La comissió de seguiment de la caça que integren representants del ministeri de Medi Ambient i Agricultura, encapçalats per la seva titular, Sílvia Calvó, i responsables de diverses organitzacions tant agrícoles, com cinegètiques, ecologistes i animalistes s’ha reunit aquest divendres per primer cop després que sorgís la polèmica de l’estat d’alguns isards al vedat d’Enclar. Segons fonts coneixedores del contingut de la trobada, els responsables governamentals haurien insistit en remarcar que de casos d’isards afectats pel pestivirus se n’haurien detectat aquest any quatre d’esporàdics, una xifra que entra en la normalitat.
Els caçadors consideren que quan un isard està clarament malalt és millor matar-lo; aquest criteri, però, topa amb les consideracions dels experts de Patrimoni Natural
Els representants de les organitzacions animalistes o cinegètiques han acollit amb respecte les dades facilitades. Els dirigents de la federació de caça haurien qüestionat els responsables de Patrimoni Natural sobre com tractar els animals un cop hi ha evidències clares que estan afectats per la malaltia. Els caçadors són partidaris d’abatre els animals una vegada es tenen indicis notoris que l’exemplar està afectat pel pestivirus i així evitar possibles noves contaminacions o donar una mala imatge a la muntanya. Els experts en patrimoni faunístic serien partidaris de deixar fer la seva als isards malalts perquè si superen la dolença poden contribuir a autoimmunitzar l’espècie.
Durat la trobada s’hauria calendaritzat també els dies de recompte que es faran entre els mesos de juliol i agost per poder calibrar el volum d’isards que hi ha a les muntanyes del país. Es parteix d’una base d’uns 800 exemplars pel cap baix. El comptatge, en què hi participaran activament els caçadors al costat dels banders, servirà de base per establir el nombre d’animals que es podran abatre durant la Setmana de caça de l’isard, que no es preveu que modifiqui cap de les variables emprades els darrers temps. L’índex de creixement de la cabana i l’índex de captures es mantenen inalterables.
Espècies importades
I si amb els isards no es preveuen canvis, sí que n’hi ha d’haver en el cas dels muflons i els cabirols. En aquest cas, i amb les fórmules de què es disposen, ja s’haurien fet els recomptes pertinents. I queda clar que la cabana d’una espècie i de l’altra ha incrementat de forma notable. Les fonts consultades han donat una xifra a tall d’exemple. En un dels punts on més fàcil resulta comptar muflons, a la zona de Setúria, s’han vist uns 180 caps més una quarantena més en la zona fronterera. Això fa més de dos-cents exemplars quan fa un any se n’havien comptat una vuitantena.
Les cabanes de muflons i isards han crescut molt significativament i per això es considera que la seva regulació s’ha d’intensificar una mica més des del punt de vista cinegètic
Tant el nombre de cabirols com de muflons, que són espècies no autòctones i que en canvi es van introduir al seu dia, han crescut. I els animals són estès per tot el territori nacional. La presència d’aquests animals pot arribar a dificultar el creixement o la bona gestió de la cabana d’isards, una animals diguem-ne més sensibles, més tocats i posats. D’aquí que els plans de caça s’intensifiquin una mica més quant a cabirols i muflons, permetent abatre deu exemplars de cadascuna de les dues espècies.
De fet, durant la reunió de la comissió de seguiment de la caça s’haurien presentat els objectius dels plans de caça a cinc anys vista. A nivell general, segons les fonts consultades, la idea seria poder estabilitzar la presència de cabirols, regular la de muflons (és a dir, ser més intensius en la cinegètica per reduir-ne una mica la presència) i intentar que creixi la cabana d’isards. Hores d’ara, i en relació a aquesta darrera espècie, d’exemplars amb bones prestacions se’n veuen arreu del territori nacional. I no és preveu que el resultat del comptatge realitzat l’estiu passat experimenti enguany alteracions notables a la baixa. Més aviat es mantindrà o hi haurà un lleuger increment.
El ministeri ja va ampliar a darrera hora fins al mes de març la caça del porc fer, una espècie que també ha crescut, i ara el mes suplementari ja s’estableix d’entrada
Finalment s’ha tractat la qüestió del porc fer. La presència de senglars ha anat a l’alça encara que les darreres setmanes ja han pràcticament desaparegut del tot les queixes que hi ha hagut mesos enrere per la presència destralera d’aquests animals en zones d’horticultura i camps de conreu. Com més fred fa, en cotes més baixes es presenten els senglars. I a la inversa. En tot cas i segons les fonts, els caçadors haurien demanat que es prioritzin les batudes controlades al fet que siguin els banders els qui procedeixin a matar els porcs quan cal. Aquesta darrera temporada els vigilants forestals n’haurien capturat més de trenta.
També aquesta temporada, i via decret ministerial, davant la presència de porcs fers, es va allargar la temporada durant tot el mes de març, quan habitualment la temporada va d’octubre a febrer (fins a gener o una mica més en el cas de llebres i perdius, per exemple). En la reunió d’aquest divendres s’hauria acordat d’establir que la propera temporada de senglar ja quedi directament fixada d’octubre a març. L’objectiu en el cas dels porcs fers és mirar de reduir-ne la presència davant l’evident creixement de la cabana i la comprovació que són propensos a malmetre conreus en la recerca d’alimentació.
Comentaris