Així, i segons la documentació a la qual ha tingut accés Altaveu, l’operadora guanyadora del concurs, en la seva oferta, apuntava un escenari prudent per als primers mesos de funcionament de la infraestructura. Així, es preveu “un volum aproximat de 1.800 aterratges anuals”. D’aquests, la gran majoria, el 86% serien de treballs aeris i només el 14% correspondrien a transport no regulars de passatgers.
En aquest darrer punt, s’incloïen, a través del pla de viabilitat de l’empresa, vols panoràmics, xàrters i d’heliesquí. En canvi, en la dada global es deixava fora l’activitat vinculada als serveis nacionals d’helicòpter, com ara els vinculats a les emergències. I és que aquests no pagaran tarifes per la seva natura de “servei públic”. Tampoc hi entra, per ara, la possibilitat de vols regulars, ja que aquests quedaran pendents de poder disposar de “mecanismes de preautorització” com ara els controls fronterers i el vistiplau d’altres Estats.
Un problema podrien ser els vols de fora de l’espai Schengen, que podrien obligar a fer una escala en un aeroport on es puguin fer els tràmits corresponents per entrar-hi; es treballa en opcions per evitar-ho, com ara que això es pugui fer a l’aeròdrom de la Seu
Són dades de l’estudi d’anàlisi de trànsit i d’operacions heliportuàries” que es va afegir en l’oferta. Des de Govern, però, es defensa que tenen “un caràcter d’estimació, en línia amb les hipòtesis pròpies d’un pla de viabilitat formulat a llarg termini i conservador”. Aquestes, s’indica, “poden variar en funció de l’evolució real de la demanda, de la implantació efectiva dels operadors i usuaris i de les autoritzacions associades a determinades tipologies d’operació, entre altres factors externs”. No serà fins a tenir dades reals quan es pugui disposar d’informació més real.
Sobre els possibles usuaris de la instal·lació, el Govern assegura que ha rebut mostra d’interès per poder-la fer servir. Així, Heliand, un dels dos socis de la concessionària, ja té voluntat de traslladar-hi les operacions actuals, “incloent-hi tant l’activitat pròpia com els serveis que presta a clients privats”. També s’afirma que tant l’executiu com la gestora de la instal·lació “han rebut mostres d’interès, de caràcter preliminar per part d’operadors aeronàutics existents i d’eventuals operadors de nova creació”. Aquests “han sol·licitat informació sobre les condicions d’ús de l’heliport com a infraestructura pública per valorar la implantació d’operacions”.
A banda, s’afirma que hi ha “manifestacions d’interès per part de particulars”. Aquestes se centrarien en la possibilitat d’estacionar els seus aparells. En tots els casos, Govern admet que tenen “un caràcter preliminar” i, en tot cas, l’ús per part d’aquests operadors no depèn tant del vistiplau de concessionari i executiu com del “compliment dels requisits tècnics, normatius i de seguretat aplicables, a l’obtenció de les autoritzacions aeronàutiques que en cada cas corresponguin i al pagament de les tarifes aplicables”.
En la documentació, Govern també mostra el convenciment que, des del primer dia, de funcionament, ni que sigui encara en la fase pilot, es podran acollir vols de caràcter internacional. Això sí, en un “règim a la demanda”. Serà llavors quan es mobilitzaran els cossos i serveis públics, com ara la policia, que hauran de revisar que els papers dels viatgers estan en regla. De fet, es defensa que això ja succeeix actualment quan arriba al país algun helicòpter de fora, però que, ara, es podrà fer “en condicions sensiblement millors”.
Ara bé, sí que es reconeix que poden haver limitacions operatives, vinculades no a la capacitat tècnica de l’heliport, sinó al “marc jurídic i operatiu aplicable a l’altre extrem del vol”. Per dir-ho d’una altra forma: el control de fronteres a l’espai Schengen. “La conseqüència pràctica d’aquest plantejament és que per a vols amb origen o destinació a Andorra pot ser necessària l’execució d’una escala tècnica intermedia en un aeroport amb les habilitacions corresponents o bé la necessitat de volar directament amb origen o destinació en un aeroport internacional”, s’indica. Per això, es treballa en diferents opcions, com ara habilitar en aquest sentit l’aeroport de la Seu o aplicar l’acord ja existent amb la Unió Europea sobre la gestió de fronteres.
En la documentació també s’aclareixen aspectes econòmics del projecte. Efectivament, el cost final previst per la concessionària és de 16,55 milions, després de diferents imprevistos que han encarit tot plegat. Ara bé, d’aquest increment, Govern només considera admissible com a xifra que es pugui repercutir en les seves obligacions, 1,35 milions que corresponen a “l’actualització de preus derivada dels riscos públics susceptibles de reconeixement” (1,276 milions) i 78.000 euros vinculats a actuacions relatives a un circuit de BTT proper a la instal·lació. “La resta de conceptes plantejats pel concessionari no s’han acceptat en els termes formulats”, s’indica.
Per això, es defensa que, ara per ara, el cost màxim per a Govern de l’heliport seria de 8,98 milions. D’aquests, els 1,35 ja esmentat en el marc del sobrecost i 7,6 que ja es fixava com a màxim contractual en concepte del 75% del cost inicial. Si aquest màxim s’arriba a haver de pagar, dependrà dels resultats econòmics de la societat. En tot cas, s’entén que “el règim de la concessió incorpora un mecanisme de cobertura limitada que permet preservar la viabilitat mínima de l’explotació sense traslladar íntegrament el risc econòmic al Govern”. I es deixa clar que “qualsevol plantejament de reequilibri econòmic sobrevingut s’hauria d’analitzar d’acord amb el contracte, els plecs, la matriu de riscos i la legislació de contractació pública” i, en tot cas, “requeria una causa jurídicament idònia, degudament acreditada i no assimilable als escenaris de demanda o rendibilitat ja previstos en el pla de negocis de referència”. I sempre caldria que la instal·lació “hagi entrat efectivament en funcionament” i “es disposi d’una base prou consolidada d’informació econòmica i financera real sobre l’explotació”. Per tat, insinua que no seria en un termini curt.
Comentaris (1)