Fractura total entre DA i el comú de Sant Julià

Comentaris

Fractura total entre DA i el comú de Sant Julià
Fractura total entre DA i el comú de Sant Julià
  • Una reunió convocada pel cònsol major lauredià per tractar l’afer de les transferències i les competències evidencia el malestar que tenen amb ell Ladislau Baró i Gilbert Saboya
  • El president del grup demòcrata, enmig d’una notable tensió, va fer forts retrets al cònsol, que no es parla amb el ministre d’Economia per la mateixa qüestió, abans que no acabés l’explicació
  • El mandatari comunal va citar aquest dilluns a la tarda tots els electes de la parròquia per exposar-los les conclusions de l’informe ampliat sol·licitat al catedràtic Miguel Ángel Aparicio
  • Pintat, amb un to menys agressiu que Baró, tampoc no es va estalviar crítiques a la manera de fer de la majoria laurediana i li va recordar que se li havia ofert tractar el tema molt abans
  • El grup liberal ha tractat aquest dimarts la modificació que s’ha de votar divendres i, per ara, es manté la intenció de “respectar el compromís” assolit amb el Govern de fer costat a la reforma
La fractura entre Demòcrates per Andorra (DA) i el comú de Sant Julià, especialment amb el cònsol major, Josep Miquel Vila, no només és total. La relació és molt tensa. No és que Vila hagi estat mai dins la disciplina taronja, però sí que és cert que el partit governamental va aixoplugar la candidatura que constitueix la majoria comunal laurediana, amb l’actual màxim mandatari al capdavant. La reforma comunal, l’afer de les competències i les transferències, ha trencat la relació. Els dos principals promotors de la llista que va acabar presentant Laurèdia en Comú, el president del grup parlamentari demòcrata, Ladislau Baró, i l’actual ministre d’Economia i Competitivitat, Gilbert Saboya, van evidenciar el seu malestar amb el cònsol lauredià durant una reunió que es va celebrar aquest dilluns. La tensió entre els dirigents de DA i Vila va ser més que evident. El màxim responsable comunal va convocar aquest dilluns una bona part de tots els electes lauredians. La intenció de Josep Miquel Vila era exposar-los de forma clara i transparent, però sense carregar-los en excés, les conclusions principals de l’informe ampliat que la corporació va demanar al catedràtic de Dret constitucional Miguel Ángel Aparicio sobre la modificació que està apunt de debatre’s al Consell General i que la corporació hauria rebut divendres passat. Les consideracions de l’exmagistrat del Tribunal Constitucional són molt rotundes quant a la localització en els dos textos, tant el que fa referència a les competències com el de les transferències, d’aspectes nuclears de la modificació legislativa que considera anticonstitucionals. Fonts assistents a la reunió, que va durar un parell d’hores, han assegurat que, entre altres, hi ha un aspecte clau: per a Aparicio la reforma plantejada suposa un menyscabament de l’autogovern comunal, fet que topa, a parer del jurista, clarament amb les disposicions constitucionals. Un clar exemple d’aquesta supressió de l’autogovern seria, per exemple, que de votar-se les dues lleis -i això està previst que succeeixi divendres- una part dels diners que l’administració central transfereixi a les corporacions parroquials estarà condicionada al compliment d’altres normatives o d’aspectes que pugui marcar el Govern, amb la qual cosa, el poder local quedaria sotmès a d’altres poders contra allò que estableix la Carta Magna. Vila va ser l’encarregat de fer l’explicació del resum de l’informe d’Aparicio. Tant el seu propi respecte les modificacions plantejades com unes observacions rebatent els aspectes apuntats en els dos informes encarregats pel Govern i elaborats pel també constitucionalista Enoch Albertí i per l’expert en Dret administratiu Joaquín Tornos. A la trobada convocada pel cònsol lauredià hi van assistir, a banda del convocant, el cònsol menor, Julià Call; els consellers comunals de la majoria Joan Visa, Joan Vidal, Joan Gómez, Josep Roig i Paquita Barbero; el representant de la minoria Joan Albert Farré. També hi havia els consellers Ladislau Baró, demòcrata, i els liberals Josep Pintat, Carine Montaner i Josep Majoral. Va excusar la seva presència el socialdemòcrata Gerard Alís i, com s’ha explicat, també hi va fer acte de presència el ministre Saboya. Vila va fer una exposició suportada per un document en ‘powerpoint’. Cada aspecte que tractava, era un element inconstitucional a parer de l’autor del treball. Un treball que el comú de Sant Julià s’ha fet molt seu. Abans que pogués acabar la seva explicació, segons fonts assistents, Ladislau Baró va esclatar i amb un to pujat va retreure al cònsol que a última hora estigués intentar posar pals a les rodes a una reforma que fa temps que s’estava gestant. Al cònsol lauredià també se li va retreure que, a parer d’altres assistents, no hagués exposat pràcticament res del que ara sosté molt abans. A molts dels presents, segons les fonts, els va sobtar la virulència del to emprat per Ladislau Baró qui, personalment, manté força bona relació amb Josep Miquel Vila. En canvi, amb Gilbert Saboya, la relació del cònsol és nefasta i, també i en gran part, per culpa de l’afer de les transferències i les competències. Segons algunes fonts, els dos dirigents polítics ni tan sols es parlen. La tensió entre els dos dirigents demòcrates i el cònsol va ser molt palpable, això no vol dir que el mandatari no es guanyés retrets d’altres assistents. Josep Pintat també va criticar el fet que s’hagués trigat tant a posar els dubtes sobre la taula. Pintat hauria arribat a recordar que al cònsol ja se li havia ofert parlar de la qüestió de forma col·legiada amb molt anterioritat i que el mandatari comunal lauredià llavors ho va refusar. Alguns dels assistents -i que al seu torn no havien assistit a les negociacions a tres bandes que es va fer en seu parlamentària- va tenir la sensació que alguns dels participants més actius de la reunió que sí que havien coincidit en les negociacions “no havien estat abans en una mateixa taula”. En tot cas, Pintat va criticar, especialment, que la majoria comunal laurediana hagués reaccionat tant tard.

