Aquestes dades s’han posat de relleu en el marc de la compareixença que han dut a terme davant la comissió legislativa d’Interior els secretaris d’Estat de Justícia i Interior, Joan Antoni León, i el seu homòleg en matèria de Transició Digital, Marc Rossell. Tots dos han fet balanç en matèria de ciberseguretat i de la feina feta per l’agència que coordina aquesta tasca (l’ANC) el darrer any i mig. León ha destacat el fet que “el treball preventiu” ha fet entendre que cal usar millor la tecnologia i això hauria comportat la davallada de casos.
En global, la reducció percentual és del 32%. La reculada és molt més important en matèria, s’ha dit, de tràfic jurídic (de 54 delictes el 2022 a 14 el 2023) i d’inviolabilitat de domicili i de la intimitat (de 58 a 20). Per contra, els delictes relatius al patrimoni, com, ja s’ha remarcat, les estafes, han passat de 40 a 45. León també ha posat de relleu algunes incidències derivades de pràctiques de ‘ransomware’, el segrest d’ordinadors i l’exigència d’un rescat per alliberar-los.
També han anat a la baixa els delictes contra la llibertat sexual (87 el 2023 per 96 al 2022), que es tracta essencialment d’alertes internacionals sobre IP andorranes relacionades amb pornografia infantil. Sobretot, evidentment, consum i difusió. Tant León com Rossell han destacat les accions preventives que es duen a terme i la tasca de conscienciació a tots nivells. El secretari d’Estat de Transició Digital ha celebrat que en un any i mig “hem creat un ecosistema segur a nivell de país”.
Marc Rossell ha explicat que les 44 organitzacions detectades com a sensibles en matèria de ciberseguretat al país, totes elles han complert amb les obligacions inicialment imposades. “El país està molt més segur ara que fa un any i mig” quan no hi havia l’agència de ciberseguretat o no estava desenvolupat un marc legal que ara és ja homologable a nivell internacional. Rossell ha resumit en cinc punts el balanç de la feina feta: “Bona acceptació i resposta del 100% de les entitats afectades per la implantació de la Llei en Ciberseguretat i reglaments associats” i “s’està assolint un notable increment del nivell de ciberresiliència i capacitat de resposta del país davant d’incidents”.
Els dos secretaris d’Estat han destacat el fet que “s’ha potenciat la cooperació nacional i internacional en la matèria creant una xarxa àmplia i estable de contactes i col·laboracions” i “s’està aconseguint un augment de la conscienciació i sensibilització en matèria de ciberseguretat al país”. Finalment Rossell també ha indicat que “s’ha posicionat Andorra en el mapa internacional de la ciberseguretat gràcies a la seva participació en diferents institucions i fòrums internacionals”.
En l’any i mig que fa que hi ha activa l’agència s’han gestionat 309 incidències, de tota mena. La majoria que potencialment afectaven el sector de les telecomunicacions i l’administració. Rossell, per qüestions de confidencialitat i seguretat, ha preferit no explicar quines de les incidències van suposar una afectació real i quines no. Tampoc no ha donat gaire pistes de com s’afronten determinades alertes, malgrat que algun conseller s’ha interessat per la qüestió. No es tracta de donar pistes als ‘adversaris’ Marc Rossell s’ha remès a l’aplicació dels protocols que hi ha definits, especialment, entre l’esmentada agència de ciberseguretat, Andorra Telecom i la policia.
OBJECTIU: AMPLIAR ELS EFECTIUS DEL GRUP DE DELICTES TECNOLÒGICS
El secretari d’Estat de Justícia i Interior, Joan Anton León, ha assegurat que durant aquest 2024 es pretén poder dotar el cos de policia d’un cap de grup de delictes tecnològics i dos tècnics en la matèria. Actualment, aquesta divisió policial té cinc efectius i va força coixa. De fet, per raons diverses, dues de les agents més ben preparades del grup, una d’elles que acabaria com a responsable, van acollir-se a una excedència i van marxar al sector privat. León no ha volgut pronunciar-se obertament sobre si la qüestió salarial està suposant un fre per a l’administració en el moment que es vol contractar determinat tipus de personal. El secretari d’Estat ha recordat, això sí, que hi ha la intenció de fer un estudi de les graelles salarials per mirar de determinar si aquest pot ser un factor que incideixi negativament.
Comentaris (2)