Els advocats reclamen que la presó provisional ordinària s’estableixi en un màxim de vuit mesos

El col·legi professional celebra que el Govern hagi signat el Conveni europeu per a la protecció de la professió i lamenta que la digitalització de la Justícia “no és tan àgil com ens l’havien presentat”

Manuel Pujadas, Sònia Baixench i Miquel Bellera durant la compareixença.
Manuel Pujadas, Sònia Baixench i Miquel Bellera durant la compareixença.

Que la presó provisional, de manera ordinària, només pugui allargar-se vuit mesos i que la instrucció de les causes penal no pugui superar, si no és de forma motivada, l’any de durada. Aquestes són dues de les reivindicacions que fa el Col·legi d’Advocats d’Andorra (CADA) en el marc de la modificació o del nou codi de procediment penal que està treballant el ministeri d’Interior i Justícia. La proposta, que ja s’ha fet arribar a la titular ministerial, Ester Molné, i que ara es comença a presentar als grups parlamentaris, l’han anunciat la degana i el vicedegà del CADA, Sònia Baixench i Miquel Bellera, respectivament.

Tots dos juntament amb l’ara ja advocat no exercent Manuel Pujadas han comparegut davant els mitjans de comunicació per celebrar la signatura per part del Govern del Conveni europeu per a la protecció de la professió d’advocat. Són setze dels 46 països que conformen el Consell d’Europa els que, des del punt de vista governamental, ja han avançat el compromís de subscriure l’esmentada eina legal, que garanteix que els advocats puguin fer la seva feina amb independència i sense pressions governamentals o d’altra tipus i, per tant, que assegurat que “la professió d’advocat és clau i així ho diu específicament aquest conveni”, els lletrats puguin jugar un “rol essencial, una funció clau en la defensa de la Justícia, en la defensa dels drets humans, en la defensa de l’Estat de Dret”, ha remarcat un Pujadas. 

Representant mentre ha estat en actiu dels advocats andorrans davant del Consell d’Advocats d’Europa (CCBE), l’organisme que ha impulsat el conveni que haurà de ratificar el Consell General i que no tindrà efecte real sobre tots els països del Consell d’Europa fins que almenys vuit parlaments d’estats membres no hagin ratificat el text, Pujadas ha deixat clar que els advocats “som un medi, com un instrument” perquè la societat en general pugui gaudir de drets fonamentals. “Som un instrument útil, un instrument essencial, no som mers cooperadors de l’administració de la Justícia” com descriu als advocats la Llei qualificada de la Justícia, ha lamentat l’experimentat advocat.

DSC06987
La degana i el vicedegà del CADA, Sònia Baixench i Miquel Bellera, just abans d'iniciar-se la compareixença.

Baixench ha estat l’encarregada de presentar el conveni i Bellera ha expressat la “felicitació” d’haver participat i que el Govern hagi firmat “aquest conveni, que és el primer d’aquestes característiques” arreu del món. A nivell andorrà, on ara per ara la protecció del paper dels advocats està garantida, haver subscrit el conveni ajudarà en la projecció internacional i, alhora, “demostra el compromís del CADA però també d’Andorra amb els valors democràtics dels països europeus”, ha afirmat el vicedegà de l’ens col·legial.

PROJECTES DE LLEI I DIGITALITZACIÓ

Amb tot, i més enllà del conveni, durant la compareixença s’han parlat de moltes altres coses. I Baixench ha anunciat l’interès del CADA que es promoguin dos projectes de llei, un relatiu al Codi de procediment penal i, l’altre, vinculat a la Llei qualificada de la Justícia. En el primer cas, la degana del col·legi ha explicat que els advocats demanen una reducció de la presó provisional. És a dir, que la reclusió provisional pugui ser, de manera ordinària, d’un màxim de vuit mesos i, de forma extraordinària, es pugui prorrogar un termini més de quatre mesos, fins a l’any de màxim.

En l’actualitat el temps ordinari de presó provisional sol acabar sent d’un any i en alguns casos encara s’allarga quatre mesos, fins a setze mesos en el seu conjunt. Aquesta tercera pròrroga els advocats consideren que s’hauria d’abolir del tot en el projecte de llei que està treballant el ministeri i que la ministra els hauria explicat que voldria tenir embastat abans no acabi la legislatura. Els advocats també pretenen que les instruccions penals no puguin allargar-se més de dotze mesos i que si cal una mica més de temps, la pròrroga s’hagi de motivar.

“La visió de la digitalització no està sent bona per al sector de l’advocacia”, ha manifestat la degana del col·lectiu

D’altra banda, el CADA també demana canvis en la Llei qualificada de la Justícia per tal que es reguli el dret de baixa dels advocats, la desconnexió digital i els horaris o terminis d’entrada d’actuacions legals. Han recordat que amb la digitalització de la Justícia no té cap sentit que es limiti la presentació d’escrits a un termini que sol anar de les 9 del matí a les 7 de la tarda. I, justament, de digitalització també han parlat Baixench i Bellera a preguntes dels periodistes. I la degana ha estat clara: “El sistema no és tan àgil com ens l’havien presentat.”

