El Tribunal Superior admet a tràmit el recurs contra l’arxiu de la querella contra Cinca i Terrén pel ‘cas Orfund’

Comentaris

El Tribunal Superior admet a tràmit el recurs contra l’arxiu de la querella contra Cinca i Terrén pel ‘cas Orfund’
El Tribunal Superior admet a tràmit el recurs contra l’arxiu de la querella contra Cinca i Terrén pel ‘cas Orfund’
  • La decisió de la sala penal és, per ara, un pur tràmit, però necessari perquè es pugui procedir a analitzar les pretensions de l’expresident de la foneria
  • La mateixa resolució del TS, que s’ha de comunicar als dos querellats, anuncia que s’ha designat la magistrada Marie Conte com a ponent de la causa
  • Samarra demana al tribunal que deixi sense efecte el tancament del cas dictat pel Tribunal de Corts i que s’ordeni a aquest òrgan aprofundir en la investigació
  • Considera el querellant que les diligències fetes per Conxa Barón, i centrades en la presa de declaració del ministre de Finances i l’altre exexecutiu de l’empresa són insuficients
  • El recurs posa de relleu que de les poques actuacions practicades inicialment queda clar que hi havia vincles amb un traficant d’armes i s’ha d’investigar aquest fet
La sala penal del Tribunal Superior (TS) ha admès a tràmit el recurs presentat per l’expresident d’Orfund Joan Samarra contra la decisió del Tribunal de Corts d’arxivar la querella contra Jordi Cinca i Manuel Terrén. Samarra acusa l’actual ministre de Finances i l’home que com Cinca va ser també un alt executiu de la foneria d’apropiació indeguda, administració deslleial i, també, de blanqueig de capitals. El Tribunal de Corts va decidir arxivar la causa després d’uns mesos d’investigació assegurant que no hi ha ni els més mínims indicis de la comissió del delicte, que ni encara que hi fossin els fets estarien prescrits i que la querella és temerària. El recurrent, però, exigeix una investigació més àmplia i acurada considerant que les diligències practicades fins ara, i centrades en la declaració dels dos querellats, són “manifestament insuficients”. El pas donat per la sala del TS és, quedi clar, un pur tràmit processal. Però, en qualsevol cas, del tot necessari perquè es pugui analitzar el recurs presentat. A més a més, en la diligència d’admissió a tràmit del recurs es nomena la magistrada Marie Conte com a ponent de la causa. El recurs de Samarra demana al Superior que deixi sense efecte l’arxiu dictat pel Tribunal de Corts i que li ordeni aprofundir en la instrucció feta. Recorda, entre altres, que de totes les diligències i, especialment, declaracions a vinculats a l’afer proposades sols s’ha escoltat els dos querellats i la qui va ser secretària de direcció. S’ha declinat escoltar persones que també van treballar sobre el terreny i que, sota el mandat de Cinca i Terrén, s’encarregaven, per exemple, de tractar amb l’or amb què, suposadament, Orfund basava la seva activitat empresarial. El recurs posa de relleu, sobretot, que la instrucció dirigida per la magistrada del Tribunal de Corts Conxa Barón no ha fet el més mínim esforç per ‘descobrir’ o contactar qui són, que van fer, què fan o, més encara, intentar prendre’ls declaració, a tot un seguit de personatges que apareixen en la documental aportada o que han estat citats, sense anar més lluny, en algunes de les declaracions dels querellats. I en aquest sentit, una de les claus que cita el recurs és la vinculació entre Cinca i Terrén amb el tractant de fusta espanyol i més que presumible traficant d’armes Fernando Fernández Robleda. Considera Samarra que en tot l’entramat paral·lel a Orfund que ell assegura que desconeixia hi podia haver hagut un blanqueig de diners procedents del tràfic d’armes. I que, en conseqüència, aquest fet, altament greu, en cap cas hauria prescrit. El mateix Manuel Terrén, quan va acudir al Principat a prestar declaració acompanyat del mateix equip jurídic que assisteix també Jordi Cinca, va reconèixer que s’estava preparant, en el seu moment, un acord amb Fernández Robleda. En el recurs, Samarra remarca que l’avui ministre de Finances va mentir clarament quan va assegurar no conèixer aquest empresari de la fusta i que Greenpeace dóna per fet que es dedicava al tràfic d’armes. De fet, entre el més de mig centenar de documents que Samarra annexa en la seva querella -i per la qual cosa afirma que no es pot considerar en cap cas que l’acció legal sigui temerària perquè, pel cap baix, l’esmentada informació aporta sòlids indicis, a parer del querellant, de la possible comissió de delictes- hi ha còpies de faxos en què Cinca es dirigeix directament a Fernández Robleda reclamant-li, per exemple, el pagament d’algun deute. En aquests documents, Cinca, que recorda al seu interlocutor el seu telèfon mòbil, que seria llavors el mateix que encara avui mateix usa (la numeració), també informa el tractant de fusta que es poden veure a l’Àfrica perquè té intenció de desplaçar-s’hi. El Superior, per tant, haurà de decidir si la instrucció feta fins ara és suficient o, per contra, cal aprofundir-hi, que és el que sol·licita l’exmàxim responsable de la foneria inicialment ubicada a la Massana i, posteriorment, establerta a Ordino.

Comentaris

Trending