Aquestes dades, indiquen fonts properes al sindicat implicat, són prou “objectives” com per poder avalar que hi ha “una persecució” respecte de l’organització sindical en concret i, paral·lement, que “no es tracta tothom per igual”. En aquest sentit, les fonts consultades han indicat que no es pretén que es deixin de perseguir, si escau, les males conductes professionals o les males praxis. “El que s’exigeix és que es tracti de la mateixa manera a tothom.” I és que segons les fonts consultades, fins i tot en situacions que han servit per expedientar afiliats de l’SPA hi havia altres funcionaris -comandaments inclosos, dirigents d’altres sindicats- que no han estat sancionats de cap manera.
També recorden les fonts consultades que hi ha hagut situacions molt clares, com per exemple allargar la condemna d’un penat per no portar al dia el compliment, que han quedat indemnes. Sempre buscant interpretacions legals o d’un suposat dubtós sentit comú per evitar qualsevol possibilitat de demanar responsabilitats. O fins i tot que s’està premiant -amb CRAs, per exemple- certs funcionaris que encara estan en fase de preclusió del compliment de sancions per males praxis greus pel simple fet de “ser de confiança” de la direcció.
És a partir d’elements com aquests que els dirigents de l’SPA consideren que les seves queixes i la decisió de trencar relació amb la direcció del centre i amb els responsables del ministeri està “fonamentada”. “No es pot voler carregar el mort sempre amb els mateixos i mirar cap a un altre cantó segons com”, han indicat les fonts, que asseguren que en qüestions com l’intent de millora de protocols o mesures per millorar el tracte d’interns amb problemes de salut mental “des de l’SPA s’ha assistit sempre a totes les reunions quan no tots els sindicats poden dir el mateix”.