L’ex-CEO de BPA ha anat desgranant alguns dels apunts que es feien en les actes i altres documents que l’INAF finalment va facilitar al tribunal. Amb tot, Miquel ha remarcat que hi ha moltes cartes entre el regulador i BPA que no s’han facilitat i tampoc les actes i els annexos són exhaustius. «L’AFA pateix un dèficit en la gestió i custòdia del seu arxiu», ha manifestat irònicament el bancari abans de dir que «no vull creure que es tracti d’una resistència numantina a les demandes d’aquest tribunal en detriment a la nostra capacitat de defensa». En tot cas, el principal processat en la causa ha evidenciat que hi ha molts documents que se sap que existeixen i que no han estat aportats tot i la demanda expressa feta fa unes setmanes pel Tribunal de Corts.
«L’AFA pateix un dèficit en la gestió i custòdia del seu arxiu», ha manifestat irònicament el bancari abans de dir que «no vull creure que es tracti d’una resistència numantina a les demandes d’aquest tribunal en detriment a la nostra capacitat de defensa»
L’ex-CEO de BPA ha anat exposant alguns dels detalls de les actes, especialment aquells que tenien a veure amb la prevenció del blanqueig. I han començat a aparèixer referències al ‘cas Emperador’ o a d’altres afers, com els relatius a Veneçuela, que ja comportaven bloqueig de fons o obertures d’expedients per part de la UIFAnd. En tot cas, del llegit per Miquel, que ha deixat clar que quan el ‘cas Emperador’ ja havia esclatat a Espanya, els òrgans supervisors andorrans no hi van pas fer referència i no va ser fins que la pròpia entitat, « e manera voluntària», va comunicar a l’INAF tota una relació de causes judicialitzades i que podien afectar a la reputació del banc.
Unes causes que en gran mesura serien les que després va citar el FinCEN en el ‘Notice’ que va originar o va ser la base de la intervenció del banc. En la relació de fets que anava esmentat Miquel fent el seguiment d’alguns dels apunts que hi esmentaven els reguladors, en un moment donat el magistrat president del tribunal, Enric Anglada, s’ha interessat pel fet que «l’INAF tenia oberta una inspecció a Panamà». Ha estat aquí quan Joan Pau Miquel ha explicat que aquella actuació del regulador andorrà no tenia a veure amb res relacionat amb la prevenció del blanqueig.
El bancari ha precisat que va saber a través de la Superintendència panamenya, el supervisor bancari d’aquell país, que l’INAF estava inspeccionant la filial de BPA a Panamà «a la recerca de comptes de la família Pujol i a requeriment de les autoritats andorranes». Era el setembre del 2014, un parell de mesos després que ‘El Mundo’ hagués publicat el famós ‘pantallazo’ amb els dipòsits que tenien a Andorra familiars de l’ex-president català i després que aquest, Jordi Pujol Soley, fes públic un comunicat admetent que la família tenia diners al Principat producte d’una deixa del seu pare, Florenci Pujol.