La titular d’Interior, Ester Molné, i el director d’Institucions Penitenciàries, Miquel Àngel Garcia, han presentat la feina que s’ha estat fent els darrers mesos encaminada a fer més atractiva la tasca penitenciària, i a millorar les condicions dels reclusos i la seva reinserció posterior. Molné i Garcia han destacat totes les millores que s’han i han repassat des dels recursos humans de què es disposa, incloent-hi un equip multidisciplinar per tractar presos amb patologies diverses, i el conjunt de tallers i mesures terapèutiques que es posen a disposició dels interns per poder estar, si ho volen, fora de les cel·les. Entre pati i activitats els interns poden estar set hores al dia fora de la cel·la.
Justament, els presos que tinguin bona conducta i facin alguna de les activitats proposades al centre, que han anat en augment, si la proposta de canvis normatius tira endavant podran beneficiar-se d’una reducció de pena de tres dies per mes de compliment efectiu de la condemna en lloc dels dos dies i mig actuals. Quant al règim de semillibertat esmentat, s’hi podrà accedir abans, si no s’està condemnat per delictes molt greus, sempre que es tingui una ocupació a l’exterior o s’hagi de seguir algun tractament terapèutic.
També s’està treballant, via reglamentària, per poder establir un catàleg de treballs en benefici de la comunitat perquè aquells interns que no tinguin una feina fora de la presó, puguin acollir-se a aquests serveis a favor de la comunitat i també puguin sortir del centre durant el dia quan hagin complert la meitat de la condemna. “Farem una mena de prova pilot per instaurar aquests treballs en favor de la comunitat”, ha destacat la ministra, deixant clar que el codi de procediment penal contempla en diversos articles aquesta mesura però, a la pràctica, no ha estat pràcticament mai efectiva. I de fet, la ministra ha deixat clar que encara va per llarg. En declaracions als mitjans de comunicació ha parlat de potser un any per tenir-ho a punt.
Molné ha deixat clar que en l’actualitat ja es treballa amb organitzacions com Càritas, Creu Roja o Projecte Vida i que segurament serà a través d’aquestes entitats que es faran els treballs en benefici de la comunitat. “Serà quelcom petit i controlable per fer-ho bé”, ha afirmat la titular ministerial, que ha deixat clar que “s’han fet moltes coses” per millorar la situació dels interns i “jo penso que tot i que és millorable, la situació és correcta i no crec que s’estiguin vulnerant drets humans actualment a la presó”.
PRECISIONS
Per iniciativa pròpia durant la presentació que han fet, tant la ministra com el director del centre penitenciari han anat exposant la feina feta assegurant, com ho ha fet Molné, que s’hi treballa des de fa temps i “no correspon a aquesta pressió mediàtica que estem tenint”, que ha atribuït a les tensions internes per l’increment de complexitat de molts dels interns lligada a patologies de naturalesa mental i, també, al fet que “hi ha conflictes laborals entre agents” i això faria, a l’entendre de la responsable d’Interior, que es magnifiquin certes situacions.
Entre la seva presentació i les preguntes formulades especialment per la consellera socialdemòcrata Susanna Vela i els parlamentaris de Concòrdia Cerni Escalé i Núria Segués, Molné i Garcia han anat perfilant l’estat de la qüestió penitenciària. El director d’Institucions Penitenciàries ha anat especificat o ampliant algunes de les dades o de les explicacions donades per la ministra. Com per exemple, les formacions que fan els interns (dinou han fet un grau i el que més interessa és el curs per poder accedir a la universitat), que un bon grapat de funcionaris (57 de 63) han fet una formació bàsica sobre salut mental i addiccions, que la taxa de reincidència és del 30% i que “la majoria de reincidents ho són en arrestos i arrestos derivats per conducció sota els efectes d’alcoholèmia” o que actualment dels 72 interns actuals, quinze hi van només a dormir.
Sobre els arrestos, justament, rau una altra de les modificacions plantejades. Si tiren endavant els canvis normatius plantejats, la voluntat és suprimir la pena d’arrest en els casos de furt i d’alcoholèmies al volant. “L’arrest no ens acaba de convèncer” perquè hi ha casos en què el penat ha d’anar a dormir a la presó per una alcoholèmia i com que la resta del dia no té feina se’l passa en qualsevol bar. Per tant, si els tribunals consideren que s’ha d’imposar una pena privativa de llibertat per un furt o per una alcoholèmia haurà de ser de presó en règim de semillibertat si l’implicat té feina fora.
