L’arribada de Jordi Cinca al ministeri de Finances va suposar un canvi en la manera de fer, entre altres coses, en relació amb els dividends de les dues parapúbliques generadores de beneficis per antonomàsia al país. Els dividends ja no anaven a reserves. O no pas tots. Al contrari, cada vegada més guanys servien per tapar forats de les arques estatals. Les xifres són fredes. I objectives. O com se li vulgui dir. Si durant el bienni socialdemòcrata encara no 20 milions d’euros, entre FEDA i Andorra Telecom, van fer el salt directe de les operadores a Prat de la Creu, des d’aleshores fins ara -i el fins ara es refereix al tancament del 2021- són 300 milions els que han fet l’esmentat viatge. En concret, 260 de l’operadora de telecomunicacions i 40 de la distribuïdora energètica.
Ara per ara, l’exercici on el traspàs ha estat més important és el pandèmic 2020. En total, les operadores van passar al Govern de forma directa 62,45 milions d’euros. El segueix el 2013, amb poc més de 50 milions. Però aquest exercici citat no es pot pas passar per alt, atès que els dividends dels quals es va apropiar el Govern en relació a Andorra Telecom van ser pràcticament la mateixa quantitat: més de 47 milions. 47,2 milions d’euros el 2013 i 47,9 el 2020. El canvi, allò que marca la variació global, és la major aportació que va fer FEDA entre un any (2,82) i l’altre (14,47).
Salvant algunes honroses excepcions, gairebé sempre els dividends que han anat a parar de les operadores a Prat de la Creu s’han situat al tomb dels 30 milions d’euros, una xifra gens menyspreable. I el curiós de tot això, si es vol dir així, és que l’increment en la distribució de dividends de les entitats parapúbliques coincideix amb el descens dels ingressos per imposició indirecta, degut al canvi en l’impost de l’IGI bancari a ISI.
El canvi d’un IGI bancari a l’ISI coincideix en el temps amb l’esgotament d’un compte de provisions genèriques (anticícliques) de Crèdit Andorra
Curiosament aquest canvi, passant com s’ha dit d’un IGI bancari a l’ISI coincideix en el temps amb l’esgotament d’un compte de provisions genèriques (anticícliques) de Crèdit Andorra. D’aquest compte es van anar traient diners any rere any per mirar d’inflar els resultats de l’entitat bancària via resultats extraordinaris i, d’aquesta manera, poder distribuir, en aquest cas sí que en el terreny privat, cada cop més dividends entre els accionistes de Crèdit Andorrà. I hi va haver un moment que els socis de la primera entitat bancària del país continuaven tenint la necessitat de rebre dividends de l’empresa però ja no quedaven provisions per fer i desfer. Per maquillar resultats.
Casualitat o no, aquella situació va donar-se en un moment que el ministre de Finances era qui fins feia ben poc havia estat el director de la divisió de banca comercial de l’entitat bancària en qüestió. I el Govern del qual era home fort l’esmentat Cinca, va promoure una modificació impositiva que va beneficiar la banca alhora que pouava de les operadores públiques. Han estat deu anys dalts i baixos econòmics però en què Andorra Telecom i FEDA han estat sempre reserves de l’Estat. Fins ara, que cada cop l’escenari és més magre i cal promoure reformes fiscals i el que escaigui. I, amb tot, el problema amenaça de ser més complicat que tot això i, fins i tot, endèmic.
Comentaris (11)