Gallardo veu bé impulsar un consorci público-privat sobre les infraestructures de comunicació

El cap de Govern admet que abans de plantejar una altra ubicació per a l’heliport caldrà assegurar-se de l’acceptació de la ciutadania

El ministre de Presidència i Economia, Jordi Gallardo, durant la trobada amb els periodistes.
El ministre de Presidència i Economia, Jordi Gallardo, no descarta la possibilitat d’impulsar un consorci en què “participi el sector privat” per tal de gestionar tota la qüestió relacionada amb les infraestructures de comunicació, encara que quan toqui, cada agent hagi d’assumir el seu rol concret. En aquest marc es podria treballar sobre el desenvolupament d’un possible aeroport intern, d’enllaços ferroviaris i de l’heliport nacional.

Gallardo s’ha referit a aquest tema durant l’esmorzar de Nadal que Govern ofereix als mitjans de comunicació i a tomb de les demandes fetes per l’Empresa Familiar Andorrana (EFA) i la Confederació Empresarial (CEA) en relació a promoure un eina conjunta entre l’administració i el sector privat. Gallardo ha recordat que “les infraestructures sabem tots quines són” i ha repassat que és la Cambra de Comerç “qui està pilotant els estudis” relatius a l’aeroport i el Govern hauria fet “gestions al tomb del tren”.

En relació amb l’heliport, el titular d’Economia i, per tant, responsable de Transports, ha recordat que la iniciativa sempre ha correspost al Govern però que no veuria malament traslladar-la a un eventual consorci público-privat. Sobre aquesta mateixa infraestructura, el cap de Govern, Xavier Espot, ha afirmat que “és necessària però no imprescindible”. I que al Principat hi ha altres punts d’atura d’helicòpters i que sense una infraestructura d’abast nacional, que sí que pot ser “una palanca per atraure turistes d’alt poder adquisitiu”, “la vida continua”.

Espot ha deixat clar que vista l’oposició que han tingut moltes possibles ubicacions per a l’heliport, i encara que el “Govern ha de ser valent”, també és clar que si no hi ha també una anàlisi prèvia de la resposta ciutadana davant eventuals ubicacions “més val que no ens les tornem a plantejar”. De fet, les que s’han anat posant sobre taula en l’actualitat haurien quedat totes descartades. Les que s’han plantejat realment. Sempre n’hi ha d’altres, com la de la Borda Vidal o la d’Engolasters, que es podrien tornar a analitzar. Els estudis fets fins ara “es recuperaran en la mesura del possible” i es faran els complements que escaigui sense caure en dispendis innecessaris.