L’home va defensar sempre que no havia fet res mal fet. Que només havia intentat separar els seus dos fills en certs moments i que, a més, un d’ells tindria alguna que altra dificultat de resposta. Però tant els psicòlegs com els professionals de serveis sanitaris, la mare de les criatures -que va assegurar durant la vista no haver presenciat els episodis agressius tot i donar criteri de veracitat a les explicacions dels menors- i la fiscalia van mantenir que l’home havia exercit una violència desmesurada. I que això creava una angoixa, un neguit extra, al menor, deien els experts en psicologia i atenció social.
Tot plegat, es va recordar durant la vista, es va produir en un context d’una separació conjugal complexa. Amb moments molt complicats. Amb tot, l’acusat sempre va respectar el règim de visites imposat i totes les condicions exigides. Però es considerava que s’havia proppassat. I que es detectava neguit en el menor o problemes de gelosia respecte de l’altre germà, més petit, i del qual separava el pare en moments de batussa infantil. I era en aquest context que situava l’home la seva intervenció. Mal amb l’objecte de maltractar o lesionar el fill.
Però la fiscalia va mantenir també l’acusació, sol·licitant divuit mesos de presó condicional i 7.000 euros d’indemnització pel perjudici moral, partint de la base que els episodis de maltractaments hi havien estat. Això sí, no de forma continuada si no que de manera aïllada. Però el tribunal no ha avalat aquestes tesis. I l’acusat, que no ha acudit a la notificació de sentència, hauria rebut la decisió judicial amb molta satisfacció.
Comentaris