Tot i que diu que encara no ha pogut parlar amb els rectors de Doppelmayr, ni d’Àustria ni de França, Espot ho té clar: «Aquesta ganivetada ‘trapera’ no me l’esperava». Ventura Espot es refereix a la carta enviada al comú d’Andorra com a convocant del concurs per al telefèric al pic de Carroi per part de la societat que formalment presidia. En aquella carta Doppelmayr hi deia que no es presentava al concurs per les clàusules al seu entendre draconianes que imposava el plec de bases. Alhora, però, advertia, i aquí ve l’emprenyada de l’empresari ordinenc, que si els promotors del concurs adjudicaven a altri el projecte iniciarien les accions legals escaients per frenar la concessió.
Ventura Espot recorda que com a empresari involucrat en altres sectors i representant d’altres empreses, manté molt bones relacions amb els comuns de la Massana i Andorra la Vella, i que no es podia permetre el luxe que s’enviés una carta d’aquelles característiques, l’amenaçadora, des d’una societat que presideix i sense tenir-ne cap coneixement ni, tampoc, òbviament, haver-la autoritzat. La missiva està signada pel director-gerent de la filial andorrana de Doppelmayr, David Esteve, i creu que hauria estat impulsada per Doppelmayr France, que és un dels accionistes de la societat andorrana.
Espot explica també que, certament, es va tractar la qüestió d’acudir al concurs. I ho hauria fet amb el suport tècnic de Doppelmayr, que hauria subministrat el telefèric. «Ells són constructors, fabricants, però gestors. Això sí, volen col·locar sí o sí» el giny. La intenció de l’ex-cònsol d’Ordino en tan què empresari era constituir una societat per acudir al concurs amb Doppelmayr com a soci però també amb altres inversors del país que s’haurien fet càrrec del cost de l’obra civil i, posteriorment, de la gestió del projecte.
«La sortida del telefèric s’imposava als Pouets i els inversors andorrans amb què jo anava ho van analitzar i no els va fer gràcia», manté Espot que, afegeix, a partir d’aquí va comunicar la decisió a la matriu de Doppelmayr i es va desmarcar del projecte
«La sortida del telefèric s’imposava als Pouets i els inversors andorrans amb què jo anava ho van analitzar i no els va fer gràcia», manté Espot que, afegeix, a partir d’aquí va comunicar la decisió a la matriu de Doppelmayr i es va desmarcar del projecte sabedor, però, que el fabricant de ginys continuava interessat en la iniciativa al Carroi. De fet, Ventura Espot assegura que la multinacional disposava del finançament corresponent (sense inversors andorrans o, com a mínim no els de l’entorn de l’empresari) per acudir al concurs. Però també ho va descartar pels dificultats que imposava el plec de condicions i pels Pouets.
Després vindria la carta sense el seu coneixement quan «jo sóc l’accionista majoritari» de la filial andorrana, que és qui enviava la missiva. I «com que aquesta ganivetada per l’esquena no me l’esperava» ha dimitit de manera irrevocable del càrrec de president del consell d’administració i «poso les accions a la venda» que suposa que les hi adquirirà algun dels dos altres socis. Caldrà fer valoracions de la societat i altres passos abans que la seva sortida de la companyia, la de Ventura Espot, sigui oficial i efectiva. Per a l’empresari, una carta com l’enviada a la cònsol de la capital, Conxita Marsol, «no em representa».
En tot cas, el que és segur que no està d’acord amb les formes emprades per Doppelmayr i tampoc no entén el comportament de Doppelmayr, als quals coneix des del 1997 o abans. Llavors va ser quan van constituir la societat a Andorra perquè «entenia que era important que una multinacional com aquella s’establís al Principat». Segons Ventura Espot, «els he obert moltes portes». I ara el que no podia permetre és que una sortida de to dels seus socis acabés per tancar-li, a ell i a les altres empreses que té, justament, algunes d’aquelles portes.
Comentaris (9)