Com es pot comprovar al document ‘Execució pressupostària i comptable amb data 30 de juny de l’exercici 2020’, enviat pel Govern al Consell General, al qual Altaveu ha pogut tenir accés, des de l’esclat de la pandèmia es va buscar de seguida tenir múscul econòmic per poder pagar tant les ajudes a negocis i famílies (especialment els Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació) com les despeses sanitàries que provoqui la Covid-19. I això s’ha fet concertant operacions d’endeutament.
En tres mesos, Govern va renovar una emissió de deute, va concertar una de nova de 125 milions i va contractar una pòlissa sindicada de 50 més
El passat 31 de setembre el deute formalitzat pel Govern ascendia a 927,84 milions. Es dividia en diferents fonts, com ara emissió de bons, préstecs o pòlisses de crèdit. Sis mesos després, aquest ja se situava en 1.102,84 milions. De fet, en els tres mesos transcorreguts es va fer una renovació d’una emissió de deute de 125 milions i una de nova, a banda de contractar una altra pòlissa de crèdit sindicada. Aquestes dues darreres operacions van suposar un nou endeutament de 175 milions.
I tot plegat per un objectiu clau: tenir els fons necessaris per poder afrontar les despeses derivades de la pandèmia. De fet, a 30 de juny ja hi havia aprovats diferents crèdits per aquests motius. Així, hi havia 25,25 milions en crèdits extraordinaris que es destinarien, per un costat a les primeres ajudes a empreses, tant el pagament de les cotitzacions a la CASS com els primers mesos d’ERTO. Per l’altre, 3,2 més destinats a subministraments sanitaris per a lluitar contra el coronavirus, entre ells els tests necessaris per fer el doble cribratge al maig.
A nivell general, la despesa del Govern en el primer semestre va ser de 321,64 milions, un 14,48% superior a la de l’exercici precedent. Ara bé, d’aquests 40,67 milions de diferència cal tenir present que una gran part de l’increment (24,3) correspon al capítol de passius financers per la renovació d’una emissió de deute. Per ara, l’impacte del coronavirus en la despesa es veu bàsicament en el consum de béns corrents i serveis, amb un increment de 3,72 milions en comparació al mateix període del 2019, i el de transferències de capital. En tots dos casos perquè l’emergència sanitària “ha fet augmentar el consum de productes farmacèutics i sanitaris i les transferències cap al SAAS des del ministeri de Salut”.
En canvi, altres capítols, com ara el de les despeses de personal, mantenen una certa estabilitat: 52,52 milions liquidats pels 52,07 el 2019, principalment explicat per l’aplicació de l’IPC als salaris públics. Pel que fa a les inversions, s’ha gastat 15,37 milions, un 16% més, especialment per la finalització d’obres com la nova seu de la justícia i del COEX o el centre escolar d’Andorra la Vella. Cal recordar, però, que aquests projectes venien d’exercicis precedents i que, en canvi, de cara a la segona meitat de l’any la major part de treballs previstos han quedat ajornats.
Comentaris (1)