Des d’aquest matí Andorra torna a rebre corrent a través de la xarxa elèctrica que arriba d’Espanya. Ara bé, el director general de FEDA, Albert Moles, ha explicat que de moment el Principat segueix completament connectat a la xarxa francesa. “La situació està normalitzada i si hi hagués un problema a França ens podríem connectar a Espanya, però a nivell tècnic no ho farem fins segurament demà, després de parlar amb Red Eléctrica perquè ens garanteixin que la xarxa està estabilitzada i que no hi ha més problema”, ha indicat. Una qüestió de seguretat, però també “de respecte” cap a la companyia espanyola perquè “ja té prou problemes per realimentar tot Espanya com per haver-nos d’alimentar a nosaltres quan no ens ve d’unes hores. Hem de deixar que es faci la feina prioritària”.
Moles reconeix que més que intranquil·litat, quan van detectar el tall van tenir certa preocupació per la falta d’informació fidedigna. “Es van dir moltes coses que al final s’ha vist que no tenien cap sentit”, remarca, si bé el fet que la connexió amb França fos segura i de seguida es veiés que no hi havia risc de contagi, “ens va tranquil·litzar”.
“La situació està normalitzada i si hi hagués un problema a França ens podríem connectar a Espanya, però a nivell tècnic no ho farem fins segurament demà”
Vist tot això i sabent que la producció nacional no cobreix la demanda, tindria sentit pensar en una tercera alternativa per si mai fallen les dues xarxes alhora? Moles ho analitza des de diversos angles. Produir a Andorra “té sentit, té sentit a nivell econòmic” i també pel fet de produir amb energies renovables per tot el referent a les emissions de CO2. Tot i així assenyala que tant la xarxa francesa com l’espanyola tenen deu vegades més de potència que la demanda del Principat. I posa un exemple ben entenedor: “Seria com si tinguéssim una central nuclear a la frontera francesa i una altra a la frontera espanyola esperant per connectar amb Andorra sempre i de manera permanent”, per tant, “difícilment” es tindrà aquesta capacitat amb producció pròpia per un tema de “mitjans i de recursos tant del territori com de recursos energètics”.
COSTOS I RISCOS
Alhora, posa el focus també en els costos. “Tenir això parat té un cost molt gran. En canvi, que Espanya o França tinguin una o dues centrals parades per si hi ha alguna avaria, ho poden repercutir a mil o dos mil vegades més de clients, per tant, el cost i l’escala no és el mateix”, detalla. Així, deixa clar que la qualitat del servei i la garantia de la xarxa que poden donar les connexions amb Espanya o França “és molt complicat que una xarxa tan petita com l’andorrana la pugui tenir amb un preu competitiu”. I remarca que “el tema econòmic és tan o més important que el de la qualitat”, per la qual cosa deixa clar que “l’alternativa millor és tenir dues xarxes”. De fet, per a ell “tenir dues xarxes ja és un luxe i tenir més que aquest luxe potser és massa car”.
Albert Moles recorda que el cost a assumir cal posar-lo en relació amb el risc. I recorda que s’estaria provant de cobrir un risc (quedar-se sense dues connexions) que pràcticament no s’ha donat mai. De fet, el més similar va ser l’apagada de 20 minuts del setembre passat, en què va coincidir un tall a la xarxa espanyola amb el fet que no es podia connectar amb França perquè l’operador francès estava fent manteniment. “Potser no té sentit pagar aquests diners. Si el risc fos més alt i passés deu vegades cada any, potser faríem una altra cosa, però no ha passat”. Així creu que “dedicar molts esforços a cobrir un risc que no existeix, crec que hem de ser realistes i cobrir els riscos més raonables”.
Comentaris (3)