“Això és una salvatjada per algú que ha entrenat per totes les punyeteres categories del futbol”

Beto Company reivindica la qualitat tècnica i humana del grup d’entrenadors i jugadors, agraeix l’esforç dels aficionats que han anat fins a Ponferrada i assegura que amb l’ascens es tanca un cercle virtuós iniciat a El Toralín el 26 de gener

M

M. Escolà / T. Solanelles

Comentaris

Beto Company, amb altres tècnics i jugadors, eufòrics en la sala de premsa.
Beto Company, amb altres tècnics i jugadors, eufòrics en la sala de premsa. M. E.

Entre reivindicatiu i emocionat. Satisfet i orgullós. El tècnic de l’Andorra, Beto Company, ha destacat la feina feta i la qualitat tant del grup d’entrenadors com de jugadors que han portat el club tricolor, de nou, al futbol professional espanyol. A la Segona divisió d’un dels futbols més potents d’Europa com a mínim. “Això és una salvatjada per algú que ha entrenat per totes les punyeteres categories del futbol”, ha assegurat Company, que ha agraït l’esforç dels aficionats que han anat fins a Ponferrada i ha assegurat que amb l’ascens es tanca un cercle virtuós iniciat a El Toralín el 26 de gener.

Evidentment, després del partit, després de celebrar l’ascens amb companys tècnics i futbolistes que l’han sorprès a la sala de premsa, Company ha parlat més de globalitats que no pas del partit en concret, malgrat que especialment els periodistes locals li han demanat per com a collat la Ponfe en els compassos inicials i si a l’Andorra se li havia fet molt llarg el partit. “Enteníem que l’entrada al partit de la Deportiva havia de ser forta, agressiva i amb l’alè del seu públic”, ha afirmat per després afegir-hi que “no hem fet una apologia de la resistència. Volíem tenir la pilota des del primer minut”. El tècnic que va arribar al Principat com a segon de Ferran Costa i ha acabant redreçant el rumb d’un equip que no acabava de despuntar, ha assegurat que va ser justament a Ponferrada, el 26 de gener passat, tot i perdre, on es van canviar les sensacions.

“El futur és aquesta nit: celebrar-ho, gaudir, anar de vacances, que la gent gaudeixi de les seves famílies... El 30 de juny acabem el contracte i parlarem amb el club, cap problema”

“El Toralín el teníem molt marcat. La setmana del 20 de gener, 26 de gener del 2025, aquest equip va plantar la llavor del que és avui. Vam perdre, però vam canviar la manera de fer les coses. Vam saber que podíem competir amb tothom. Vam tornar a l’ADN de l’FC Andorra. Avui abans de començar hem dibuixat un cercle a la pissarra i hem escrit que havíem de tancar el cercle”, ha assegurat un Company que ha deixat clar que amb les lloances a la qualitat de l’equip, tècnic i futbolístic, no pretenia reivindicar res de personal -en referència al fet que es dona per segur que hi haurà relleu a la banqueta i el basc Ibai Gómez agafarà les regnes de l’Andorra la propera temporada. “És una reivindicació que crec que és un cant d’ajuda a tota la gent que està al futbol, que no arriba al futbol professional però son totalment vàlids.”

Company ha afirmat, parlant del club, del seu paper, del l’equip tècnic, dels jugadors… que “l’FC Andorra sempre ha estat un club molt disruptiu. Ha apostat per una idea, una manera de fer, ha apostat per entrenadors que tenen una manera de veure les coses…” I a parir d’aquí ha assegurat que “estàvem capacitats per tirar això endavant. El club ens ha mostrat a l’aparador i també els hi hem retornat. El guany ha estat mutu”, ha indicat abans de respondre sobre el futur amb un: “El futur és aquesta nit: celebrar-ho, gaudir, anar de vacances, que la gent gaudeixi de les seves famílies... El 30 de juny acabem el contracte i parlarem amb el club, cap problema.”

I ha acabat lloant, agraint, el suport dels aficionats que s’han desplaçat, no sense haver de fer notables giragonses en alguns casos, fins a Ponferrada. “A l’escalfament ja se sentia aquest alè de l’FC Andorra. Ara he pogut gaudir amb ells, celebrar, molts han vingut a veure’ns a l’hotel. És increïble. Hem de valorar l’esforç d’aquesta gent que s’ha mobilitzat per venir aquí, a 1.000 quilòmetres de casa seva. Això és impagable”. I ha conclòs: “Serem els que serem, no som milions. Però els que som collen, se senten, i des de la banqueta hem vist i hem sentit el seu alè.”

Comentaris

Trending