Les darreres hores s’ha posat l’accent en un incident que hi va haver damunt el parquet i a través de les xarxes socials entre el nigerià del Baxi Chima Moneke i el català del MoraBanc Nacho Llovet. A la pista, tots dos jugadors ja van tenir un frec a frec i un encarament que va acabar comportant que els àrbitres, de camí als vestidors just iniciar-se el descans, assenyalessin una falta tècnica als dos jugadors.
Després, a través d’una piulada, Moneke va acusar Llovet d’haver formulat unes frases racistes que hores d’ara ben pocs es creuen. Però aquest intercanvi de retrets, que tenia el seu origen en el partit de la primera volta, amb un Manresa que va guanyar al Principat i amb un Moneke ja rient llavors de l’afició tricolor, no pot amagar el desastre en el joc. A priori, l’enfrontament es quedarà a les xarxes socials i en l’intercanvi de declaracions.
“Vergonya” és una de les paraules més usades per l’afició després del partit a la capital del Bages. Cal una reacció i no és gens fàcil tenir el remei per obtenir-la
Una altra cosa és el joc mostrat, la desconnexió absoluta, i l’encadenament de males actuacions lluny de la ‘Bombonera’. El tram final del campionat regular de la Lliga Endesa es planteja molt complicat. Moltíssim. “Vergonya” és una de les paraules més usades per l’afició després del partit a la capital del Bages. Cal una reacció i no és gens fàcil tenir el remei per obtenir-la. La carta del canvi d’entrenador ja s’ha cremat. I encara que no seria el primer club que canvia dos cops en una temporada de tècnic, ara mateix no sembla previsible que a Eudal se li faci fer un pas al costat després de demanar-li un pas endavant.
Per tant, totes les mirades estan posades en Francesc Solana, el mànager general del club, i quina tecla pot ser capaç de tocar per mirar de fer reaccionar l’equip. A Manresa no va rutllar pràcticament ningú. El mercat és el que és i la disponibilitat econòmica dóna pel que dona. De marge de maniobra en els despatxos i en la classificació no n’hi ha gaire. I encara que hi ha clubs amb l’aigua més al coll que l’andorrà des del punt de vista esportiu, poc o molts els adversaris més directes en aquesta lluita per no caure al pou han anat fent ajustaments que molt probablement haurà de dur a terme també el MoraBanc.
Amb els costos i els perills que això suposa. I més sense estar-hi acostumat. Perquè des del retorn del club andorrà a l’ACB sempre s’havia anat apujant el nivell i certes situacions costa molt de gestionar-les. Hi ha canvis a la vista, però caldrà veure realment quins canvis seran. La situació no és límit però sí molt complicada.