Les dades les ha fet públiques el mateix fons en una compareixença davant els mitjans en la qual, prèviament, Cinca ha volgut desgranar també les dades ja conegudes del 2022 que, ha admès, va patir les conseqüències d’un “còctel desastrós” provocat per la inflació, la guerra a Ucraïna i la pujada de tipus d’interès. Això va provocar que “tant la renda fixa com la variable caiguessin”. I això “va tenir un impacte molt potent en qualsevol fons d’inversió i també en el nostre”.
Ras i curt, va davallar en 112,9 milions. El cop va ser més, entre cometes, suau, perquè els 146 milions de pèrdues en les inversions es va poder compensar en part amb l’aportació de prop de 32 dels excedents de la branca de jubilació. Així, a 30 de desembre, el fons se situava en 1.491,1 milions.
“El que més em preocuparia és tenir uns gestors que es posessin nerviosos davant els moviments del mercat i que prenguessin decisions precipitades. I hem d’assumir que en aquest llarg termini hi haurà moments bons i dolents”, ha defensat Cinca sobre els mals resultats de l’any passat
En canvi, amb l’entrada del 2023 la situació ha millorat. A 30 d’abril, el fons havia guanyat 64,6 milions, fins als 1.555,7. D’aquesta quantitat, només 6 són aportacions des de la CASS. La resta, 58,6 és la rendibilitat aconseguida per les inversions en aquests quatre mesos, que se situa en el 3,92%.
Malgrat aquests resultats, Cinca ha advertit que cal “prudència” tant “quan les coses van bé com quan van malament”. Perquè, novament, ha insistit en una clau de la gestió del fons: “Sempre dos conceptes: mirar a llarg termini i tenir un risc controlat”. Per tant, no cal estar “condicionats per les pèrdues latents”. Ni, òbviament, tampoc pels guanys latents. “El que més em preocuparia és tenir uns gestors que es posessin nerviosos davant els moviments del mercat i que prenguessin decisions precipitades. I hem d’assumir que en aquest llarg termini hi haurà moments bons i dolents”.
I l’objectiu és sempre que la rendibilitat del fons guanyi a la inflació. I Cinca ha defensat que aquest s’està complint. Així, la mitjana acumulada en aquests darrers 10 anys és del 2,07% mentre que l’IPC se situa en l’1,55%. Això situa el diferencial en un 0,52%.
Sobre quina pot ser l’evolució del fons en els propers mesos, la seva directora, Eulàlia Orobitg, ha analitzat una situació econòmica mundial que sembla “més favorable” gràcies a diversos factors: un hivern menys dur del previst que ha permès abaratir el preu del gas, la reactivació post-Covid de Xina i la frenada de la inflació, encara alta. Admet, però, que també hi ha riscos a tenir en compte, especialment la continuïtat de la guerra a Ucraïna, els preus encara elevats i, també, el fet que no hi hagi acord sobre el sostre de deute als Estats Units.
Ororbitg, però, ha apuntat que “hi ha un element que ens ajuda: la renda fixa”. Així, ha recordat que l’any passat “va caure molt” i que, ara, “a qui compri li oferirà una rendibilitat més important que ara fa un any”. Per tant, “ens permet dos elements: és un tipus d’actiu que sol ser més estable que la borsa i té un rendiment ja només per comprar-lo i mantenir-lo fins al seu venciment i, després, que aquest tipus d’inversió es comporta bé quan hi ha recessió perquè l’inversor hi busca refugi”.
Per altra banda, Cinca i Orobitg han explicat que el fons de reserva s’ha adherit al Principis per una Inversió Responsable (PRI). Es tracta d’una organització internacional sense ànim de lucre que promou, justament, que els diners es posin en actius que compleixin una sèrie de criteris mediambientals socials. Compta amb més de 4.000 signatures de més de 60 països que, a finals del 2021, gestionaven gairebé 130 trilions de dòlars.
A banda, Cinca ha insistit en la necessitat d’abordar la reforma “profunda” del sistema de pensions. “Cal que permeti solucionar el problema a llarg termini, desplaçar un o dos anys el moment en què el que es pagui en pensions superi el que s’ingressa no servirà”, ha alertat. Per tant, ha reiterat que l’entitat està disposada a col·laborar en el que sigui necessari.