Els advocats s’alcen contra “la manca de transparència de les negociacions amb Europa”

El col·legi professional fa un extens memorial de greuges, denuncia la inseguretat jurídica que estan generant canvis legals i reclama una millora de les tarifes i la regulació de les remuneracions en cas de macrojudicis i s’oposo a l’extensió de les ordenances penals més enllà dels delictes que es poden jutjar avui per la via ràpida

Un moment de la intervenció de la degana, Sònia Baixench.

Els advocats “lamenten” la manca de “transparència” que està mostrant al seu parer el Govern en la negociació de l’acord d’associació amb Europa quant a les professions liberals i també estan en contra que aprofitant disposicions addicionals de moltes lleis, l’executiu proposi canviar-ne d’altres, causant així una notable inseguretat jurídica. El Col·legi d’Advocats celebra aquest divendres la seva festa patronal i en l’acte més protocol·lari per excel·lència, la degana, Sònia Baixench, ha pronunciat un dels al·legats més reivindicatius dels darrers temps.

El memorial de greuges dels advocats és extens i punyent. Després d’una xerrada justament sobre l’acord d’associació i la imposició de la toga a set dels nous col·legiats, també després de reconèixer la tasca de cinc lletrats que aquest any fa un quart de segle que exerceixen (Joan Casajoana, Alfons Clavera, Jordi Jordana, Lluís Kinder i Jaume Ribert) i de valorar i agrair la tasca feta pel darrer màxim representant dels lletrats abans d’ella, el “degà de la pandèmia” Xavier Sopena, Baixench ha pronunciat un discurs -íntegrament llegit i, per tant, pactat amb tot el col·lectiu o com a mínim la junta col·legial- en què ha repassat punt per punt tot de greuges que té l’ens professional.

Imposició de la toga a una de les noves advocades col·legiades.

La degana dels advocats ha començat parlant de la importància de la digitalització de l’administració de Justícia i dels treballs que s’estan fent per adequar-s’hi. De les formacions que s’han preparat i es posen a disposició dels col·legiats. I ha acabat el seu al·legat anunciant el memoràndum signat amb el Govern per tal que es prioritzi la contractació d’advocats del país per assessoraments legals de tot tipus, com ja va anunciar el ministre portaveu, Eric Jover, dimecres. Pel mig Baixench, que ha explicat que actualment l’ens professional acull 426 col·legiats, 218 dels quals en situació exercent, ha fet una extensa enumeració reivindicativa.

MEMORIAL DE GREUGES

La màxima representant actual dels lletrats andorrans ha començat afirmant que s’està pendent de “la llei de l’advocacia”, el text del projecte de llei del qual va aprovar fa tres anys l’assemblea general del col·legi i que avui continua encallat perquè hi ha qui no està d’acord en una qüestió que Baixench considera “inamovible”: que els advocats tinguin l’exclusiva de l’assessorament en l’àmbit jurídic. La degana, a posteriori al seu discurs, ha explicat que cal definir clarament la frontera entre el que han de fer els advocats i fins on poden arribar, per exemple, economistes o gestors.

També després de l’acte, el ministre d’Interior i Justícia, i al seu dia advocat de professió Josep Maria Rossell, ha trobat en certa manera “normal i lògic” l’aire reivindicatiu del parlament de la degana, que ha emmarcat, evidentment, en una festa patronal. I sobre la qüestió de la llei de l’advocacia ha assegurat que el cap de Govern, Xavier Espot, té el tema sobre la taula per trobar-hi un desllorigador. Rossell també ha hagut de sentir les dures crítiques a com s’està encarant la negociació de l’acord d’associació amb Europa.

Un moment de l'acte institucional dels advocats. Toni Solanelles

Sònia Baixench ha exposat sense embuts que “lamentem que Govern” no hagi comptat amb l’acompanyament dels professionals liberals per a negociar amb Brussel·les els capítols de l’acord europeu que afecta aquests professionals. Alhora, encara més clarament, la degana ha acusat de “manca de transparència” l’executiu per no exposar en cap moment “l’avenç de les negociacions”.  Rossell ha respost a això dient que a molts col·lectius els agradaria ser presents en les reunions però que la UE imposa les seves normes, els seus criteris i estableix qui pot acudir a reunions i qui no.

