Les solucions per a l’habitatge i el creixement desmesurat del país marcaran la campanya comunal

PS i Concòrdia consideren que és el moment de canviar la filosofia dels governs locals per tal que puguin ser més transparents i se centrin més en els ciutadans i els seus problemes del dia a dia

T

T. S. / M. P.

Comentaris

Un cartell sobre les eleccions comunals a la plaça del comú d'Andorra la Vella.
Un cartell sobre les eleccions comunals a la plaça del comú d'Andorra la Vella. Toni Solanelles

La campanya per a les eleccions comunals del proper 17 de desembre tindrà la crisi de l’habitatge i el creixement desmesurat que ha experimentat el país, i la necessitat d’aturar-lo i repensar el funcionament urbanístic i dels recursos que hi van associats, com a fils conductors. Així queda clar no només pels manifestos fets aquest diumenge, en la penjada dels cartells, per tots els candidats sinó, també, per allò que plantegen els dirigents de les formacions nacionals que tenen presència en dues o més candidatures.

Demòcrates espera recuperar el comú d’Escaldes i poder governar Sant Julià de comú acord amb Unió Laurediana, amb qui s’ha coalitzat. Per la resta, el cap de Govern i president de la formació, Xavier Espot, no s’atreveix a pronosticar el triomf en totes les circumscripcions però gairebé. Mentrestant, el Partit Socialdemòcrata (PS) i Concòrdia, que conflueixen en diverses plataformes, consideren que és el moment per impulsar canvis que posin al centre de la política comunal les persones, els ciutadans del dia a dia, i que les administracions parroquials siguin més transparents.

La sala magna de la Seu de la Justícia obrirà aquest dilluns la porta per primer cop per al vot judicial. S’hi pot accedir directament des de la plaça posterior a l’accés principal a l’edifici

La penjada dels cartells alça el teló de les propostes. No obstant això, l’activitat social i política no es veurà especialment alterada per la campanya de les comunals atès que hi ha moltes altres qüestions sobre la taula de vital transcendència. Des del judici a l’activista feminista Vanessa Mendoza a la manifestació per un habitatge digne passant pel debat a la totalitat del pressupost de l’Estat per al 2024 només aquesta primera setmana, per posar tres exemples. Això sí, des d’aquest dilluns poden començar a emetre el vot aquells que es vulguin distanciar dels comuns i vulguin recórrer al vot per dipòsit judicial.

La sala magna de la Seu de la Justícia obrirà aquest dilluns la porta per primer cop. S’hi pot accedir directament des de la plaça posterior a l’accés principal a l’edifici. És a dir, cal entrar a l’edifici des de la part més propera a l’estació de busos, a l’altre extrem d’on es va haver de dipositar el vot per les generals. L’activitat que hi va haver llavors, però, no està clar que hi sigui ara. Justament, una de les qüestions de debat que hi ha sobre la taula és la participació, que cada contesa electoral va baixant.

ELS POSICIONAMENTS

El cap de Govern i president de Demòcrates, Xavier Espot, que espera una campanya amb “total normalitat, cortesa i amb bones formes” i assegura “estar esperançat amb aquestes eleccions”, reconeix sense embuts que l’“habitatge marcarà la campanya tot i no ser un tema estrictament comunal”. Espot ha remarcat que “potser ve el moment de posar damunt la taula que la resolució del problema de l’habitatge no només correspon al Govern; correspon al Govern i a la resta d’institucions públiques, i particularment als comuns, que tenen moltes palanques i molts instruments per aportar solucions en qüestions d’habitatge”.

Espot: “Potser ve el moment de posar damunt la taula que la resolució del problema de l’habitatge no només correspon al Govern; correspon al Govern i a la resta d’institucions públiques, i particularment als comuns, que tenen moltes palanques per aportar solucions en qüestions d’habitatge”

En aquest sentit, el líder estatal demòcrata indica que “és per això que nosaltres en tots i cadascun dels programes electorals d’aquestes eleccions comunals hem volgut dedicar-hi un tronc comú per parlar específicament d’habitatge i després cada parròquia té el seu propi programa específic en matèria d’habitatge i creiem que ha de ser, diguem, la línia mestra, o en tot cas, les primeres propostes han de venir en matèria d’habitatge perquè és la problemàtica social més important que tenim avui plantejada a nivell de país”.

Espot, que assegura tenir bons inputs en relació amb els bons resultats que pot obtenir la formació que presideix però alhora “no faig apostes perquè no m’agrada apostar”, no considera que la qüestió de l’habitatge hagi de penalitzar les candidatures lligades a Demòcrates “perquè en aquells comuns on no estem governant tampoc crec que els avali un balanç extraordinari en matèria d’habitatge”. Es referia gairebé explícitament al comú d’Escaldes, de qui ha vingut a dir que el Govern va haver de “rescatar-los” firmant un conveni per poder compartir despeses en le promoció d’habitatges que es vol fer. Sia com vulgui, Espot ha remarcat que el de l’habitatge “és un problema molt difícil de resoldre”.

