Experts financers auguren que el mal any bancari al Principat portarà indubtablement l’exploració de fusions entre els bancs del país. Entre les entitats bancàries andorranes hi ha preocupació per la caiguda d’actius gestionats i pel baix nivell de resultat d’operacions financeres. I en aquest darrer sentit, a més, no hi ha marge per créixer si no és reduint despeses i alhora incrementant recursos, cosa que porta, necessàriament, per aliances que permetin estalviar en serveis doblats o oficines, per exemple.
Segons que publica aquest dimarts el portal especialitzat interconomia.com, diversos auditors que treballen per les entitats bancàries del Principat -i per a qui Vall Banc ni tan sols compta- han suggerit la concentració de firmes per evitar més davallada i mirar d’aconseguir una major rendibilitat. Segons l’esmentat portal, tant la crisi de BPA com la recentment aprovada Llei d’intercanvi automàtic de dades fiscals estan afectant de forma notable el marge del sector bancari.
Crèdit Andorrà i MoraBanc seria els que estarien patint una major asfíxia. No en va, també han estat els més conservadors, tradicionalment. MoraBanc, per exemple, amb prou feines té una pota potent establerta a l’exterior. A més, el conglomerat familiar que hi ha al darrera no manté la unió de temps enrere. Fins al punt que cada branca de la família ha optat per una de les línies de negoci (financers, hoteleria…) i es mira de tirar endavant com es pot. D’aquí, per exemple, que interconomia.com afirmi que l’entitat històricament liderada pels Mora i els Aristot sigui “el principal cavall de batalla per al Govern andorrà”. I això seria així perquè MoraBanc, tot i ser de les entitats amb un volum d’actius gestionats més importants, “donada la tipologia de client, en ocasions es veu forçada a perdre diners en la gestió”.
El portal apunta fins i tot que el Govern estaria collant per tal que hi hagi una fusió entre Andbank i MoraBanc. Segons l’esmentada font, aquest moviment té la benedicció “de les consultores que auditen els comptes de les entitats”. Aquesta operació, però, ja es va intentar anys enrere i no va acabar massa bé. O dit d’una altra manera, va acabar força malament. Cert és, però, que la situació i les necessitats, avui per avui, són molt diferents a llavors, encara que el punt de partida ja era similar. I malgrat que Andbank és l’entitat que més volum de fons gestiona, també és cert que mentre duri el soroll de sabres en relació al ‘cas Pujol’, i mentre el procés sobiranista català es mantingui viu, l’entitat dels Cerqueda i els Reig, per on van passar històricament molts dels dipòsits de la família de l’expresident català, continua amb l’espasa de Dàmocles damunt el cap.
I malgrat l’intent de transmetre tranquil·litat que estan fent no ja els bancs per separat si no també a través de l’Associació de Bancs (ABA) en el seu conjunt -gastant unes quantitats mai vistes en recursos de tota mena (màrqueting, imatge, comunicació i no comunicació)- per mirar de ‘vendre’ que l’entrada en vigor de l’intercanvi automàtic no afectarà, els comptes d’explotació i els nivell de recursos gestionats demostren una altra cosa. El quid de la qüestió serà comprovar, ja durant l’any que ve, quin serà el comportament dels clients que encara no han mogut peça, una vegada que es posi en marxa des de les entitats la maquinària per comunicar dades al ministeri de Finances i, aquest, al seu torn, les enviï a les jurisdiccions d’origen dels dipositants al Principat. Una incògnita que, per ara, fa molta més por que no pas gràcia.
Comentaris