El Superior ha reduït el temps que s’haurà d’estar a presó un jove condemnat per les agressions i amenaces efectuades en una baralla a la sortida d’una discoteca. El Tribunal de Corts li havia imposat una pena ferma de dos anys i mig de reclusió per haver colpejat un altre home amb una ampolla de vidre trencada així com per les amenaces proferides en el curs de l’enfrontament. La defensa del processat va presentar recurs i ha aconseguit una disminució de la condemna que, però, encara conté 15 mesos intern a la Comella.
Els fets es remunten a una matinada del febrer del 2014 quan, segons es recull a la sentència de primera instància –dictada el passat abril-, l’home es trobava a l’exterior d’un local nocturn d’Andorra la Vella. Allà va dirigir-se cap a la víctima, amb qui s’havia discutit anteriorment, “amb una ampolla de vidre trencada a la mà a fi d’agredir-lo”. Tot i que no va poder connectar de forma clara el cop, sí que li va acabar donant amb el puny provocant “una ferida a la cara. Posteriorment, va colpejar un altre home i el va amenaçar, també amb l’ampolla. Ja en dies posteriors, via Facebook, va voler intimidar el porter de la discoteca i, al mateix local, a un menor.
El Tribunal de Corts el van considerar culpable de fins a quatre delictes: dos de lesions doloses amb un objecte susceptible de causar danys greus, així com d’amenaces. En la sentència, s’imposava al jove una pena de 30 mesos de presó ferma. El seu advocat, però, va formular recurs. Entenia principalment que hi havia una “incorrecta determinació de la pena” que acabava sent “excessiva i desproporcionada” i demanava una substancial rebaixa de la condemna, en concret a 20 mesos de presó, dels quals només sis ferms.
En la resolució, el Superior manté, igual que Corts, que no es pot negar l’existència de la comissió dels delictes de lesions i amenaces, malgrat que es trobés l’ampolla, ja que els testimonis la van veure i la van descriure amb precisió durant la vista. Tot i això, els magistrats sí que accepten debatre la pena imposada posant sobre la taula “la mínima entitat de les lesions” que, indica, “individualment considerades serien constitutives de contravencions” així com “l’excessiu temps transcorregut des de la comissió dels fets”. Per això, estima que “totes aquestes circumstàncies fan que una pena única de 21 mesos de presó sigui més proporcionada”.
Els magistrats també valoren quina part d’aquesta condemna ha de comportar ingrés a presó. Per això, posen a la balança, per una banda, “l’historial delictiu” de l’acusat, que “evidencia el nul efecte dissuasiu” dels càstigs imposats per fets anteriors i que farien que “sigui necessari l’efectiu e íntegre compliment” per evitar-ne de nous. Per l’altra, però, es té en compte l’informe favorable emès pel director del centre penitenciari, on l’home estava ingressat des del novembre del 2017, que parla de “bona conducta i actitud de col·laboració en totes les tasques que se li han encomanat. També “està realitzant formacions educatives amb regularitat i motivació”.
Els magistrats entenen que el processat “està aprofitant de forma satisfactòria tots els recursos posats a la seva disposició per l’administració penitenciaria per a la seva resocialització”. Això, fins i tot, malgrat “l’existència d’un incident d’autoagressivitat” que va ser “derivat del coneixement que havia de continuar empresonat en compliment d’una altra pena”. I és que entenen que “aquest descontrol puntual fruit de la seva baixa tolerància a les frustracions, del que s’ha mostrat penedit, constitueix una recaiguda, pròpia de qualsevol procés rehabilitador que, considerem, no té perquè perjudicar el seu procés de resocialització”. Així, entenen que el recurrent “ha de ser mereixedor de la confiança de que continuarà de forma correcta el seu procés de rehabilitació” i, per tant, situen la part ferma de la condemna en quinze mesos.
Comentaris