El sector del tabac, especialment la indústria tabaquera del Principat, exigeix al Govern més concreció i transparència sobre els acords que està travant amb la Unió Europea (UE) i el que impliquen, i menys parafernàlia en relació a les converses i contactes que manté de cara a la galeria. I alhora d’establir mesures, el sector reclama “seriositat i rigor” i “saber avaluar la transcendència” que l’activitat tabaquera té per al país i no actuar “a la babalà” acceptant normatives “de molt difícil implementació” a Andorra.
A mida que s’estan avaluant les conseqüències que implica el pacte sobre el tabac que hauria acordat l’executiu amb els negociadors de Brussel·les, els operadors tabaquers, i ja no només els locals, si no els seus socis internacionals, comencen a detectar els greus perjudicis que pot comportar per al sector. I no pas en un termini de trenta anys. Sinó molt més aviat. Que la indústria hi perdi excessives plomes com ara mateix sembla, asseguren les fonts que l’únic que pot comportar és que no es firmi el contracte amb els colliters que els pagesos pretenen i el Govern persegueix amb la finalitat de calmar un sector, l’agrícola, de gran pes electoral. Les fonts consultades indiquen que només cal veure que l’associació que aglutina els pagesos per ara es manté en un discret segon o tercer pla. Totalment expectant.
La indústria del país té cada cop més dubtes de signar un contracte de cinc anys amb els colliters que és el que pretenen els pagesos però també l’executiu
El neguit o més que això de la indústria tabaquera transcendeix després dels primers contactes per suposadament establir uns preus de venda al públic d’obligat compliment, després que suposadament s’hagi donat per tancada la negociació sobre la lliure circulació de mercaderies en el marc de la negociació amb la Unió Europea i després que el cap de Govern, Toni Martí; el ministre d'Estat de Mònaco, Serge Telle; i el secretari d'Estat d'Afers Exteriors, Afers Polítics i de la Justícia de San Marino, Nicola Renzi, hagin acordat formalment unir esforços perquè la UE reconegui les respectives especificitats pel que fa a la lliure circulació de persones, en una trobada que almenys de portes en fora torna a ser més de postureig que de treball efectiu.
I és que, justament, els tabaquers el que reclamen a nivell general és “llum i taquígrafs” i “no promeses i declaracions polítiques”. En efecte, el sector se suposa que ha de fer confiança a unes manifestacions que suposadament avalen una transitòria de trenta anys -tan matisada per la lletra petita que hores d’ara no se sap amb exactitud què significa realment- però no ha tingut accés a cap mena de documentació on quedi realment plasmat l’acord de totes les parts i on hi hagi estampada la firma dels negociadors europeus. I mentre no se sap exactament què pot suposar en el futur el presumpte acord tancat i quines poden ser les eventuals oportunitats positives per al sector en el futur, ja d’immediat, per exemple, el Govern ha començat a aprovar mesures que van lligades a un acord amb la UE que ni és vigent, ni se sap quin és, ni la ciutadania, menys encara, ha aprovat.
La normativa de la Organització Mundial de la Salut (OMS) sobre el tabac és molt farragosa i de rotundes conseqüències. I imposicions complicades d’assumir per a un país com Andorra, segons les fonts consultades, que destaquen el fet que en cap cas s’ha treballat una implementació gradual. De cop i volta, d’un dia per l’altre, quan encara no es té clar que suposa el pacte amb la UE, “es tira pel dret” i s’aprova l’aplicació de la normativa de l’OMS: “No és que no es vulgui deixar d’avançar i respectar el que dicten les normatives internacionals, és que s’ha d’assumir pas a pas, al ritme i amb la capacitat que un país com el nostre té”, han remarcat les fonts consultades. Tota la qüestió relacionada amb la promoció i la traçabilitat és “complicat i difícil de controlar”.
Mentre continuen sense saber l’impacte real de l’acord amb Europa, els fabricants i els seus aliats internacionals constaten moltes dificultats per poder implantar les mesures que van transcendint
Si a més a més, aspectes que van lligats als acords internacionals però sobre els quals, suposadament, Andorra té un ampli marge de maniobra com la qüestió de la fiscalitat no es fa bé, el resultat final “pot ser un desastre”. L’establiment de preus mínims, segons les fonts, no s’està fent amb la rigorositat i seriositat que es demanda. En el fons, “no hi ha una voluntat real de regular sinó un intent de tornar a fer certs tripijocs”, han remarcat les fonts, que han indicat que per algunes coses és pretén ser “molt taxatiu i alarmista” i, per d’altres, es va “a preu fet” tot actuant “de cara a la galeria”. D’aquí que el tímid suport que l’associació de fabricants va donar a l’anunci de l’acord del Govern amb la UE es refreda encara una mica més.
I d’aquí, també, que el contracte que es pretén de cinc anys amb els colliters està en l’aire. “Mentre no estigui clar què s’ha firmat o es pretén firmar amb la UE i quines implicacions té això per al sector” no es pot signar cap contracte que acabi suposant “una cotilla” per a una fabricants que només amb les mesures que haurien d’afrontar en relació amb la normativa de l’OMS ja reben un impacte que no se sap fins on estan disposats a arribar els partners internacionals. Tot és molt embrionari i molt poc clar. Per tant, per ara, no hi ha cap pas més a fer per no condicionar més encara el futur del sector.
I mentrestant, Andorra, Mònaco i San Marino, com a mínim segons el comunicat oficial del Govern -que no vol pas dir que sigui realment allò que hi hagi-, tenen intenció de sol·licitar a la Comissió Europea que s’accelerin les converses amb la UE per tal “d'arribar a un acord global de principis generals durant l'actual mandat de la Comissió, presidida per Jean-Claude Juncker”. Però de l’esmentat comunicat no se’n treu res més que declaracions d’intencions banals i sense contingut. Que hi continuarà havent reunions tècniques i polítiques, que els països defensen les seves especificitats… Martí hauria explicat als seus homòlegs el contingut de l’acord assolit en matèria de mercaderies, un capítol que preocupava molt a Andorra i, en canvi, que té un interès molt relatiu per a San Marino i Mònaco. En canvi, aquests dos estats tenen molts més interessos posats en la lliure circulació de serveis que s’ha de negociar ara.
Sobre la qüestió que també haurien tractat en la trobada de Mònaco, la lliure circulació de persones, hi hauria hagut una aliança per reclamar que es tinguin en compte les especificitats, també, de cadascun dels països que negocien conjuntament tot i tractar determinats aspectes de manera independent. Però és que aquesta demanda conjunta que fan Andorra, San Marino i Mònaco ja semblaria inicialment atesa per la UE. Quan els negociadors de Brussel·les van ser al Principat fa pocs dies ja van assegurar que eren conscients de la realitat dels petits països amb els quals mantenen contactes i que prendrien l’exemple de Liechtenstein d’exemple. És a dir, postureig a Mònaco però res de nou, realment.
Comentaris