La degana dels advocats també s’ha referit a les relacions amb l’administració de Justícia. Des de l’àmbit personal i el normatiu. Ha celebrat la posada en marxa de les noves dependències judicials i la millora que això ha suposat especialment per als treballadors de l’esmentat departament. Però ha lamentat que la nova Seu de la Justícia “no ha facilitat la relació amb els advocats”. També ha reclamat poder disposar d’informació en relació amb l’activitat judicial com els informes d’inspecció sobre batlles i magistrats o les estadístiques de resultats.

MÉS REIVINDICACIONS

Sobre els canvis legislatius que hi ha a tràmit a partir de la modificació de diferents lleis -pla de xoc de la Justícia o reforma específica del Codi penal-, Baixench ha reivindicat que es deixi sense efecte la tipificació de la deslleialtat menor professional i les multes que hores d’ara es preveuen regular contra aquells advocats que actuïn amb temeritat i mala fe. Sobre el primer cas, la degana dels lletrats s’ha mostrat a favor que es deixi la qüestió en l’àmbit col·legial i, per tant, en el marc disciplinari. Respecte de les sancions, ha afirmat que “poden vulnerar el dret a la defensa”. En general, sobre els canvis legals, Baixench ha retret als governants que “de manera general es modifiquin lleis a través de disposicions addicionals incloses en altres lleis”, circumstància que comporta inseguretat jurídica.

Govern manté que els canvis que s’han proposat en relació amb les ordenances penals i amb els comissos, que encara s’ha de veure com quedaran perquè tot plegat està en via de tràmit parlamentari, serviran com una mena de prova pilot

Un altre dels canvis legals sobre els quals no estan d’acord els advocats és amb l’extensió de l’aplicació de les ordenances penals. És a dir, possibilitar que els judicis ràpids siguin adients per a casos més greus dels que actualment es jutgen sota aquesta fórmula. I Baixench ha advocat perquè s’opti per “reformular el Codi de procediment penal i no fer avenços” paral·lels. El ministre d’Interior també s’ha referit a aquesta qüestió i ha admès que ja no hi haurà temps aquesta legislatura per tenir enllestit del tot el codi esmentat.

Segons Josep Maria Rossell, els canvis que s’han proposat en relació amb les ordenances penals i amb els comissos, que encara s’ha de veure com quedaran perquè tot plegat està en via de tràmit parlamentari, serviran com una mena de prova pilot perquè quan finalment es reformi del tot el Codi de procediment penal o s’elabori de nou es puguin fer els canvis que es creguin adients ja amb l’experiència de les modificacions que ara es proposen i que, com ha quedat clar, els advocats no veuen bé.

A Rossell també li ha tocat parlar de la reclamació d’una millora de tarifes que han vindicat els lletrats. En efecte, la degana del col·legi professional ha denunciat que “la remuneració de la justícia gratuïta no ha variat des del 2015”. Alhora, ha reclamat regular d’una vegada per sempre els emoluments que hagin de percebre els advocats que d’ofici siguin designats per a macrojudicis als quals s’han de “practicar dedicar en exclusiva”. Baixench ha assegurat que per al cas concret de la causa general del ‘cas BPA’ la situació s’ha arranjat. Però que hi ha molts altres casos que es poden trobar en la mateixa situació.

Lluís Miquel Kinder ha parlat en nom dels cinc advocats que fa 25 anys que es van col·legiar.

El ministre ha respost els advocats dient-los que “és una qüestió pressupostària” i que “s’ha de mirar bé. Són molts diners”. Ara bé, sí que ha admès que potser calen alguns ajustaments alhora que ha deixat clar que a través d’altres disposicions o acords s’ha augmentat una mica les tarifes en relació a casos de violència de gènere o en relació a situacions derivades dels arrendaments d’immobles. En fi, que la llista és llarga i l’enuig dels advocats sembla clar. Vaja, feia temps que Sant Raimon de Penyafort, el patró dels lletrats, no anava tan carregat.