- El grup liberal demana a l’executiu “quins imports” ha desemborsat el fons voltor americà per l’adquisició del banc pont derivat de la controvertida nacionalització de BPA
- La proposta dels inversors estatunidencs proposava un pagament per trams lligat als beneficis obtinguts per la nova entitat, que va presentar dotze milions d’euros de superàvit
El Govern haurà d’explicar al Consell General si el fons voltor americà JC Flowers ha satisfet a l’Agència estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) algun pagament corresponent a l’adquisició de Vall Banc.
Se sospita que l’entitat que va comprar bona part de l’antiga Banca Privada d’Andorra (BPA) -el que es van denominar els actius bons-
en un procés de subhasta d’allò més controvertit està fent mans i mànigues per no abonar ni un euro. Com a mínim ni un euro més a banda dels que, suposadament, va haver de desemborsar per signar el contracte de compra venda.
Per aquesta qüestió s’hi ha interessat el conseller general liberal Jordi Gallardo, que ha presentat una pregunta urgent que l’executiu haurà de respondre durant la sessió d’aquest dijous. En concret,
el president suplent del grup liberal demana que “pot informar el Govern quins imports a data d’avui ha satisfet la societat d’inversió JC Flowers a l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries corresponents a l’import d’adquisició de Vall Banc” i si, a més, es pot concretar “en quines dates s’han produït els pagaments”.
L’esborrany de l’oferta feta per JC Flowers i que l’Altaveu va avançar en el seu moment imposava diversos pagaments per trams lligats als resultats dels bancs.
L’entitat es va vanagloriar fa pocs mesos d’haver obtingut uns beneficis durant el 2016 de 12 milions d’euros. Per tant, l’administració hauria de percebre algun muntant. L’entitat, que s’ha dedicat a esponsoritzar un munt d’iniciatives sòcio-esportives i que ara està duent a terme una profunda de l’antiga seu central de BPA ara reconvertida en edifici principal de Vall Banc, segueix una política comercial que ni la resta de competidors de la plaça no entenen.
Tampoc l’AREB és gens transparent. Segons la llei exprés que es va aprovar i que en regula el seu funcionament, aquesta entitat pública presidida per Albert Hinojosa hauria de donar comptes, almenys, un cop cada sis mesos davant el Consell General. I no pas per a temes puntuals com poden ser aquells que van portar alguns dels seus dirigents davant la comissió especial de vigilància financera o ‘comissió BPA’. Més enllà d’una aparició en seu parlamentària el juny del 2015 per explicar alguns dels detalls de la subhasta del banc pont, Hinojosa, Goyache, Gelabert i companyia no han aparegut mai pel Consell.
Comentaris