Govern continua pagant primes que no estan regulades: el 2015 més de 560.000 euros

El Govern continua pagant complements i retribucions sense que hi hagi cap regulació normativa que els empari. Així ho torna a posar de manifest el Tribunal de Comptes en relació a l’exercici 2015. I com en els anteriors exercicis, l’executiu al·lega, per a la majoria dels casos detectats, que es preveu subsanar la qüestió amb la modificació de la Llei de la funció pública. Però, mentrestant, qui dia passa any empeny. I l’exercici ara recentment fiscalitzat, el conjunt d’aquestes gratificacions no regulades van suposar un desemborsament de més de 564.000 euros. La majoria de primes corresponen a cossos especials. Les que tenen a veure amb l’administració de Justícia són les úniques que el Govern creu que estan degudament justificades en virtut d’un acord del Consell Superior de la Justícia.

Les retribucions que qüestiona el Tribunal de Comptes s’anomenen, respectivament, ‘guàrdies forenses’, ‘indemnització preufetària’, ‘prima secció canina’, ‘especificitat policia’, ‘permanència Pas Educació’, ‘activitats hivern Pas’, ‘Pas Bombers’ i ‘Prima Catex’. Moltes d’aquestes retribucions tenen a veure amb cossos especials. En les seves al·legacions, l’executiu explica que “el Govern està estudiant la regulació de les compensacions que són específiques dels cossos especials i que perceben per altres circumstàncies que les fixades al Reglament de sistemes de compensació. Aquest estudi entraria dins del marc de la reforma de la Llei de la funció pública”. I l’estudi fa anys i anys que dura. Tants com els que fa que el Tribunal de Comptes toca la cresta al Govern i el Govern xiula. 

La ‘prima secció canina’ i l’‘especificitat policia’ són conceptes amb els quals es retribueix el personal del cos de policia. Segons la informació facilitada des de la secretaria d’Estat de Funció Pública esmentada pel Tribunal de Comptes, l’abonament s’efectua mensualment a partir d’una comunicació del secretari d’Estat d’Interior. El total retribuït en concepte de ‘prima secció canina’ l’any 2015 va ascendir a 48.411 euros, i en concepte d’ ‘especificitat policia’ a 6.910 euros. ‘Permanència Pas Educació’, ‘Activitats hivern Pas’ i ‘Pas Bombers’ són conceptes que retribueixen al personal d’educació, d’hivern i bombers pel fet d’estar al Pas de la Casa. El total retribuït per aquest concepte en l’any 2015 ascendeix a 35.682 euros, 174.685 euros i 27.025 euros respectivament. Finalment, la ‘prima Catex’ té a veure amb els bombers i el maneig de cables transportadors d’explosius. El total retribuït per aquest concepte en l’any 2015 ascendeix a 4.513 euros.


Moltes de les gratificacions qüestionades tenen relació amb cossos especials i fa anys que l'executiu justifica la situació dient que està estudiant la reforma de la Llei de la funció pública


Entre les gratificacions qüestionades també hi ha les ‘guàrdies forenses’. “Respecte aquest concepte -diu el Tribunal de Comptes en el seu informe- hem constatat un escrit de data 2 de novembre de 2004, adreçat pel ministre de Justícia i Interior, en el qual comunica a la cap del departament de Medicina Legal i Forense que les guàrdies realitzades per aquesta queden fora del ‘Reglament de sistemes de compensació’ de data 9 de juliol de 2003, i en conseqüència, se li abonaran les seves guàrdies al preu estipulat pel Ministeri de Justícia i Interior.” Aquest concepte va suposar una despesa de 35.806 euros.

