El Tribunal de Corts confirma l'absolució de l'excap jurídic de MoraBanc en l'embolic de la fundació Totmon

Comentaris

Com era de preveure després del judici celebrat els primers dies de març, el Tribunal de Corts ha comunicat aquest dimecres l’absolució de l’exsecretari general i cap del gabinet jurídic de MoraBanc Marc Vilallonga. El jurista de l’entitat bancària estava acusat de revelació de secret professional, administració deslleial i apropiació indeguda en el marc d’una discussió -amb querelles creuades incloses- entre el banc i un client, i els nebots apoderats d’aquest, que regia una fundació amb uns actius aproximats de 60 milions d’euros. 

El fet que durant el judici la fiscalia retirés l’acusació contra Vilallonga en considerar que “no hi ha prova suficient” contra el processat deixava ben clar el sentit de la sentència, que finalment, i tal com estava previst, s’ha notificat avui. Inicialment, el fiscal demanava tres anys de presó condicionals i cinc anys d’inhabilitació professional per a Vilallonga. Però el ministeri públic va fer marxa enrere després que els familiars del difunt client, l’agent de borsa Enrique Ulldemolins Viciano, no es presentessin a declarar i, a més, que en el marc del procés, finalment, MoraBanc arribés amb ells a un acord extrajudicial va ser decisiu.

De l’evolució del judici, la posició de la fiscalia va ser del tot lògica. De fet, el fiscal general, Alfons Alberca, va deixar clar durant l’exposició de les seves conclusions que “hem de valorar l’actuació d’aquest senyor”, en referència a Marc Vilallonga. Deixava entreveure així que no acusava el jurista -antic cap del gabinet jurídic que probablement podrà tornar a encapçalar ara que s’ha confirmat la seva absolució- però això no treu que hi ha un cert convenciment que el banc, com a entitat, va posar tots els impediments que va poder, sota el prisma del control i la bona diligència, per no traspassar la gestió dels actius de la fundació Totmon lligats a un compte a MoraBanc a un altre compte que la mateixa organització tenia a Crèdit Andorrà. Era un passiu massa important al 2009 per deixar-lo escapar. De fet, Alberca va recordar de passada que fins i tot quan una batlle va ordenar la transferència dels fons, l’entitat bancària hi va posar pegues. Però la responsabilitat no es pot atribuir a Vilallonga.

Per a més informació podeu llegir l'evolució de la primera jornada del judici i la segona.

 

 

Comentaris

Trending