Finances

Un de cada quatre euros facilitats com a crèdit per la banca andorrana estan lligats a l’especulació

El 23,7% dels 7.031 milions d’euros d’inversió creditícia que sumaven el 31 de desembre les entitats bancàries del país estan concedits sota la disciplina del préstec llombard, i probablement és gràcies a aquestes operacions que es redueix artificialment la morositat

14/08/2022 (19:35 CET)

Una imatge metafòrica en relació als crèdits. ARXIU

Un de cada quatre euros que la banca andorrana té concedida en el marc d’una inversió creditícia que ha anat a l’alça els darrers anys té el disseny dels anomenats préstecs llombards, una tipologia financera que té molt d’especulació i que, segurament, facilita que sobre el paper el rati de morositat del conjunt de les entitats bancàries andorranes, que gestionaven el 31 de desembre passat 61.461 milions d’euros, hagi baixat contra el que podria inicialment semblar.

Els últims cinc anys, la inversió creditícia bancària, el volum d’euros en format crèdit concedit pels bancs del país, han anat a l’alça. El 2016 eren 6.300 milions que van recular fins a 5.983 milions d’euros el 2017. A partir d’aquí la situació s’ha estabilitzat i ha anat a l’alça, fins a situar-se en 7.031 milions el darrer dia de l’any passat. El 40,6% d’aquests crèdits, el 2021, estaven concedits a empreses, el 34,4% a particulars i només l’1,3% estava contractat per l’administració pública.

Els crèdits llombards són crèdits que es fan servir per comprar actius financers. I aquests actius són la garantia del crèdit. Segons les fonts financeres consultades, aquesta és una eina habitual en banca privada on el client, per no descapitalitzar-se, inverteix endeutant-se

El 23,7% restant són els denominats crèdits llombards, que són crèdits que es fan servir per comprar actius financers. I aquests actius són la garantia del crèdit. Segons les fonts financeres consultades, aquesta és una eina habitual en banca privada on el client, per no descapitalitzar-se, inverteix endeutant-se. A aquest fet i cal lligar la morositat, que va arribar a ser del 6,19% el 2018 i que l’any passat es va situar a només el 3,74%.

Probablement la reducció de la morositat té relació amb el creixement de les operacions de naturalesa llombarda i no pas per una reducció real de la morositat. Tot plegat queda diluït per l’increment de la inversió creditícia (el 2020 la xifra global era de 6.368 milions d’euros, i el 2019 tot just s’arribava als 6.095 milions). Però aquestes operacions llombardes, remarquen els experts, no són per ajudar ni les empreses ni els particulars, sinó que contribueixen a l’especulació.

ALTRES INDICADORS

Més enllà de la inversió creditícia, les grans magnituds comptables bancàries evidencien que les entitats -i d’aquí les fusions- cada vegada necessiten gestionar per recursos per poder aconseguir els mateixos ingressos. En efecte, i per posar dos exemples ben clars. El marge d’interessos el 2018 va ser de 112 milions d’euros. El de l’any 2021, 111 milions. I el primer exercici els dipòsits de clients arribaven ‘només a 9.530 milions d’euros i els recursos totals gestionats eren de 44.925 i, en canvi, l’any passat, els mateixos capítols representaven, justament, 11.728 milions i 61.461 milions d’euros respectivament.

En fi, al 2016 el marge bàsic bancari global al principat representava un 1,10% dels recursos gestionats mentre que el mateix indicador, sis anys després, el 2021, era del 0,69%. Per tant, una caiguda de 0,40 punts percentuals. A més a més, en el període 2016-2021 els recursos gestionats van incrementar-se un 35% però, en canvi, el marge bàsic es va reduir de l’ordre d’un 15%, símbol inequívoc que cal fer molt més per aconseguir retenir uns guanys molt similars o fins i tot lleugerament inferiors.

Etiquetes