Finalment, la retribució més elevada va ser la denominada ‘indemnització preufetària’ que té a veure amb el personal de l’àmbit judicial. “Segons la informació que ens ha estat facilitada des de la secretaria d’Estat de Funció Pública -exposa l’organisme de fiscalització-, el seu abonament es realitza a partir d’una comunicació mensual del ministeri de Justícia en la qual es relacionen les persones que han de percebre aquest complement i l’import del mateix. El total retribuït per aquest concepte en l’any 2015 ascendeix a 230.978 euros.” Sobre aquesta qüestió, i com ja s’ha apuntat anteriorment, l’executiu es remet a un decret relatiu a la gratificació de funció dels membres del Consell Superior de la Justícia del 21 de juliol del 1994.


La retribució que suposa una despesa més alta, 230.978 ella sola, té a veure amb el personal de l'àmbit judicial i respondria a un decret i un acord establerts pel Consell Superior de la Justícia


“D’acord amb aquest decret la remuneració que perceben els magistrats nomenats pel Consell Superior de la Justícia inclou una part fixa que remunera les seves pròpies funcions (assistència a les vistes, deliberacions, redacció de resolucions…) i una quantitat preufetera per a les despeses de desplaçament dels membres que no resideixen al Principat”, exposa les al·legacions formalitzades des de l’àrea d’intervenció i de pressupost del Govern. Aquest recull al·legador també afegeix que “aquest concepte retributiu inclou un complement de remuneració per als magistrats estrangers que es fa efectiu a l’empara de l’acord que va prendre el 27 de juny del 2011 el Consell Superior de la Justícia”.

També en matèria de personal, el Tribunal de Comptes ha detectat “l’existència de personal eventual el qual, atenent a la seva durada o la funció que desenvolupa, la seva contractació podria ser contrària” al que disposa la llei. També s’han observat contractacions d’eventuals per a places que han de ser cobertes mitjançant un procediment selectiu que han superat els màxims permesos per supòsits d’aquesta naturalesa. En concret s’han detectat un total de 53 contractes que superen el termini de 9 mesos previstos” a la Llei de la funció pública. “Així mateix, s’ha detectat personal eventual que disposa de contractes successius que, en conjunt, superen els períodes esmentats.”


Altres anomalies detectades pel Tribunal de Comptes: eventuals que superen els nou mesos màxims fixats per la llei o treballadors públics que fan més de les 120 hores extra de límit a l'any


Finalment, l’organisme de fiscalització també posa de relleu que durant el 2015 hi va haver 45 treballadors públics que van superar el màxim de 120 hores extraordinàries anuals permeses per llei. Així, s’explica que l’article 8.1 del Reglament de sistemes de compensació estableix que “les hores extres són la circumstància per la qual el personal de l’Administració general, de forma voluntària, autoritzada i motivada per necessitats del servei, treballa fora de la seva jornada laboral”. Així mateix, la Disposició addicional segona del reglament esmentat, estipula que el “màxim d'hores extraordinàries autoritzades i compensades amb retribució per persona és de 120 hores a l'any. El màxim d'hores extraordinàries compensades amb temps no pot sobrepassar les 80 hores de descans per any. Aquests límits no es poden excedir excepte en casos puntuals, degudament justificats, després de l’informe del director del departament o del secretari d’Estat i amb l’aprovació de la secretaria d’Estat de Funció Pública”.

De l’anàlisi de les dades degudament obtingudes es desprèn que 25 funcionaris van fer entre 120 i 150 hores extra, que tretze treballadors públics més en van fer entre 150 i 200, d’hores; i que set empleats més es van situar entre 200 i 300 hores. “Atenent a que aquestes pràctiques són observades de manera recurrent -manté el Tribunal de Comptes-, podrien ser indicadores de debilitats i ineficiències organitzatives. Així, s’ha observat com, en general, l’autorització i la justificació d’aquestes hores extraordinàries és posterior a la seva execució.” El mateix organisme també apunta que “pel que respecta a personal de caràcter eventual, tres persones superen els límits, incomplint el nombre màxim d'hores extres a nivell mensual (50h), establertes en l'art. 61 del Codi de relacions laborals”.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.