Indignació entre clients de BPA per les "maniobres dilatòries" de l'AREB en els processos judicials

Clients de Banca Privada d’Andorra (BPA) que tenen procediments oberts contra l’Agència estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) per no haver estat traspassats a Vall Banc estan indignats amb l’actuació de l’organisme gestor davant els tribunals. L’AREB, escudant-se en el seu suposat deure de confidencialitat i secret, no està aportant la documentació que suposadament hauria d’acreditar perquè els dipositants no són migrats d’un banc a l’altre. Més encara, haurien insinuat als batlles que dirigeixen els processos legals que enviïn comissions rogatòries a Espanya per tal que, si escau, PricewaterhouseCoopers (PwC) aporti els informes elaborats sobre els clients de BPA.

Diversos afectats han manifestat el seu enuig amb l’AREB i han denunciat una clara “maniobra de dilatació”. En el marc del procediments judicials administratius, els clients que han recorregut contra les resolucions de l’AREB en virtut de les quals acorden no traspassar els actius que els demandants tenen dipositats a BPA, han sol·licitat que l’agència aporti tot l’expedient administratiu del qual es deriva que la migració no és possible. Però segons les fonts consultades, l’AREB només facilita les controvertides resolucions al·legant que té un pressuposat dret de reserva o secret. 

Durant la tramitació del plet, i en el marc de la proposició de proves, els afectats demanen al jutge que obligui l’AREB a posar damunt la taula la totalitat de l’expedient, recordant que la resolució sols és la decisió final. Dues de les qüestions que la immensa majoria dels clients que han iniciat accions judicials demanen és que se’ls mostri l’informe de PwC en virtut del qual són declarats no aptes i que BPA aporti les notificacions que han anat fent.

L'agència no aporta cap documentació que avali perquè no es traspassen els dipòsits cap a Vall Banc i insinua a la Batllia que faci una comissió rogatòria a Espanya per obtenir els informes de PwC

Davant d’això, l’AREB respon que per les notificacions de BPA es faci un ofici al banc sol·licitant el que s’escaigui -quan es notori i de domini públic que l’AREB és l’encarregat d’administrar el banc intervingut i en vies de resolució- i pels informes de PwC recomana a la Batllia que ho sol·liciti a la filial espanyola de la consultora d’origen americà -va ser justament amb la filial amb qui es va signar el contracte per a l’auditoria de comptes-. I que ho faci amb els instruments de cooperació judicial internacional que té al seu abast. Això és, via comissió rogatòria. Un procés que és de domini públic que té una durada notable.

Les fonts consultades manifesten que l’AREB “sembla que se’n riu” i han afirmat que “pot estar molt bé que la delegació de PwC a Espanya guardi una còpia dels seus informes; però no és menys cert que l’AREB n’ha de tenir com a mínim un altre ja que és aquest informe la base de les seves decisions”. Per tant, lamenten, “tot és una maniobra per guanyar temps”. Es dóna el cas, a més a més, que en alguns casos, els batlles que porten l’afer, enlloc d’obligar l’agència estatal a aportar la informació requerida estaria “preparant la documentació necessària per formalitzar la CRI”. 

La Batllia té nombrosos plets oberts de clients de BPA. Així, per exemple, n'hi ha tot un seguit sobre els quals, per ara, no ha entrat a discutir el fons perquè s'està discutint la legitimació activa dels demandants ja que van presentar les demandes sense identificar-se amb noms i cognoms si no amb una idenfiticació encriptada. Aquests plets fan referència a la impuh¡gnació dels acords de no traspassabilitat dels clients en les migracions hagudes fins ara. La Batllia, al seu torn, no ha entrat a practicar cap prova de les proposades pels demandants en aquella acció judicial en què més de dos-cents clients de BPA reclamaven danys i perjudicis a Govern, AREB, INAF i UIFAND per la intervenció de l'entitat bancària.