Estrasburg accepta estudiar un cas contra Andorra amb estafes, narcotràfic, blanqueig, societats panamenyes i Andbank de fons

Estrasburg accepta estudiar un cas contra Andorra amb estafes, narcotràfic, blanqueig, societats panamenyes i Andbank de fons
Estrasburg accepta estudiar un cas contra Andorra amb estafes, narcotràfic, blanqueig, societats panamenyes i Andbank de fons

La Cort Europea dels Drets de l’Home pretén aclarir si les normatives andorranes en matèria penal  garanteixen degudament l’accés dels condemnats als recursos davant els tribunals. El tribunal amb seu a Estrasburg ha acceptat analitzar la demanda presentada per l’assessor financer panameny Ernesto Chong Coronado. L’economista va ser condemnat juntament amb el seu pare pel Tribunal de Corts a cinc anys de presó -tres dels quals ferms- i 600.000 euros de multa per un delicte agreujat de blanqueig de diners. En el fons de la qüestió, i malgrat que la causa principal va ser arxivada de forma definitiva a Panamà, hi ha tot un entramat societari i suposats delictes d’estafa piramidal, corrupció, suborns, narcotràfic a Colòmbia i tot plegat va arribar al Principat via mercantils panamenyes -de les quals eren apoderats els Chong- i Andbank, per on hi van passar, d’una banda, 800.000 euros i, de l’altra, n’hi van acabar dipositats 451.208 més.

La causa que arriba a Estrasburg deriva de la sentència condemnatòria del 2 d’abril del 2014 per la qual, i en rebel·lia -Ernesto Chong i el seu pare no van ser a Andorra més que quan van obrir dos comptes xifrats a Andbank el juliol del 2008-, es troba culpables pare i fill del delicte agreujat de blanqueig i se’ls imposa l’esmentada condemna de cinc anys de presó, la multa pecuniària i l’expulsió del país per vint anys. En no haver-se presentat al judici, el codi de procediment penal estableix que no hi cap el recurs ordinari si no que tant sols es pot sol·licitar el recurs d’audiència i amb una condició ‘sine qua non’: el recurrent s’ha de presentar personalment per exercir l’acció legal. La representació lletrada de l’assessor financer panameny -l'advocat Alfons Clavera, que és qui també ha interposat la demanda a la cort europea i considera de notable interès jurídic el cas i la solució que hi doni Estrasburg- va dur a terme les accions que creu escaients.

Considera la defensa de Chong que és manifestament desproporcionat que per poder recórrer, l'interessat en fer-ho estigui obligat a presentar-se personalment. I més quan hi ha una condemna de presó ferma que, d’acudir als tribunals, molt probablement aquests ordenaran la detenció del subjecte i el seu ingrés, com a mínim provisional, al centre penitenciari. La sala penal del Tribunal Superior va inadmetre les peticions exercides per la defensa i mentre s’al·legava que no es podia donar per fet que hi hauria una detenció i es deixava clar que la normativa diu el que diu, la causa va acabar arribant al Tribunal Constitucional per una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció. L’Alt tribunal tampoc no va admetre les pretensions de l’assessor panameny. Acabada la via interna, el cas es va tramitar davant la jurisdicció europea en matèria de drets humans.

I ara fa uns dies, la cort d’Estrasburg va acceptar a tràmit l’afer. El que es debat és si la normativa andorrana respecta el que disposa l’article 6.1 de la convenció europea dels drets humans en relació amb la possibilitat d’obtenir Justícia de manera deguda.  “El demandant -diu la resolució per la qual el tribunal europeu ha admès estudiar el cas- es queixa d'una infracció del seu dret d'accés als tribunals, en la mesura que, en impugnar la sentència que el va condemnar en absència a cinc anys de presó, el codi de procediment penal requereix la seva presència personal davant el mateix tribunal que el va condemnar.” El Tribunal d’Estrasburg vol saber si els articles que van del 247 al 252 del codi de procediment penal andorrà s’adeqüen a la convenció europea i al que ha anat dictant Estrasburg per via de la seva jurisprudència.

El fons del cas

Un dels al·legats que la defensa de Chong també exposarà davant la cort europea és el fet que s’ha condemnat a Andorra el seu client quan, al seu país d’origen, i pels fets principals en entendre de la defensa, l’assessor financer no va ser condemnat atès que el setembre del 2010 es va arxivar el cas de forma definitiva. Però el Tribunal de Corts ja va exposar al seu dia, en la sentència condemnatòria, que a parer seu no tenia res a veure el delicte comès a Andorra, això era obrir uns comptes per retornar amb aparença lícita al sistema financer uns diners obtinguts de forma il·lícita, i l’altra qüestió era la participació o no de Chong en la comissió dels fets il·lícits que havien comportat un volum de capital molt notable.

