propi país. I el més dolorós: hi va haver qui va patir en silenci humiliacions, ansietat, pèrdues econòmiques i un deteriorament emocional profund, sense que ningú els escoltés.

Durant tot aquest temps, se’ns ha negat públicament la condició de víctimes. Se’ns ha silenciat, mentre des d’Espanya començaven a sortir a la llum proves irrefutables: gravacions, documents, testimonis i processos judicials que confirmen allò que molts vam denunciar des del principi. Que l’operació Catalunya va ser una operació bruta d’Estat. Que es va xantatjar, coaccionar i destruir reputacions. I que a Andorra també es va pagar un preu altíssim.

Per això avui alço la veu. No només per mi, sinó per totes les persones que han patit en silenci. Per aquells que han perdut la feina, el nom, les oportunitats o la salut. Per aquells que han estat exclosos injustament de la vida professional, empresarial, institucional o política andorrana per una operació aliena al dret i al respecte pels drets humans.

Ha arribat l’hora de reconèixer que a Andorra hi va haver víctimes d’aquesta trama internacional. És hora d’escoltar aquells que vam ser danyats, sense proves, sense defensa. I és hora que Andorra, com a comunitat, abraci la veritat i miri de cara un episodi fosc que mai s’hauria d’haver tolerat.

No busquem venjança. Però sí memòria, justícia i reparació.

Perquè sense veritat no hi ha justícia. I sense justícia, no hi pot haver ni dignitat ni futur.