Els jihadistes francesos que havien de fer costat als terroristes de Barcelona havien de passar per Andorra a comprar armes

Un dels supervivents de la cèl·lula liderada per l’imam Es Satty va explicar al jutge que investiga el cas que un grup de França passaria pel Principat de camí cap a atemptar a Lloret de Mar

Mohammed Houli Chemlal en ser traslladat cap a l'Audiència nacional espanyola per efectuar una primera declaració, poc després dels atemptats.
Mohammed Houli Chemlal en ser traslladat cap a l'Audiència nacional espanyola per efectuar una primera declaració, poc després dels atemptats.
Un grup de jihadistes format a França per un imam i coordinat amb la cèl·lula terrorista que va atemptar a Barcelona i Cambrils no només havia de passar per Andorra. Al Principat hi havia de comprar les armes per, posteriorment, atacar l’Ajuntament i la policia a Lloret de Mar. Així ho va explicar al jutge que instrueix la causa del 17-A un dels pocs supervivents de tota l’operació terrorista, Mohammed Houli Chemlal.

Houli Chemlal es va salvar de morir en l’explosió que hi va haver a l’immoble d’Alcanar, al sud de Catalunya, on un grup de joves de Ripoll preparaven explosius amb bombones de butà i altres productes dirigits per Abdelbaki Es Satty, l’imam que és un dels cervells dels atemptats de la Rambla i el passeig marítim cambrilenc. I que era, sense cap dubte, el líder de la cèl·lula catalana. L’explosió va ser el 16 d’agost de l’any passat. Poques hores després es produïa la massacre al cor de Barcelona.

Quan es va aixecar el secret de sumari, ja va transcendir que Houli Chemlal havia dit que estava previst que una cèl·lula terrorista afincada a França havia de passar per Andorra de camí cap a Espanya. Ara, el portal digital d’informació vozpopuli.com ha reproduït alguns dels primers àudios que transcendeixen de les declaracions d’aquest jove nascut al Marroc però que des dels sis mesos viu a l’Estat espanyol, fins al punt que reconeix que no entén pràcticament l’àrab.

Houli Chemlal va declarar poc després dels atemptats i ho va fer amb un fil de veu a vegades imperceptible. Sense esma. En canvi, va tornar a prestar declaració el 15 de setembre, ja gairebé un mes després dels fets i recuperat de les ferides que es va fer a Alcanar, i el seu relat ja era un altre. Molt més actiu, molt més comprensibles les seves paraules, i amb una clara voluntat de cooperar amb la Justícia. Va ser en aquesta segona ocasió que es va referir al Principat.

Converses a la casa d’Alcanar

En un moment donat li explica al jutge que estan a la casa d’Alcanar que saltaria pels aires, va sentir diferents converses d’altres companys, molt més connectats amb l’imam Es Satty que no pas ell. Que parlaven, per exemple, de dos homes amb molts diners que havien anat a França i a Bèlgica amb l’imam. No va saber explicar, però, qui eren aquells dos homes. Una altra cosa que explica que va sentir és que, i ho esmenta com si es posés en el paper de primer persona, com si fos directament un dels seus companys qui directament ho expliqués, s’havia d’ajuntar amb ells un grup de França.

 

Explica que se’n preparava una de bona perquè, va sentir que deien els altres nois de la casa d’Alcanar, que “quan agafem el que té l’imam a la muntanya”, i matisa al jutge que deuria ser en algun amagatall a Ripoll i que ell pensava en armes o explosius, “més l’altre grup de l’altre imam, que baixaran de França i passaran per Andorra a comprar les armes per atemptar a Lloret de Mar contra l’Ajuntament i contra la policia”. No consta cap altra referència més al Principat. Però queda clar que pensaven fer quelcom més a Andorra que transitar-hi. 

L’Altaveu ja va explicar fa pocs dies que per diferents policies europees el Principat és un punt de trobada d’islamistes més transcendent del que sembla. Molt sovint punt d'enllaç entre radicals de les àrees de Tolosa i de Lleida que vénen a compartir estratègies i visions. I que fins i tot es tenen converses telefòniques enregistrades en què es parla d’Andorra. Amb detalls molt concrets. Per exemple, del projecte de remodelació de l’avinguda Meritxell. 

Més enllà de la referència andorrana, les gravacions que difon vozpopuli.com confirmen el que ja havia transcendit també. L’encàrrec de fer volar pels aires la Sagrada Família. El propi Houli Chemlal es mostra dubitatiu que uns nois “normals” com ells siguin capaços de fer enderrocar un edifici com el dissenyat per Antoni Gaudí. Durant les gravacions tracta altres detalls i demana que no se li imposi una condemna gaire llarga, perquè malgrat que sap que serà condemnat, ell, explica, no tenia intenció de matar cap innocent i, en canvi, sí que vol refer la seva vida.

Etiquetes

Mohamed Houli entre dos guàrdies civils en el trasllat cap a l'Audiència nacional espanyola pocs dies després de la seva detenció.

Relacionat

Un dels presos per l’atemptat jihadista de Barcelona assegura que hi havia un grup que volia atacar a Lloret de Mar passant per Andorra

Comentaris (1)

Trending