Així es reflecteix en la liquidació de comptes del primer trimestre aprovat per la companyia, document al qual ha tingut accés Altaveu. Entre gener i març, es va mantenir la línia ascendent pel que fa a l’augment d’assalariats (+2%) en comparació a la dada de març del 2025. El nombre se situava en un dels més elevats històricament parlant: 51.650 persones. Encara creixien més els treballadors per compte propi, arribant als 9,381, un 4,9% més que un any abans.
Per tant, hi ha més persones cotitzant. I, a més, amb uns sous més elevats. Tot plegat es tradueix en uns ingressos superiors per a la CASS. Entre totes dues branques, 118,88 milions, dels quals 57,7 van a la general i 621,18 a la de vellesa. En global, un 8,6% d’increment (9,1% i 8,1% respectivament). “Aquesta diferència s’explica per la millora dels salaris i de les bases de cotització i pel dinamisme dels serveis d’alt valor afegit”, s’explica en el document, tot posant en relleu que “la recaptació gaudeix encara de la inèrcia del cicle alcista”.
Per branques, la de jubilació tanca amb un superàvit de 10,6 milions d’euros a 31 de març, mentre que la general ho fa amb un dèficit de 8,54
Ara bé, la parapública no amaga, però, que hi veu “un senyal d’alerta” en “el diferencial de ritmes”. És a dir, el fet que la despesa global en prestacions -sumat el que es paga per reemborsaments sanitaris, baixes i pensions- ha crescut amb una potència encara molt més gran. En total, arriba a 121,31 milions. I, per tant, supera el que cotitzen els assegurats. De fet, és una situació que capgira la tendència. “L’exercici passat la relació era la inversa: el saldo ha passat de +2,27 milions a -2,43 milions, un gir de gairebé 4,7 en dotze mesos”, alerten.
Certament, la situació és diferent segons quina branca s’analitza. Com és habitual des de fa anys, la general presenta dèficit i, en canvi, la de vellesa encara manté un superàvit important -superior al que es preveia-. En tots dos casos, però, hi ha un increment superior de les despeses al dels ingressos que, però, és més accentuat a la primera. Així, en la branca general les cotitzacions creixen un 9,1% i, en canvi, el que es paga en prestacions ho fa un 15%: 43,9 milions en reemborsaments per actes mèdics (+11,3%) i 22,5 en baixes (+6,9%). Tot plegat genera un dèficit de 8,54 milions que, com és habitual, es cobrirà amb les transferències de Govern.
En canvi, a la branca vellesa la diferència entre ingressos i despeses és més moderada, tot i que, com s’ha dit, amb les segones creixent a un ritme més ràpid per l’entrada al sistema de nous pensionistes. En total, es paguen en prestacions de jubilació 47,3 milions, el que suposa un 10,8% més que durant el primer trimestre del 2025. Malgrat això, el superàvit és encara destacable: 10,6 milions en només tres mesos, quan la xifra consignada al pressupost per a tot el 2026 era de 18. D’aquests, 4,6 ja s’han transferit al fons de reserva.
La mateixa CASS posa en relleu que, en el futur immediat, caldrà analitzar les dades econòmiques per saber si el repunt en aquesta diferència entre ingressos i despeses respon a un fet conjuntural o, en canvi, marca tendència, fet que lògicament suposaria pressió sobre les finances de la parapública. En tot cas, sí que es fa una certa previsió pel que resta de 2026. S’entén que els ingressos per cotitzacions seguiran a l’alça, tot i que haurien de fer-ho a un ritme inferior que el mostrat durant el primer trimestre.
I això s’afirma posant sobre la taula tres factors. Per un costat, “la moderació prevista del PIB i d’un mercat laboral que continua creant ocupació però a ritme decreixent i topat per la manca de mà d’obra qualificada i el nou control fronterer Entry/Exit System, que limita la contractació de temporers”. Per l’altre, “la incertesa derivada del conflicte a l’Orient Mitjà”, que provoca “pressions inflacionistes (sobretot energètiques), possible pujada de tipus d’interès i refredament del consum i la inversió, que frenarien la creació de nous llocs de treball”. I, finalment, s’entén que davant aquests dos punts hi haurà un “contrapès” en forma de “la indexació salarial (la inflació es trasllada a salaris i bases” i “la possible bona temporada turística” que “sostindrien la base de cotització i evitarien una frenada brusca”.
Així, la CASS entén que “sembla raonable esperar que el creixement interanual de les cotitzacions s’aproximi progressivament a una franja del 5% al 7%”. Ara bé, s’adverteix que “el risc principal no és tant la recaptació com el manteniment de la bretxa amb la despesa”, ja que “si les prestacions continuen creixent a doble dígit, el desequilibri estructural especialment a la branca de jubilació s’anirà eixamplant”. Per això, s’entén que “serà determinant seguir-ne l’evolució en els pròxims trimestres”.
Comentaris