Sis empreses que van rebre crèdits tous per la pandèmia van fer fallida durant el 2021

El Govern s’ha inscrit a les diferents masses creditícies per un valor global de 424.000 euros i preveu que enguany la situació empitjorarà perquè és el moment de retornar les pòlisses o prestamitzar el crèdit

Eric Jover just abans de la compareixença pública.
Eric Jover just abans de la compareixença pública. C. ESTEVE/SFGA

Sis empreses que durant els moments més durs de la pandèmia van sol·licitar un crèdit tou avalat pel Govern van fer fallida durant el 2021 i això ha obligat l’administració a sumar-se a les diferents masses creditícies per intentar recuperar algun euro d’allò prestat. El muntant global és de 424.000 euros, una xifra molt baixa si es té en compte que l’executiu havia feu un aprovisionament per valor de 5 milions d’euros. Amb tot, s’espera que aquest any la situació vagi a pitjor.

Així ho ha explicat el ministre de Finances, Eric Jover, que ha anunciat que es flexibilitzen els requisits inicials en relació a la prestamització del crèdit. El titular de Finances ha recordat que hi ha alguns beneficiaris dels crèdits tous als quals els ha vençut el termini per transformar en préstec i, per tant, en un crèdit bancari estàndard, la pòlissa inicial i en vista que no la podrien retornar als dos anys d’haver estat concedida, s’allargarà el marge per a la prestamització.

Justament, aquest pas de pòlissa a préstec es considera un moment de dificultat que pot comportar un increment d’empreses que no puguin fer-se càrrec de les seves obligacions. D’aquí que Jover hagi pronosticat que enguany siguin més dels 424.000 euros els que hagi d’afrontar el Govern. En tot cas, el ministre ha deixat clar que les sis empreses que van fer fallida el 2021 no se’n van anar en orris només pel fet de no poder retornar el crèdit tou sinó per moltes altres circumstàncies.

CONDICIONS

Eric Jover ha explicat que “hi ha diferents empreses que no han estat prou atentes en els venciments i ara s’han trobat que no poden optar a una prestamització”. D’aquí que es flexibilitzin les condicions. O els terminis. “Si l’empresa pot afirmar que no pot efectuar el retorn total del crèdit tou que es tenia, es dona un nou termini perquè ho demanin”. I en aquest sentit el titular de Finances ha recordat que “sempre hem dit que volem facilitar al màxim la gestió de les seves necessitats financeres i no volem que el retorn pugui ser una dificultat que les porti a la fallida”.

L’executiu obre una nova finestra per poder transformar la pòlissa inicial en un crèdit bancari estàndard després d’observar com hi ha empreses que no han fet el pas perquè no han estat atentes als terminis

A partir d’aquí, el ministre ha explicat les condicions que tenia la pòlissa, avalada i garantida pel Govern després de pactar amb la banca un tipus d’interès per sota del preu de mercat que assumeix l’Estat. Per a l’empresa és a tipus 0. Ara, una vegada s’ha prorrogat en dues ocasions -sis mesos cada cop- el termini inicial d’un any, hi havia l’opció de convertir la pòlissa inicial en un crèdit bancari estàndard. Amb un termini de retorn entre dos i set anys que es fixarà via anàlisi entre l’administració -que assumeix els interessos dels dos primers exercicis- i la banca.

Jover ha explicat que el fet d’assumir l’Estat els interessos dels dos primers anys del préstec és “un al·licient per poder accelerar el retorn” tot i que s’és conscient que “a les empreses se les ha d’ajudar”. En tot cas, la flexibilització de l’accés a la mesura de prestamització és una reacció “proactiva” de Finances davant la constatació que s’estan acostant venciments i no sembla que tothom pugui retornar la pòlissa.

Comentaris (8)

Trending