CONCÒRDIA I SOCIALDEMÒCRATES

Per al líder del principal partit de l’oposició parlamentària, el president del grup de Concòrdia, Cerni Escalé, les parròquies necessiten “una inversió addicional en habitatge i donar millors usos al territori”, alhora que cal que des dels comuns s’aposti per “la transparència i la participació ciutadana”. Escalé advoca per la necessitat d’un “canvi de model de creixement més sostenible centrat en el benestar de tothom” alhora que “cal una resposta a la desigualtat creixent que hi ha al país i això requeria d’una resposta unida davant d’un model de continuïtat de la política que ens ha portat a la situació actual”.

Escalé: “Cal un canvi de model de creixement més sostenible centrat en el benestar de tothom i una resposta a la desigualtat creixent que hi ha al país i això requeria d’una resposta unida davant d’un model de continuïtat de la política que ens ha portat a la situació actual”

Aquesta resposta unida es dona en molts casos en el fet d’aliar-se amb el PS. En tot cas, Escalé remarca que Concòrdia està present o fa costat a “quatre plataformes comunals” integrades per moltes persones independents i moviments polítics locals que han acabat presentant candidatures encapçalades, totes elles, per persones amb “experiència prèvia a nivell comunal” i on sempre hi ha candidats que han tingut experiència ja sia en els comuns o al Consell General. Però també “hi ha molta energia i cares noves”.

El president del PS i alhora conseller general, Pere Baró, es mostra “molt satisfet de les candidatures que hem fet”, ja sia en solitari a Encamp o a Sant Julià, o ja sia participant en llistes de confluència a Andorra la Vella, Escaldes, la Massana i Ordino. Sia sota el model de candidatura que sia, “el nostre objectiu és el mateix, que és que els comuns siguin de la ciutadania, cosa que no ha passat fins ara” en les parròquies, ha explicat, on governa Demòcrates. Cal, segons Baró que “ens deixem de clientelismes i de fer unes parròquies per als turistes”.

El president socialdemòcrata afirma que “tenim molt clar que l’urbanisme és la nostra prioritat” i el repte, la voluntat, l’objectiu, és “guanyar a les sis parròquies on ens presentem perquè els ciutadans i les ciutadanes de les parròquies en qüestió siguin el centre” de les polítiques que es duguin a terme. A Escaldes, segons Baró, la “proposta és mirar de continuar el treball que s’ha fet amb polítiques progressistes” que considera que ha tirat endavant l’equip liderat per Rosa Gili, que va començar el mandat com a afiliada PS i l’acaba amb una entesa de circumstàncies després d’haver-s’hi enfrontat.

La presidenta d’ACC!Ó, Judith Pallarés, aliada dels demòcrates tant a Sant Julià -amb Agustina Grandvallet- com a Escaldes -amb la presència de Laura Mas de la Rosa-, espera que “aquestes comunals obrin més portes a la qüestió de la sostenibilitat, de l’habitatge i dels recursos del país en general”. I que “es treballi en aquest sentit guanyi qui guanyi”. Pallarés s’ha mostrat satisfet de “poder-nos sumar” a les candidatures laurediana i escaldenca i poder participar de la "vida de les parròquies i seguir de prop el que facin les demés on no hi tindrem representació alhora que continuarem treballant des del partit, que és el que volem”.

Baró: “El nostre objectiu és el mateix a tot arreu, que és que els comuns siguin de la ciutadania, cosa que no ha passat fins ara i ens deixem de clientelismes i de fer unes parròquies per als turistes”

Des de Progressistes-SDP, que ha situat afiliats de la formació en candidatures de quatre parròquies, el president del partit, Josep Roig, afirma que aquestes eleccions comunals arriben en un “moment de responsabilitat molt gran”. SDP té afiliats a les llistes demòcrates d’Andorra la Vella, Escaldes i Ordino, i forma part de la candidatura del PS a Sant Julià. Segons Roig: “Hi ha moltíssimes ganes de sumar i d’aportar en positiu. I amb la voluntat ferma també de col·laborar perquè les parròquies on ens presentem, sobretot, ofereixin una millor qualitat de vida als ciutadans. És aquest el tarannà amb què volem encarar aquestes eleccions comunals”.

Roig especifica quin és el tarannà. “Un tarannà que ha d’estar impregnat, o volem que estigui impregnat, dels nostres valors progressistes, dels valors que nosaltres atorguem el diàleg, que nosaltres atorguem la confluència d’idees, que nosaltres atorguem el consens.” Per al president progressista, “aquesta campanya és una expressió, crec jo, molt clara de la nostra vocació de servei, de la vocació de servei dels progressistes, però sobretot de la nostra resiliència com a partit, de la nostra tenacitat perquè les polítiques progressistes puguin incorporar-se a l'escenari polític i que ningú tingui cap dubte que continuarem amb aquesta missió”.

El president d’SDP remarca que “els progressistes estem presents en quatre de les set parròquies i puc dir-te que com a president de progressistes me'n sento molt orgullós i molt satisfet, perquè creiem amb molta fermesa, amb molta determinació que els canvis autèntics i duradors només es poden aconseguir mitjançant el consens i el diàleg, especialment des de dintre de les institucions”. I acaba Roig dient que “ens presentem amb aliances a diverses parròquies reforçant la nostra convicció de la transversalitat i la necessitat de configurar equips humans forts per la gestió dels diferents comuns. Penso que aquestes aliances el que reafirmem és la nostra voluntat de millorar la vida dels ciutadans.”

Comentaris (3)

Trending