Enèsim embolic amb el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS), és a dir, l’hospital i els seus dirigents -en aquest cas des del 2002- pel mig. I en aquesta ocasió, en el que amenaça de ser una guerra oberta entre funeràries. Després d’anys de queixar-se formalment però sense fer massa soroll, al final Pompes Fúnebres Andorranes ha agafat el camí dels tribunals. L’empresa funerària ha presentat una demanda contra el SAAS pel desigual repartiment de guàrdies que, a parer de la demandant, l’organisme públic fa. O dit d’una altra manera, pel favoritisme, al seu entendre, que des de l’hospital s’hauria fet els darrers tres lustres en relació a Pompes Fúnebres de les Valls. La guerra està servida. I, per ara, solament per la via administrativa. En joc, una petició per danys i perjudicis que supera l’1,3 milions d’euros.
Resulta que el juliol del 2002 el SAAS va establir un calendari mensual de repartiment de guàrdies funeràries. Que no vol dir que, al final, l’usuari del servei no pugui triar quina empresa escull per a un moment tan delicat. Però sí que hi ha serveis que els assumeix d’entrada aquella funerària que ostenta la guàrdia i, davant el dubte de l’eventual client, qui està de guàrdia també acaba tenint una posició preferent. Més que res, perquè, d’entrada, és l’empresa que més té a l’abast l’usuari. Aquell primer repartiment recollia tot un seguit d’empreses que amb el temps han anat desapareixent. O que, almenys formalment, no presten el servei de funerària malgrat que entre l’objecte social del comerç sí que hi figuri. Fins i tot, en aquells primers temps, estava de guàrdia alguna fusteria que com que feia caixes de morts…
Sia com vulgui, de cada quatre setmanes d’un mes, Pompes Fúnebres de les Valls i tot el seguit d’altres companyies es responsabilitzaven de les tres primeres setmanes. I Andorranes assumien la darrera. I això sempre més ha estat així. Però al·lega la demandant, segons que han afirmant fonts de la seva representació lletrada, que molt poc després d’aquell primer repartiment, ja va quedar clar que en el quadrant de les guàrdies, per moltes empreses a les quals s’assignessin les primeres tres setmanes, sols hi havia un número de telèfon associat. El de Pompes Fúnebres de les Valls.
L’altra ‘gran’ empresa del sector funerari al Principat, segons s’ha anat fent constar en les accions legals recentment iniciades, va anar comunicant aquesta incidència a cadascuna de les direccions del SAAS que del 2002 ençà hi ha hagut a l’organisme. I cadascuna d’elles va anar fent cas omís a les advertències dels responsables de Pompes Fúnebres Andorranes. Algunes d’aquelles primeríssimes empreses que figuraven en el primer quadrant de repartiments, han desaparegut del tot. Però durant molt temps han continuat constant. Sempre associades a Pompes Fúnebres de les Valls, que ha mantingut permanentment, en nom propi o aliè, les tres setmanes de guàrdia. Cert és, asseguren les fonts, que aquell repartiment inicial que s’ha anat mantenint d’una forma o una altra, mai no va ser impugnat. Una carta aquí, una carta allí. Un avís, una advertència. Però no massa res més. Això sí, fins i tot el Raonador del Ciutadà estava al corrent de la situació.
Cap direcció no actua
Però, segons les fonts, cap de les direccions que hi ha hagut al SAAS han fet ni el més mínim cas a la ‘denúncia’ de Pompes Fúnebres Andorranes. Fins que la situació ha arribat tant enllà que els responsables de l’empresa se n’haurien cansat. I quan van iniciar l’acció legal que van considerar escaient per aconseguir aturar el que ells consideren un greuge se’ls va comunicar, des de l’hospital, que aquell repartiment no era un acte administratiu i, en conseqüència, contra aquella decisió de fet no s’hi podria recorre.
Més encara, asseguren les fonts jurídiques consultades que encara no una setmana després que els assessors legals de la companyia funerària presentessin el recurs administratiu davant el SAAS, a la policia hi va arribar una circular, sota el logo de l’esmentada parapública però sense cap firma personalitzada, advertint que a partir de llavors (27 d’octubre del 2016) la funerària de les Valls assumia les guàrdies les tres primeres setmanes del mes i Pompes Andorranes la quarta. És a dir, segons les fonts, “s’eliminaven aquelles empreses que de fet no feien cap servei i es consumava més encara si calia un tracta desigual. Si el SAAS ja reconeixia aquell octubre que només hi havia dues companyies oferint el servei al país, el que calia esperar és que les guàrdies fossin repartides de manera equitativa”. Però, afirmen les fonts, no va ser així, ni de lluny.
Amb tot, la secció administrativa de la Batllia ja té damunt la taula la demanda pertinent. Formalment va contra el SAAS per tracte discriminatori. La pugna empresarial de fons continua sent de fons. Perquè, legalment, no hi ha batalla entre les dues funeràries. Una altra cosa és que l’hospital, eventualment, acabi fent el que es denomina una crida en garantia respecte de Pompes Fúnebres de les Valls. I és que la broma no és pas barata. Pompes Fúnebres Andorranes calcula que el fet d’haver estat molt menys temps de guàrdia que la seva principal competidora des del 2002 li ha ocasionat un perjudici que ha quantificat en 1.319.000 euros. I això és el que li demana al SAAS. És ben bé que a la parapública que gestiona el món sanitari del país bé prou se li podria aplicar allò que ‘sempre prou sobre mullat’. O ‘si no vols caldo, dues tasses’. I, encara, més d’estar per casa: ‘Qui és desgraciat, amb els collons entropessa’.
Comentaris