Baixench considera que hi hauria d’haver hagut “un període de prova i amb aquest període de prova” probablement s’haurien advertit ja moltes de les anomalies amb què es troben ara els advocats, tant tècniques com que “discrepàncies d’interpretació de les jurisdiccions”. Bellera ha lamentat que “no se’ns va tenir en compte a l’hora de la implementació” i la primera prova real real de l’entorn digital “va ser el dia que es va posar en marxa” i resulta evident que, per exemple, que “hi ha procediments que no estan previstos” que es puguin fer de manera digital o no sempre es dona accés a totes les parts intervinents en un plet. En tot cas, i després d’haver mostrat als tres mesos “el nostre descontentament”, per al CADA “la visió de la digitalització no està sent bona”, ha manifestat la degana del col·lectiu.

TORN D’OFICI I ACORD D’ASSOCIACIÓ

Si la visió de la digitalització ni és bona, en canvi el CADA sí que considera que el torn d’ofici i de guàrdia dona resposta a les necessitats del justiciable. Això sí, Baixench ha deixat clar que no es parlaria de les sancions a tres col·legiats per excedir les guàrdies permeses. “La junta de la potestat disciplinària i no hi ha res més a dir”, ha indicat la degana, que ha assegurat que amb els professionals actualment al torn, que és voluntari, s’assegura les necessitats de la població.

Baixench, que també ha explicat que “el reglament preveu que es puguin canviar les guàrdies, el problema és l’excés” de canvis i de guàrdies que s’assumeixin, també ha exposat que “s’està treballant” amb el ministeri per assegurar que “cada any es faci una pujada equivalent a l’IPC” en les tarifes dels oficis i les guàrdies. L’any que ve s’hauria de dur a terme un increment del 8% amb la qual cosa en el període 2024-2026 les tarifes s’haurien actualitzat en un 20% i seria a partir del 2027 que els emoluments s’haurien d’anar augmentant d’acord amb el cost de la vida oficialment aprovat.

DSC06962
El logotip del col·legi, que s'ha actualitzat no fa massa.

Els advocats compareixents per valorar el conveni per la protecció de la professió també han parlat de l’acord d’associació amb la UE en l’àmbit que els pertoca. Baixench ha exposat que “l’únic que hem manifestat és que dins del nostre col·lectiu hi ha moltes posicions” i, per tant, el que es reclama són garanties de protecció de la professió i, en concret, “salvaguardes en relació amb la llibertat d’establiment”. La degana dels advocats ha recordat que al seu dia es va demanar de poder intervenir en la qüestió de les quotes però ja va quedar clar que per aquesta via era impossible. Tot i reconèixer que no han pogut veure el text definitiu de l’acord, esperen que d’alguna manera s’acabin posant límits a la llibertat d’establiment conscients que la llibertat de la prestació de serveis no es pot pas alterar. 

EXTREMA DRETA

I encara retornant, per últim, al Conveni europeu per a la protecció de la professió d’advocat, especialment Pujadas i Bellera, que són els dos advocats del país que més directament han intercedit davant el CCBE per tractar l’instrument de protecció , han fet un repàs de tota la feina que s’ha fet i, Pujadas, ha agraït la intervenció de diverses personalitats que d’una manera o altra han participat en la promoció del conveni. L’experimentat advocat ha indicat que més enllà de la regulació en sí, el que és important és el “mecanisme de seguiment de l’aplicació del conveni” que el propi text estableix. 

Manuel Pujadas, Sònia Baixench i Miquel Bellera en la compareixença per parlar del Conveni europeu per a la protecció de la professió d'advocat.
Manuel Pujadas, Sònia Baixench i Miquel Bellera en la compareixença per parlar del Conveni europeu per a la protecció de la professió d'advocat. 

Pujadas i Bellera han destacat que, per ara, a Andorra no hi ha problemes, no hi ha falta de garanties per a l’exercici professional. “El que sí que pot succeir és que països que eren exemple de democràcia i que han canviat” puguin començar a posar traves. El conveni, doncs, pretén “posar frens a possibles tics autoritaris” i que el document sigui “exemple a seguir per altres zones fora del Consell d’Europa”. Als Estats Units, per exemple, ja hi ha alguns advocats que han mostrat interès en el conveni. I es pot arribar a sospitar que en països com Polònia o Hongria, per posar només dos exemples, també hi pot començar a haver inconvenients.

I és que com ha remarcat Manuel Pujadas, que en no ser membre de la junta del CADA i, actualment ja, ni tan sols ser exercent, s’ha pres certes llibertats en les seves manifestacions. “Per a l’extrema dreta els advocats som un pessic al cul” per parlar amb finesa, ha dit. “L’evolució de l’extrema dreta és un problema”, ha advertit Pujadas, que ha acabat indicant que “els advocats som un mal de ventre pels partits polítics no democràtics com son algunes de les formacions que se situen en l’extrema dreta”.

Comentaris (1)

Trending