En el document tramès els darrers dies es fa un repàs breu de la situació financera que viu el país especialment, d’entrada, arran de la crisi sanitària. “En el pressupost de l’exercici del 2022, les previsions econòmiques van permetre configurar un pressupost públic amb una relativa tornada a la normalitat”, indica la carta. I hi afegeix: “La millora de la situació sanitària generada per la vacunació massiva de la població i per la imposició d’una variant de la Covid-19 menys agressiva (òmicron) va ser un element clau per ajudar a posar fi a aquesta crisi.”
La millora de la situació ha suposat, a parer del ministeri de Finances, que “l’activitat econòmica s’ha reprès amb força, amb importants creixements dels diversos sectors, cosa que ha impulsat un creixement de l’11,2% del PIB el 2021. Pel que fa a les previsions de creixement del PIB, s’estima que es situaran al voltant del 7,2% pel 2022 i del 4,5% pel 2023”. Ara bé, “de cara a l’elaboració del pressupost del 2023, l’economia andorrana, així com la majoria de les economies del món, ha de fer front a un escenari de gran incertesa”.
A banda de la inflació, dues variables clau que s’indiquen són l’increment permès de la subvenció per despeses corrents és del 4,25% mentre que la reducció sol·licitada en termes de subvenció per despeses de capital és del 34%
Una incertesa que es circumscriu en “l’esclat del conflicte militar entre la Federació Russa i Ucraïna que condicionarà el pressupost públic, ja que la inflació experimenta una tendència poc favorable en un entorn econòmic en què es frena el creixement”. Per tant, i tenint en compte els condicionants que tindrà el pressupost de l’Estat per a l’exercici del 2023, “convé fer un exercici de racionalització de la despesa pública tant en el pressupost de l’Administració general com en el de les entitats dependents que reben transferències i/o subvencions de Govern en clau d’optimitzar els recursos públics”.
En aquest marc, es fixen dos criteris o directrius essencials. L’IPC previst per elaborar el pressupost se situa, per aplicació a l’exercici 2023, en el 4,5% encara que aquest és un indicador provisional i es deixa clar en la nota que es comunicarà la previsió de l’IPC per aplicació a l’exercici 2023 quan es disposi del percentatge definitiu, si el diferencial és representatiu. L’altra variable, tenint en compte el marc pressupostari aprovat pel mandat 2020-2023, l’increment permès de la subvenció per despeses corrents és del 4,25% mentre que la reducció sol·licitada en termes de subvenció per despeses de capital és del 34%.
Quan a les dates, el Govern ha fixat el termini del lliurament del projecte de llei del pressupost del 2023 al Consell General, “com a molt tard”, l’1 de setembre del 2022. Per aquest motiu es demana a les entitats i organismes ‘associats’ que presentin avantprojectes de pressupostos abans del 28 de juliol del 2022. I és justifiquen aquestes dates perquè “és cabdal aconseguir aquests terminis per poder garantir un avançament del tràmit parlamentari que permeti una aplicació del pressupost 2023 proper a l’inici de l’any generant facilitats a tota l’administració general de l’Estat”.
L’ombra allargada de les eleccions generals, evidentment, plana sobre la tramitació pressupostària. Aquesta setmana mateix el cap de Govern, Xavier Espot, que ha tornat a situar els comicis entre el desembre d’enguany i el març del 2023, ha indicat la importància de tenir el pressupost com a mínim embastat i si pot ser aprovat abans de la celebració de les eleccions per facilitar la feina al futur Govern.
Comentaris (2)