Posició liberal i altres

De fet, el grup liberal s’ha reunit aquest dimarts per tractar la seva posició durant la sessió del Consell General de divendres, que ha d’afrontar la votació de les dues modificacions legislatives. Fonts properes al grup han assegurat que, ara per ara, i tot i els dubtes plantejats per l’informe d’Aparicio, Liberals d’Andorra manté que votarà a favor dels dos textos. “El president i el president del grup van assumir un compromís amb el cap de Govern i ara per ara el parer majoritari dins el grup és que aquest compromís s’hauria de mantenir.” Un altre aspecte que els liberals consideren clau és que tots els cònsols -“i això queda clar en les actes” de les reunions negociadores, segons les fonts- van donar per bo l’acord que ha estat la base dels dos textos legislatius que s’han de votar aquest divendres. Cert és que als liberals no els ha agradat gens el corró que els demòcrates van passar en la tramitació parlamentària. Mitja hora per no acceptar cap esmena i avall. No obstant, la decisió definitiva no s’adoptarà fins poques hores abans de la celebració del plenari. La mateixa posició manté el PS, malgrat que en aquest cas es descarta que hi hagi un ple suport a la reforma. Els socialdemòcrates integrats al grup mixt són més aviat contraris a votar en contra de les dues lleis de modificació que hi ha sobre la taula. I més encara, davant els dubtes plantejats per Aparicio i que el nou informe avalaria i ampliaria. A tot estirar, el PS es podria plantejar avalar els canvis proposats en la llei de competències i no donar suport al nou model de transferències. De la seva banda, encara aquest dimarts Socialdemocràcia i Progrés (SDP) ha assegurat que seria un error històric avalar la reforma comunal que es planteja. Mentrestant, els responsables comunals de Sant Julià continuen mantenint contactes amb la idea que algun poder amb capacitat per qüestionar l’avenç de les lleis els doni suport. Així, una opció seria que un cop aprovat el text, si les coses es donen com sembla que estan, els Coprínceps, abans de sancionar les noves lleis, demanin un dictamen previ de constitucionalitat. Sinó, l’altra opció és trobar dos comuns que donin suport, juntament amb la corporació laurediana, a una consulta constitucional en el termini d’un mes posterior a l’entrada en vigor de les lleis. El darrer cartutx, i aquest pràcticament ja està decidit, seria que el comú lauredià plantejaria un conflicte de competències just quan s’hagués produït la primera liquidació de les transferències. Els lauredians consideren que amb el model que està a un pas de ser aprovat cada any deixaran d’ingressar més d’un milió d’euros del que consideren que seria allò lògic que els pertoqués.

Comentaris

Trending