Alguns canvis més que es plantegen tenen a veure amb el reglament intern de la presó o el règim disciplinari penitenciari. Una qüestió és flexibilitzar l’obligada separació entre els interns. Hores d’ara no es poden barrejar internes amb interns, ni interns del mòdul de preventius amb els penats o amb aquells interns del mòdul de salut mental que hi són després d’haver dictat una mesura de seguretat. Aquesta “separació es podrà mitigar per motius terapèutics” i està pensada per l’intern de salut mental que va protagonitzar un assassinat a Vila i ben aviat es quedarà sol al mòdul. Així podrà tenir acompanyament d’altres interns.
Pel que fa al règim disciplinari, s’agilitza la imposició de sancions als interns que no compleixin amb el dictat o que se sobrepassin amb el que s’escaigui i serà possible que un reclús que hagi estat sancionat a una mesura d’aïllament pugui continuar mantenint el contacte ordinàriament establert amb els familiars. La ministra també ha exposat que es proposen reduir els terminis de presó provisional més enllà de suprimir l’element de l’alarma social com a motiu per enviar algú a la presó de forma preventiva. Per a delictes menors, es passa d’un màxim de vuit mesos a un màxim de sis, i en el cas dels delictes majors es reduirà el màxim de vint mesos a un màxim de dotze.
NEGUITS
La ministra ha explicat que “espero poder complir els terminis” que el Consell General va donar al Govern per poder elaborar un estudi sobre les necessitats en relació amb les patologies mentals de molts dels interns. La consellera Susanna Vela ha fet especial incís en aquesta qüestió i Molné ha explicat que es va fer l’encàrrec a experts francesos als quals ja se’ls va passar tota la informació necessària que ara estan analitzant i que probablement hauran de fer una visita al centre per valorar si cal fer adaptacions de calat a les instal·lacions.
La titular d’Interior ha deixat clar que es va una mica més tard del que es pensava perquè els especialistes francesos, donat a l’alta conflictivitat que hi ha hagut en presons gales, no han pogut posar-hi abans. Vela també ha demanat si hi ha data per a la visita al país de la comissió internacional per a la prevenció de la tortura. I Molné ha respost que en principi no hi ha cap visita programada aviat perquè Andorra “no és un focus de preocupació i, per tant, no és cap prioritat” en fer determinades avaluacions.
Ester Molné, ja a preguntes del concordi Escalé, ha afirmat que si bé hi ha en marxa l’estudi sobre les necessitats en matèria de salut mental, que és possible que comporti algun indicador de la necessitat de remodelació del centre penitenciari, “no es va parlar mai de fer cap estudi comparatiu” amb els països de l’entorn per tal de poder establir un model penitenciari diferent a l’actual o no. En tot cas, es pretén “un model de presó en què es doni l’atenció sanitària necessària i també la necessària reinserció”.
La ministra ha tret ferro al fet que es pugui sobre medicar els interns en alguns moments. Se n’ha interessat Cerni Escalé i Molné ha indicat que “ha de quedar molt clar que la medicació la recepten els metges” i quan van visitar Andorra els experts de la comissió de prevenció de tortures “no ens van dir que sobre mediquéssim”. La responsable d’Interior ha al·ludit a un suposat comentari de l’excap de servei de Salut Mental del SAAS, Carlos Mur, com la base de les queixes.
“Jo crec que això no pot ser una prova que estem abusant de les substàncies a la presó”, però que també és cert que quan s’entra a la presó, en molts casos es cau en estats d’ànims depressius i “els hem d’acompanyar perquè són moments d’angoixes”. En tot cas, s’està treballant per “millorar les condicions de vida dels reclusos” tenint en compte que “com que s’està custodiant persones privades de llibertat hi pot haver tensions, i també tensions amb els funcionaris”. I “tot és millorable”, però la presó va molt millor del que sembla. Molné i Garcia dixit.
Comentaris (2)