Els fets es van enjudiciar tot just fa un mes després d’una complexa instrucció emmarcada en un seguit de situacions controvertides. Fins al punt que paral·lelament a la causa ara resolta en primera instància n’hi ha una altra d’oberta pel suposat xantatge que l’entorn de la víctima hauria fet a l’ara condemnat. Però aquest no era el cas ara. El Tribunal de Corts -inicialment pretenent-ho fer a porta tancada- ha notificat la resolució que condemna l’home, membre d’una rellevant família d’Encamp igual com la noia, per un delicte major d’actes sexuals a menor de catorze anys amb prevalença d’autoritat pel parentiu familiar.
La pena que s’imposa és de tres anys, del qual un de ferm i els altres dos condicionats a seguir un tractament mèdic la naturalesa dels quals hauran de ser els facultatius qui la determinin. Alhora, l’ara condemnat haurà d’estar quatre anys sense entrar en contacte amb la víctima. A més, haurà d’abonar 1.100 euros de responsabilitat civil a la víctima per les despeses mèdiques ja acreditades i allò que en fase d’execució de sentència s’acrediti, tant a nivell mèdic com educatiu. Pel dany moral, l’haurà de compensar en 8.000 euros. Per aquest mateix perjudici s’ha d’abonar 4.000 euros més als pares de la noia.
L’home condemnat, al qual se li retornaran les peces de convicció així com els telèfons mòbils que al seu dia es van comissar, haurà de fer front, també, a les despeses judicials. El processat de ben segur que recorrerà la resolució davant la sala penal del Tribunal Superior. Més encara quan la seva defensa, en el marc d’un judici a porta tancada que va ser interminable i al qual va haver d’acudir fins i tot el degà del Col·legi d’Advocats per les suposades manques de respecte i coaccions que el tribunal presidit per Josep Maria Pijuan hauria exercit a l’advocat defensor, va sol·licitar l’absolució de l’home.
La denúncia pels fets es va interposar més de dos anys després que haguessin succeït. I després que els intents d’arribar a una mena d’acord econòmic extrajudicial no prosperessin -és el que es jutja com a xantatge-. La policia va detenir l’ara condemnat i aquest es va passar almenys una nit a les cel·les policials, atès que quan va passar a disposició judicial va ser alliberat provisionalment. L’home va reconèixer una part dels fets que se li imputaven, però que a parer seu i de la seva defensa, no eren constitutius de delicte.
Comentaris (3)