Finances

La Justícia espanyola pica el crostó a Hisenda pel tracte fiscal a un fons d’inversió andorrà

El Suprem ha donat la raó a l’entitat, que arran d’haver comprat accions d’empreses del país veí va veure com li exigien tipus impositius superiors als aplicats a altres organismes residents; dues sentències remarquen ara que aquesta pràctica atempta contra la lliure circulació de capitals

02/05/2025 (16:32 CET)

L’acció judicial encetada per un fons d’inversió andorrà forçarà l’Hisenda espanyola a modificar el tractament que aplica a aquestes entitats pel que fa als clients que resideixen al país veí. Fins ara, els exigia uns gravàmens més alts que a aquelles que tenien seu al seu territori. La diferència, de fet, era, important. Després d’un llarg periple pels tribunals, el Suprem ha dictaminat que aquesta situació era contrària al principi de lliure circulació de capitals de la Unió Europea. I, per tant, marca jurisprudència a l’hora de fixar que, independentment de lloc d’origen de l’organisme d’inversió col·lectiva, el que cal tenir en compte és si compleix o no una sèrie de requisits per veure quin tractament fiscal se li fa.

Com s’ha dit, l’afer fa temps que transita per la justícia espanyola. El fons andorrà, Mora Europe Equity Fund FI, va invertir els anys 2013 i 2014 part del seu capital en accions d’empreses que cotitzen a Espanya. I Hisenda li va reclamar part dels guanys obtinguts amb aquestes operacions. En aquest sentit, se li va fer una retenció del 21% i no se li va permetre acollir-se a una possibilitat que sí que tenien els organismes d’inversió amb seu al país veí: un tipus reduït de l’1%.

“La legislació infringeix la llibertat de circulació de capitals en establir un tractament diferenciat entre fons residents i no residents en situacions comparables, ja que reserva als residents un tractament fiscal significativament més favorable”, remarquen les dues decisions judicials

Això va suposar que, pel que fa al 2013, hagués de pagar 79.754,97 euros. I per l’exercici 2014, 51.242,15. Quantitats, totes dues, molt superiors al que hauria d’haver afrontat el fons si fos resident a Espanya. Per això, es va iniciar el procediment judicial que, però, en els seus primers passos no va reeixir. Ni el Tribunal Econòmic-Administratiu Regional de Madrid (TEAR) ni el Tribunal Superior de Justícia d’aquesta comunitat autònoma li van donar la raó. El següent pas, doncs, era el Suprem.

I, ara, l’alt tribunal ha emès dues sentències -una pels fets del 2013 i una altra pels del 2014- que capgiren tot plegat. Dona la raó al fons andorrà i una autèntica bufetada a la forma de fer d’Hisenda. Les dues resolucions són d’una gran contundència. “La legislació infringeix la llibertat de circulació de capitals en establir un tractament diferenciat entre fons residents i no residents en situacions comparables, ja que reserva als residents un tractament fiscal significativament més favorable”, remarquen les dues decisions judicials.

A la vegada, aquestes estimen que el criteri de residència no pot ser vàlid per decidir quina fiscalitat s’aplica a aquestes entitats. El que preval són altres criteris. Entre aquests, el fet que “captin les aportacions del capital del públic en general” i, per tant, no siguin instruments tancats, per exemple, a patrimonis familiars. També s’exigeix que “comptin amb autorització vigent de funcionament al seu país d’origen” i que “acreditin estar gestionats per una entitat autoritzada”.

Per tant, un cop fetes públiques les dues sentències, el fons andorrà recuperarà bona part dels diners retinguts per Hisenda. A banda, aquesta situació no es podrà tornar a repetir. Més enllà d’això, es marca una jurisprudència de la qual es podran beneficiar altres entitats similars, incloses les andorranes.

Etiquetes