Els dos consellers avui electes tenien predefinit el seu futur si els taronges podien governar. I aconseguís o no aconseguís escó l’excònsol major d’Andorra la Vella. La majoria demòcrata ha estat tan àmplia que ha sorprès als propis vencedors i ara el mal de cap és conformar un moviment de peces que no permeti als liberals poder configurar grup parlamentari i, si pot ser, que no tingui ni un sol representant al Consell General. Hi ha sectors demòcrates molt decebuts i molestos amb la formació presidida per Jordi Gallardo. I Espot ho sap.
Ara mateix, l’escenari que es cuina, i que caldrà veure com acaba, és que Marsol, en lloc de ministra de Presidència i portaveu, que és el que li tenia el cap de Govern ‘in pectore’ reservat, passi a ser síndica general. Aquest lloc estava reservat des de feia temps per a Carles Enseñat. L’encampadà ambicionava ser la primera figura institucional del país com ho han estat antecessors familiars seus. Ara no està gens clar que això pugui ser així. Pel bé de la causa.
A Enseñat se li hauria de fer entendre que estarà millor de ministre que de síndic per les males relacions que manté amb el Copríncep episcopal, l’arquebisbe de la Seu, Joan-Enric Vives. Hi ha diversos motius que porten Enseñat a tenir una distant i fins i tot agra vinculació amb Vives. Algunes de polítiques, altres d’estrictament personals. Enseñat podria ser, doncs, ministre de Presidència i portaveu. L’empresari, polític i jurista resoldria a manca de poder disposar de Marsol d’un paper no gens fàcil dins l’executiu. El de comparèixer de manera sovintejada davant dels mitjans de comunicació.
Dient veritats o no, Eric Jover, fins l’afer de l’impagament d’impostos que el va fer dimitir, resolia amb nota les compareixences. Sovint excessivament agre, però resolutiu. L’actual portaveu en funcions, Cesar Marquina, amb qui Espot és possible que vulgui continuar compartint gabinet, ha evidenciat una manifesta dificultat per saber donar resposta a res. Nerviós, insegur i excessivament pendent dels assessors de comunicació que constantment li envien per WhatsApp allò que ha de dir. Però Espot, company de pupitre escolar de Marquina, hi confia molt.
ALTRES PECES
En principi, segons les fonts, el primer que vol fer Espot és resoldre els papers de Marsol i Enseñat. A partir d’aquí, la resta de peces, aparentment, aniran caient. Al gabinet ministerial, asseguren les fonts, només hi ha un nom segur, el de Raül Ferré, perquè la seva designació forma part del pacte amb Ciutadans Compromesos (CC) que, aquest sí, es complirà. Ferré serà titular de Territori però no tindrà Habitatge, que podria anar a Afers Socials. Ni tan sols Jordi Torres té assegurada del tot la continuïtat. L’encampadà, conseller general electe, té intenció d’ocupar la cartera de Turisme i Comerç, que potser englobaria tot Economia. Però les fonts consultades asseguren que es tracta d’una peça comodí.
Al gabinet ministerial, asseguren les fonts, només hi ha un nom segur, el de Raül Ferré, perquè la seva designació forma part del pacte amb Ciutadans Compromesos (CC) que, aquest sí, es complirà
Per a la resta de departaments hi ha diversos noms sobre la taula i cap del tot tancat: Helena Mas (Salut); Gemma Riba si les circumstàncies personals li ho permeten podria ocupar Educació; Xavier Sopena o Joan León sonen per a Justícia i Interior; Sílvia Riva podria repetir a Cultura i Esports per esdevenir la quota ministerial d’Andorra la Vella, encara que hi ha qui també veurien molt bé que l’economista Erika Armengol, desena a la llista nacional, agafés la cartera de Finances que podria retenir Marquina.
Més noms encara: Marc Rossell o Guillem Casal podrien succeir Sílvia Calvó a Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat; per a Afers Exteriors s’han posat damunt la taula els noms d’Eva Descarrega o el mateix Landry Riba, que podia quedar-se com a secretari d’Estat, o fer el salt tant cap amunt com cap avall. Trini Marín també s’hauria guanyat el dret de repetir encara que a ella no fa gaire gràcia tornar a Administracions Públiques. El seu salt des de l’escó no suposa cap problema perquè el seu recanvi seria Salomó Benchluch, de l’extrema confiança d’Espot.
Qui sap si Marín pot acabar a Afers Socials i Habitatge, si al final aquesta és la distribució, o si aquesta cartera (o fins i tot la relativa a Funció Pública) la podria acabar comandant Mònica Bonell. La canillenca tant pot fer el salt al Consell General en funció del moviment de peces com situar-se en algun lloc del gabinet ministerial. Si s’acaba inserint al grup parlamentari, hi tindrà un pes clar. I si Marsol i Enseñat assumeixen sindicatura i un ministeri, dos consellers electes més que estan cridats a tenir protagonisme i liderar l’equip parlamentari demòcrata seran Maria Martisella i Jordi Jordana. La Setmana Santa esdevé clau. I Espot no voldria fer Pasqua abans de Rams després de ser beneït per la ciutadania i un sistema electoral que els taronges blinden a capa i a espasa.
Comentaris (13)