En la denúncia s’hauria annexat un vídeo que no demostra res de res. I en tot cas, sobre les imatges i els fets suposats denunciats per la dona es demanarà als testimonis que haurien presenciat la situació i contribuiran, segons les fonts, a aclarir tot l’embolic. Quan l’home detingut va passar a disposició judicial, les suposades agressions i tocaments als seus fills ja havien decaigut. L’autoritat judicial ja no el va acusar d’això perquè la policia ja havia descartat prèviament aquests fets descrits per la denunciant.
Però és que durant la declaració judicial el detingut no només va negar els fets si no que va desmuntar l’acusació que formulava la seva pròpia mare i per això va refusar l’ordenança penal que se li plantejava, amb una condemna condicional -que no suposava doncs haver d’entrar a la presó- i amb un termini de suspensió de dos anys. L’home també va explicar a la Batllia que si no havia declarat davant la policia no va ser pas per voluntat pròpia si no que va ser la pròpia policia qui li va recomanar-demanar que millor que no declarés perquè així el procés aniria més ràpid.
Aclarits els dubtes en seu judicial, i negant-se en rodó a ser condemnat per la via ràpida, vist també que la fiscalia veia pocs elements o cap per acusar, no només es va decidir deixar en llibertat l’home si no que, a més a més, se’l va alliberar sense cap mena de càrrec ni processament i tot queda pendent que un parell de testimonis acabin de desmuntar la denúncia de la dona.