Així es comprova al projecte legislatiu ja a tràmit al parlament i que incorpora canvis a tres textos diferents: la Llei qualificada penitenciària, el Codi de Procediment Penal i el Codi Penal. Entre altres modificacions, s’aborda la durada de la presó preventiva prèvia a què la causa arribi al tribunal que finalment l’ha de jutjar. Actualment, es preveu un termini inicial de quatre mesos que es pot prorrogar quatre més. A partir d’aquí, si el processament és per un delicte menor, ja s’ha de deixar en llibertat l’acusat.
Els terminis són més amplis en cas dels delictes majors. Es permet una segona pròrroga de quatre mesos més. Per tant, s’arriba fins a l’any de reclusió preventiva. A banda, en el cas de tota una sèrie de fets més greus -entre els quals homicidis o assassinats, abusos sexuals, tràfic de drogues o blanqueig- hi ha opció d’una tercera pròrroga de quatre mesos i, fins i tot, d’una quarta “excepcional” a petició de fiscalia. Per tant, un màxim de setze mesos.
Pels delictes menors, el màxim serà només de sis mesos, mentre que, pels majors, de deu; ara bé, per als fets més greus -drogues, blanqueig, assassinats o homicidis entre altres- es podrà arribar a dotze
La nova llei preveu en línies generals una reducció d’aquest termini màxim de temps. Pel que fa als delictes menors, només es permet una pròrroga de dos mesos. Així doncs, el màxim temps d’internament, en aquests casos, es quedaria en sis. Pel que fa als delictes majors, s’avala dues pròrrogues, la primera de quatre i la segona de dos mesos. Per tant, un màxim de deu. I per als fets especialment greus hi hauria opció a una tercera prolongació de la presó provisional, també de dos mesos. El màxim seria, doncs, d’un any de reclusió provisional. El que es manté sense tocar és la presó preventiva un cop el cas ja arriba al tribunal jutjador: sis i dotze mesos en funció de si és delicte menor o major.
En aquest àmbit, també s’introdueix un altre canvi. Entre els motius per decretar un ingrés provisional a la presó s’elimina el supòsit d’alarma social. Aquesta decisió també afectarà els menors d’edat.
El projecte legislatiu, com s’ha dit, també vol endurir penes per als condemnats per furt, per conduir sota l’efecte de l’alcohol o les drogues o per refusar sotmetre’s al test d’alcoholèmia o substàncies estupefaents. Fins ara, hi ha l’opció que es fixi pena d’arrest o de presó. La llei elimina el primer supòsit i, per tant, tots els batlles i magistrats hauran d’imposar càstigs totalment privatius de llibertat.
El text també afegeix altres mesures que ja s’han anat anunciant els darrers temps, principalment durant la compareixença de la ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, al Consell General el passat mes de juliol. En gran part, persegueix millorar la situació dels presos a la Comella i el funcionament del mateix centre penitenciari. Així, es modifica el règim disciplinari per suprimir la sanció de privació de fer trucades telefòniques o la d’aplicar l’aïllament als menors d’edat. També es regulen l’aplicació de tractaments mèdics forçosos en situacions d’urgència, sempre amb informe mèdic previ i supervisió jurisdiccional.
La llei també incorpora el programa de serveis a la comunitat anunciat per Molné en el marc dels règims de semillibertat. Els treballs que es puguin incloure en aquesta iniciativa els haurà d’establir govern per reglament.
Comentaris