Espot admet tenir “constància” de la ‘fiscalada’ però assegura que no era “ni prohibida ni il·legal”

Agre debat al Consell entre socialdemòcrates i demòcrates per la reunió entre fiscals i consellers de la coalició governamental per impulsar una modificació ad hoc del Codi de procediment penal

El cap de Govern, Xavier Espot, durant la seva intervenció.
El cap de Govern, Xavier Espot, durant la seva intervenció.
“Clar que en tenia constància.” El cap de Govern, Xavier Espot, ha admès que estava al corrent dels contactes entre el grup parlamentari demòcrata -i per extensió, la resta de grups de la coalició governamental- amb el fiscal en virtut de modificar el Codi de procediment penal a través d’unes esmenes a la Llei de prevenció de blanqueig. No obstant això, el màxim responsable de l’executiu ha deixat clar que aquesta mena d’interactuacions no esdevenen “una pràctica prohibida, inadequada, estranya, incorrecta o il·legal”. Les explicacions d’Espot s’han donat en el marc d’un agre debat que ha enfrontat socialdemòcrates i demòcrates al Consell General al tomb de la denominada ‘fiscalada’.

El conseller general del PS Joaquim Miró ha preguntat aquesta tarda sobre l’existència d’una reunió entre el fiscal general, Alfons Alberca, i l’adjunta Borja Aguado, amb parlamentaris dels grups que donen suport a l’executiu en vista a modificar el Codi de procediment penal a través d’unes esmenes introduïdes a la Llei de prevenció del blanqueig. Les esmenes haurien d’haver canviat la normativa, suposadament, per facilitar la tasca acusadora de la fiscalia en causes actualment en curs com per exemple el ‘cas BPA’. Miró ha demanat si el Govern era conscient de les reunions entre parlamentaris i fiscals.

Espot ha reconegut que sí que era conscient de les trobades encara que durant el debat ha acabat aclarint que s’havia que hi havia hagut contactes però que no podia afirmar si s’havien mantingut reunions. El cap de Govern ha acusat els socialdemòcrates de voler abonar “la teoria de la conspiració” i ha considerat “maliciosa” la interpel·lació socialdemòcrata. Espot s’ha escudat en el fet que en tantes ocasions en anteriors legislatures haurien existit trobades de la mateixa naturalesa i no són “inadequades i menys encara incorrectes”.

El cap de Govern acusa els socialdemòcrates de voler abonar “la teoria de la conspiració” i de buscar “cinc peus al gat per desgastar” l’executiu i el grup majoritari que li dóna suport

El mandatari governamental ha lamentat que s’apel·li “a unes determinades formalitats que no s’han fet servir mai”. Es referia al fet d’haver de passar per la sindicatura, per la síndica general, perquè els grups parlamentaris es puguin reunir amb aquells interlocutors que s’escaigui. Els membres del PS, com també ha fet el conseller general de terceravia Joan Carles Camp, que ha reclamat un escrupolós respecte de la llei, han denunciat que els contactes no haurien respectat el procediment establert tant al reglament del Consell General com a la Llei del ministeri fiscal.

Espot, com també ha fet el president del grup demòcrata, Carles Enseñat, han recordat, però, que una cosa és una reunió de la comissió legislativa i, una altra, el treball dels grups parlamentaris pel seu cantó. I que calia diferenciar aquesta circumstància tot i que al llarg del debat el cap de Govern ha acabat reconeixent que si a partir d’ara cal adoptar uns formalismes que fins ara no s’han utilitzat caldrà deixar-ho clar. El to entre representants del Govern i de DA i els consellers socialdemòcrates ha tingut moments de certa tensió. 

Especialment tens s’ha tornat el debat després que el president del grup del PS, Pere López, afirmés que la intervenció del Govern, tant en una roda de premsa posterior a un consell de ministres, com amb la intervenció d’aquest mateix dijous d’Espot al Consell encara ho feia tot més enrevessat. “No podem entendre com el Govern té tantíssima informació” de la reunió, ha vingut a dir el parlamentari socialdemòcrata. I ha deixat clar que tot plegat demostra una evident manca de separació de poders. “És vostè que mata Montesquieu, que mata la separació de poders, cada vegada que parla”, li ha arribat a dir López a Espot en un dels moments més tensos i que han donat moltíssima feina a la síndica general, Roser Suñé.

Els consellers del PS López i Salazar recorden que “no és comparable un col·lectiu social al ministeri fiscal o el fiscal general” i que “hi ha una sèrie de reunions, molt poques, que no es poden tenir en democràcia”

Espot i Enseñat -al final també s’hi ha afegit el ministre de Finances, Eric Jover, per defensar el procediment que es pretenia seguir i defensar que cal donar “les millors eines a la fiscalia”- han defensat que els legisladors s’han de poder reunir amb tots els interlocutors per fer la seva feina. Per poder legislar. O fins i tot rebre peticions, demandes o suggeriments que els parlamentaris han de saber veure si “són raonables o no”, segons el president parlamentari de DA. El cap de Govern ha dit que és habitual, no pas ara sinó sempre, que un parlamentari pugui coincidir amb representants institucionals que li puguin transmetre neguits diversos, des de necessitats legislatives a faltes de personal o mitjans materials.

En aquest sentit, la consellera socialdemòcrata Judith Salazar ha advertit el Govern si no veu la diferència entre mantenir trobades en el marc de l’activitat legislativa pròpiament dita o el fet de recollir neguits d’altre tipus. Espot ha retret als socialdemòcrates que “per intentar desgastar el Govern o el grup majoritari està intentant buscar cinc peus al gat”. Però Salazar ha replicat que “és diferent parlar de ciutadania que de ministeri fiscal” i ha recordat que “si la llei del ministeri fiscal va preveure” un mecanisme concret de relació amb l’arc parlamentari era per alguna motivació concreta: garantir la separació de poders.

En el mateix sentit, Pere López, que ha lamentat que s’intentés modificar una llei qualificada a través d’esmenes a una llei ordinària i tot plegat per “vulnerar una sentència del Tribunal Constitucional”, ha afirmat contundentment que “no és comparable un col·lectiu social al ministeri fiscal o el fiscal general”. I ha sentenciat finalment: “Hi ha una sèrie de reunions, molt poques, que no es poden tenir en democràcia”. I una seria, al seu entendre, la de la fiscalia amb consellers generals per acordar canvis legislatius que després el propi ministeri públic voldrà aplicar.

Comentaris (6)

Trending