El cap de Govern, Toni Martí, està explicant els darrers dies als diferents grups polítics que si bé la Unió Europea (UE) accepta incloure una transitòria perquè en el marc de l’acord d’associació el tabac tingui una certa protecció durant uns trenta anys França exigeix que el preu del tabac a Andorra s’incrementi fins a igualar-se al més barat que hi hagi a la UE. ¿En quins terminis? ¿De quina forma? Això ja no ho explica Martí, que ha mirat de treure ferro a les dues reunions que de pressa i corrent ha hagut de fer a París en menys de quinze dies.
Martí ha volgut justificar “en positiu” els desplaçaments que ha hagut de fer per reunir-se amb autoritats franceses per intentar exposar la realitat andorrana i, suposadament, explicar que es posen tots els mitjans quant a la lluita contra el contraban. Els aldarulls que hi ha al Pas de la Casa, certament, estan sobre la taula. Però París usa aquesta circumstància per collar amb la qüestió de preus i amb la fiscalitat. De fet, França ha amenaçat d’imposar a través de la UE mecanismes per poder graduar la imposició sobre el tabac que hagi de fixar Andorra. Per evitar-ho, el Principat s’hauria de comprometre a incrementar el preu del tabac fins a ser igual que el mes barat que actualment (o en cada moment) hi hagi a la UE, tal com ha avançat Andorra Televisió i ha pogut corroborar l’Altaveu.
Però l’explicació de Martí als representants polítics amb els quals s’ha reunit i s’està reunint els darrers dies és molt vague i difusa. Sense concrecions. Només per intentar justificar que el dramatisme expressat pels mitjans de comunicació no és tal i que la pressió francesa no seria, a parer seu, tan gran com sí que sembla que és. Per al cap de Govern, segons les fonts consultades, les dues reunions hagudes a París haurien estat “molt positives” per poder exposar la realitat del Principat als responsables de la duana francesa.
El mandatari governamental hauria estat molt dur amb Pascal Escande, a qui acusaria d'estar rere els informes de l'Assemblea Nacional
Martí, en les reunions amb els polítics del Principat, hauria mostrat el seu disgust per les informacions contingudes en els informes que ha secundat l’Assemblea Nacional francesa. Hauria explicat que hi ha moltes imprecisions i, fins i tot en algunes de les reunions s’hauria queixat del paper del director del gabinet de la Representació del Copríncep francès, Pascal Escande, que considera que no hauria passat prou adequadament els missatges que se li transmeten des de Prat de la Creu. L’ambaixada de França a Andorra ja fa un parell de dies va penjar una nota al seu web en què s’espolsava qualsevol responsabilitat en relació amb la informació continguda en els informes de la cambra parlamentària francesa.
En canvi, Martí hauria explicat que la presència al Principat del cap negociador adjunt de la UE, Claude Maerten, va anar molt bé i va servir perquè Brussel·les comprengués una mica millor les especificitats andorranes i d’aquí que s’accepti la transitorietat per fases. Realment, la situació actual del tabac es mantindria durant una dotzena d’anys. Cert que durant un quart de segle, aproximadament, les multinacionals podrien continuar trobant atractiu el Principat per fabricar-hi. Segons les explicacions ofertes per Martí, tant els colliters com els productors veurien bé tant que els preus andorrans convergeixin progressivament cap als més barats de la UE com la transitòria plantejada.