La major part de la resolució de Corts està basada sobre els fets que, a l’entendre del tribunal, haurien generat uns diners que, entre altres llocs, es van acabar portant a Andorra per ingressar-los a Andbank a través de transferències fetes per dues societats panamenyes via Belize i Panamà mateix -el compte es va bloquejar per una ordre judicial del 8 de maig del 2009 i les autoritats judicials andorranes van intervenir arran d’una petició internacional una vegada va esclatar tot l’escàndol a Colòmbia i Panamà-. És en aquella sentència que s’explica la relació que al seu dia haurien mantingut els assessors fiscals panamenys amb un camarògraf i productor audiovisual colombià que via la mercantil DMG suposadament gestionava un canal televisiu anomenat Body Chanel; en realitat DMG Inversiones Inteligentes tenia per objecte, presumptament, altres menesters.

David Múrcia Guzmán, el màxim responsable de DMG, va muntar un sistema de venda de targetes de prepagament. Hauria venut milions de targetes i hauria acumulat prop de cent milions d’euros. Tot plegat, però, hauria ocultat un sistema d’estafa piramidal que hauria afectat tres milions de pensionistes. La proposta de DMG va tenir tant èxit que més enllà de Colòmbia es va estendre per països com ara Equador, Perú, Veneçuela, Brasil… fins i tot als Estats Units i també a Panamà. Va ser en aquest darrer país quan el 2008 els Chong van signar un contracte amb DMG per convertir-se en ‘partners’ a aquell país de l’Amèrica Central. Eren els assessors fiscals de la companyia a raó de 50.000 euros mensuals. S’haurien arribat a crear, segons la sentència del Tribunal de Corts, més de dues-centes societats a Panamà per ocultar els moviments de DMG.

Quan va esclatar tot, i rascant rascant, es va descobrir, segons els investigadors, que hi podia haver una estafa piramidal i suborns a alguns polítics panamenys. Ernesto Chong va ser detingut a final del 2008, uns quants mesos després d’haver obert els comptes a Andbank, però les autoritats panamenyes el van deixar en llibertat sota fiança, primer, de quatre milions de dòlars i, xifra que es va incrementar fins a vuit. I la prohibició d’abandonar el seu país, un fet que va incomplir el març del 2009 i li va valer una nova detenció dos dies més tard. Però de la investigació feta a Panamà se’n va acabar derivant l’arxiu de la causa.

No va tenir la mateixa sort David Múrcia, a qui les autoritats colombianes van acabar condemnant a més de trenta anys de presó. Múrcia va ser acusat d’estafes piramidals que haurien afectats diversos països de l’Amèrica Llatina d’ençà del 2003. Però també se’l va acusar i condemnar per corrupció i blanqueig de diners procedents dels negocis de càrtels de la droga a Colòmbia i també als Estats Units. De fet, se’l va extradir al país de les barres i les estrelles i, allí, un tribunal del sud de Nova York el va condemnar a nou anys de presó que està complint abans de pagar la pena establerta pel seu propi país de naixement.

Una minúscula part dels diners obtinguts en l’activitat de DMG serien els que haurien acabat arribant a Andorra a través dels comptes que es van obrir amb la idea, segons el Tribunal de Corts, “d’introduir en els mercats financers lícits els ingents beneficis” procedents del narcotràfic, de les estafes o la corrupció. Ernesto Chong ha defensat sempre que els diners dipositats a Andbank eren producte dels seus honoraris en tan què assessor financer de la societat d’origen colombià. Però el tribunal va considerar que no s’havia acreditat de cap manera l’origen lícit dels diners i que no es va aportar la documentació necessària al banc que demostrés la licitud dels capitals. Encara més, segons Corts, una de les societats a nom de les quals es van obrir els comptes ni tan sols existia en el registre panameny.

La condemna penal és ara per ara ferma al Principat. A no ser que una decisió del Tribunal d’Estrasburg faci adoptar altres mesures i producte de la revisió del cas pugui agafar el procés judicial un altre camí. En tot cas, primer cal que la Cort Europea de Drets de l’Home es pronunciï sobre la presumpta vulneració de l’Estat andorrà de la convenció europea. Per fer-ho, el primer pas és que el Govern respongui les dues preguntes que el tribunal ha posat. I que són: la primera si “els articles 247 a 252 del codi de procediment penal d'Andorra són compatibles amb el dret d'accés a un tribunal en virtut de l'article 6.1 de la convenció europea i en particular als judicis per defecte en els requisits en relació amb la jurisprudència produïda per la cort”. I en la segona es demana a les parts que exposin “com les disposicions esmentades del codi de procediment penal són interpretades i aplicades pels tribunals d’Andorra”. Les respostes s’han de lliurar a primers de juny. Després seguirà el procés europeu.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.